A Palma governa l’esquerra per un escó de diferència sobre la dreta. El 28 de maig es podria girar la truita i ser la dreta la que, per tan escassa diferència, passàs a controlar l’Ajuntament de la capital balear. Si més no, així ho auguren les últimes enquestes publicades i, també, ho analitzen talment per a aquest setmanari dos experts observadors de la política i les eleccions a les Illes, Gonzalo Adán i Eli Gallardo, els quals ara fa un any i mig ja advertien, en declaracions a El Temps —en ocasió d’un reportatge sobre l’evolució de la intenció de vot—, que la capital balear era el territori on la dreta més creixia i que hi podria haver canvi de govern municipal el 2023. Gallardo fins i tot apuntava que Vox podia donar «la sorpresa» a Palma, quan ningú preveia res semblant. Devuit mesos després, els dos experts, novament consultats, confirmen les seves respectives anàlisis d’aleshores.
Palma esdevé una plaça electoral fonamental i no només per ser la capital, sinó perquè, pel fet de ser la localitat més poblada —415.000 habitants—, té un efecte d’arrossegament del vot general a la circumscripció de Mallorca, tant cap al Consell com cap al Parlament. Els partits en són perfectament conscients i, en lògica conseqüència, hi concentren bona part dels seus esforços. L’esquerra sap ben bé que si perd l’Ajuntament també podria perdre, en relació directa, el Consell i el Parlament, i, per tant, el Govern. La dreta, en lògica correspondència i per la mateixa raó, però inversa, té bona part de les seves esperances d’èxit electoral concentrades en la ciutat més important de les Illes.
Respecte als possibles pactes postelectorals a Palma, és ben segur que l’esquerra —PSOE, Unides Podem i Més— es tornarà a ajuntar, si pot. Però, i la dreta? Doncs hi ha opinions contrastades al respecte. Per una banda, hi ha veus, com la d’un dels experts consultats, que posen en dubte que PP i Vox es puguin entendre i, per una altra, en l’esquerra baleàrica creix un corrent que creu que podria ser ben bé que el possible acord entre les dretes implicàs que el candidat de Vox, el general Fulgencio Coll, fos el nou batlle.
Les enquestes preveuen una victòria ajustada del bloc de dreta
Aquests, doncs, són els dos grans escenaris que es plantegen a les eleccions municipals a Palma del mes que ve. Primer, el resultat per blocs, que pareix somriure a la dreta, per poc. Segon, el pacte entre PP i Vox, si és possible o no i si el batlle seria del PP o de Vox.
El resultat. Les enquestes preveuen una victòria ajustada del bloc de dreta, amb 15 escons. La majoria absoluta s’assoleix just en els 15, sobre el conjunt de 29 regidors que formen el consistori. La intenció de vot a Palma s’avé molt amb l’espanyola, almenys pel que fa a les formacions d’àmbit de tot l’Estat. Per tant, en un context general de baixada socialista, els sondatges auguren la minva de sufragis corresponent cap al PSOE palmesà. El 2019 va obtenir el 26,5% del vot i 9 regidors; ara li suposen un percentatge inferior, del 22% al 23%, que significaria la reducció d’almenys un escó. Unides Podem i Més perdrien una mica de suport en vots, però hi podrien mantenir la representació: tres actes cadascun. Per tant, l’esquerra en el seu conjunt, que va tenir la majoria absoluta per un escó fa quatre anys, ara hi quedaria per sota també per un únic regidor. Mentrestant, el PP passaria del 18% i 6 escons al 27% i 9 representants, a la vegada que Vox progressaria del 13% al 16-17% i de 4 representants a 6. En resum, s’invertiria el que passà el 2019: si llavors l’esquerra guanyà la dreta de 15 a 14, ara seria just a l’inrevés. En definitiva: un sol escó marcarà, probablement, la diferència entre que governi la capital illenca l’esquerra o la dreta.
