Icona de la cultura popular, tothom ha jugat alguna vegada al Tetris. Trencaclosques d’habilitat, de música encomanadissa i taral·lejable, gràfica simple, mecànica addictiva i cap gran narrativa que el justifiqui: són els factors que el van fer un èxit internacional i intergeneracional, i que ara són, també, els manaments des d’on es construeix la pel·lícula que n’explica la gènesi i èxit planetari.
Dels maons —agrupats de quatre en quatre, d’aquí el nom— a la pantalla, en una història que se suma a la nova moda del cinema sobre marques i corporacions, i que recorre als trucs del clàssic thriller d’espies i traïcions, amb personatges i situacions que semblen més pròpies d’un Ethan Hunt de saldo que d’un programador ociós i solitari o, pel que fa al cas, d’un comercial amb aires de llop de les finances. Curiosament estrenada al mateix temps que Air, la nova pel·lícula de Ben Affleck on som espectadors de la història de les mítiques sabatilles Air Jordan dels 80, el Tetris deJon S. Baird s’inscriu en la línia de films com La xarxa social (David Fincher, 2010) —Mark Zuckerberg i l’explosió de Facebook— o El fundador (John Lee Hancock, 2016) —sobre com McDonald’s va acabar sent el que és ara, un imperi convertit en la insígnia d’una globalització ferotge.
Basada en la història real de Henk Rogers, el comercial estatunidenc interpretat per Taron Egerton —estrella absoluta de la funció, amb aparició en pràcticament tots els plans—, el film s’endinsa en la batalla per aconseguir els drets de representació del videojoc a escala planetària. De colors llampants i amb un embolcall gràfic i sonor que homenatja els 8 bits, Tetris té alguns problemes greus de flotació: apriorismes i llocs comuns, sense una tensió realment vibrant i amb una trama que és difícil d’entendre, que passa de l’espionatge corporatiu a la matussera crítica caricaturesca d’un imperi soviètic a punt d’implosionar.
En aquesta dicotomia —tramposa i neoliberal— entre bons i dolents —d’una banda, la censura i repressió russa; de l’altra, la puresa i glorificada llibertat ianqui—, qui en perd és l’espectador intel·ligent, a qui no li cal el maniqueisme per prendre partit o entendre el marc geoestratègic de tot plegat. Potser això explica el paper secundari i absurd del creador del joc, l'enginyer informàtic rus Aleksei Pàjitnov. Perquè el premi del neoliberalisme sempre és per qui sap treure rendiment econòmic de les fites, no pas per qui les pensa i obre camins. La podeu veure a Apple TV+.
Tetris
Direcció: Jon S. Baird
Guió: Noah Pink
Fotografia: Alwin H. Kuchler
Música: Lorne Balfe, Guadalupe Barbara
Estats Units, 2023
Durada: 117 minuts
Repartiment: Taron Egerton, Nikita Efremov, Oleg Shtefanko, Igor Grabuzov, Sofya Lebedeva, Anthony Boyle.
Thriller. Apple TV+