Aquesta diferència es resoldrà per molt pocs sufragis. Els sondatges parlen d’una pèrdua del PSOE de 3,5 a 4,5 punts percentuals, que poden suposar en valors absoluts entre uns 5.200 i 5.700 vots, que sobre els 147.000 que votaren a les eleccions locals a Palma fa un quadrienni són pocs, però suficients per inclinar la balança a favor de les dretes o les esquerres.
A aquesta escassa diferència es refereix el citat Gonzalo Adán, psicòleg social, director dels instituts demoscòpics Sociomètrica —que fa enquestes d’intenció de vot d’àmbit estatal per a elespañol.com— i IBES —Instituto Balear de Estudios Sociales, que els fa per al diari de Palma Última Hora—, el qual pensa que «a hores d’ara, en el dia que parlam [dissabte 1 d’abril], et diria que la dreta té més probabilitats que l’esquerra d’assolir la majoria absoluta. Ara bé, seria per tan poca diferència que no m’atrevesc a dir rotundament què pot passar finalment o com pot evolucionar el vot així com s’acosti el dia de les eleccions. S’ha de tenir present un factor prou important, com és que abans de 2015 les campanyes electorals no importaven gaire perquè el vot era molt estable i solia estar decidit per l’elector des de molt abans, però, des de d’aquell any cap aquí, durant la campanya es decideix un percentatge de vot que pot canviar les previsions inicials».
L’altre expert, el politòleg Eli Gallardo —que vol deixar constància que es presenta a les llistes del PSOE, a la municipal a Marratxí i a la candidatura autonòmica al Parlament per Mallorca—, coincideix que tot dependrà de pocs vots i, dins d’això, de com s’activi l’electorat de l’esquerra: «la clau serà la participació», dins de la qual «la mobilització dels partits d’esquerra» determinarà el resultat a Palma.
Per als dos experts, una altra característica prou important del comportament del sufragi a la capital illenca que cal tenir molt present és, com s’ha dit, el paral·lelisme —amb l’excepció de Més— que presenta amb el de tot l’àmbit de l’Estat. Per a Adán, això és rellevant, perquè, «com passa també a València o Saragossa», l’evolució de la intenció de vot al conjunt de l’Estat cap al PP i Vox ha sofert una aturada durant les darreres setmanes: «Era clarament a l’alça fins a l’inici del mes de març, però des de llavors pareix aturada. Hi ha transferència entre un i altre —poca— o petites diferències segons el territori, però globalment està aturada. No sé què passarà les pròximes setmanes fins a les eleccions. Però en aquest precís instant en què parlam, la intenció de vot cap a Feijóo està clavada en el 31,5% i no aconsegueix rompre el sòtil del 32%, que seria el llindar a partir del qual podria consolidar la tendència victoriosa per tot. Si aquesta situació es perllongàs fins a les eleccions de maig, aleshores la personalitat dels candidats a batlle adquiriria gran importància a cada elecció local. I, en aquest sentit, el candidat del PP a Palma (Jaime Martínez) no té la capacitat d’arrossegar per si sol el vot necessari per trencar l’aturada actual del vot nacional cap al PP. Dit això, hi he d’insistir: en aquests moments, la suma del PP i Vox dona la majoria absoluta a Palma, per un escó. D’aquí a un mes, no sé què passarà».
Sense PI ni Ciutadans en el consistori palmesà, la concentració de vot dretà obtendrà un plus de representació
Per a l’altre expert, la clau de «tot plegat serà la participació», insisteix, i que així serà «a Palma, Mallorca, Balears i per tot arreu». Al seu entendre, per aquest motiu, «la dreta juga a desactivar la mobilització de l’esquerra». Una de les tàctiques que per exemple ha usat és «la campanya contra la llei del “només sí és sí”, que pretén portar una part de l’electorat progressista cap a l’abstenció». Gallardo explica que és un fenomen ben conegut en la teoria política: «Es coneix com “els electors no sofisticats”, que és una expressió que a mi no m’agrada perquè té un cert component classista, però crec que s’entén el seu significat: es tracta de l’elector que forma el seu criteri polític i electoral en funció dels clixés que repeteixen les grans cadenes de televisió nacional i les xarxes socials. Això és un factor que clarament juga contra l’esquerra», i que en el cas de Palma pot tenir influència decisiva: «Es tracta d’un perill que no es pot negar». Això el porta a concloure que, «sincerament, crec que la mobilització esquerrana no serà suficient i la suma de vots de la dreta guanyarà» a la capital balear.
Ara bé, Gallardo manté un punt de dubte sobre el resultat final degut al que considera dues febleses dels sondatges d’intenció de vot, que ara auguren la victòria dretana, per poc. «Les enquestes estan ben fetes», explica, però no sempre poden donar solució a dos problemes. El primer, per al cas de Palma, és la «distribució per barriades de la mostra sociològica a la qual s’enquesta. No sempre es té suficient disponibilitat d’enquestar tanta gent com seria necessari per tenir un resultat general ben ajustat a la diversitat sociològica de la capital, i això provoca certes alteracions entre el que l’enquesta detecta i el que les urnes després confirmen». En segon lloc, també s’ha de tenir present un fenomen general: que no totes les persones a les quals els enquestadors interroguen diuen el que finalment votaran, i encara que els tècnics que dirigeixen el sondatge són ben conscients d’aquesta variable i intenten corregir-la, «no sempre ho assoleixen», assevera. Per tant, al seu entendre encara es pot deixar la porta oberta al fet que el resultat a Palma no sigui el que preveuen els sondatges.
Un altre factor que juga a les eleccions locals palmesanes és que l’Ajuntament de Palma té 29 escons, mentre que el Consell de Mallorca en té 33, i es trien altres tants diputats del Parlament per a l’illa més gran. Aquesta diferència de quatre escons entre una i les altres dues institucions és la que fa, explica Adán, que «el PI no tengui possibilitats d’entrar a l’Ajuntament —ni tampoc Ciutadans, que no entrarà per enlloc— i, en canvi, és probable que aconsegueixi entrar en el Consell i Parlament, on podria ser decisiu. Sense PI ni Ciutadans en el consistori palmesà, la concentració de vot dretà obtendrà un plus de representació sobre el que previsiblement tendrà a les altres dues institucions», cosa que ajuda a l’esperança dretana de tenir el batlle de la capital.
Respecte a la concentració del vot dretà a la ciutat, cal recordar que el 2019 el vot local a la formació ultradretana va representar el 56% del sufragi que va recollir al Parlament a tot Mallorca. Un percentatge que indica ben a les clares la força que té a Palma; no debades és l’índex de concentració de sufragis a la capital més alt de tots els partits. Un altre element important: els vots que aconsegueixi Ciutadans enguany seran molt pocs sobre els 18.000 que va obtenir a les locals a Palma el 2019. La resta «se n’aniran quasi tots al PP», diu Adán. Tot plegat farà augmentar prou el percentatge conservador que sumat al de la formació ultra fa factible «que el bloc PP-Vox pugui assolir la majoria absoluta a Palma», encara que sigui per poc.
Si els resultats electorals permeten la suma aritmètica de PP i Vox, el xoc entre les dues parts està assegurat
El pacte. Gallardo pensa, a contracor, que, en efecte, el més probable és que la dreta «guanyi» a la capital, però «també crec que això no es traduirà en un govern municipal de dretes». Si bé des del punt de vista de la lògica política podria pensar-se que la conseqüència inexorable del fet que PP i Vox tenguin més escons que l’esquerra hauria de ser una majoria dretana que governàs l’Ajuntament de Palma, per a aquest expert, «en realitat, els dos partits tendran seriosos problemes de relació, no serà gens fàcil que es puguin entendre, de fet no crec que sigui possible; pens que no s’entendran i que finalment no hi haurà pacte; i podria ser que l’esquerra mantengués el govern municipal».
El raonament de Gallardo exposa diferents motius per concloure que no hi haurà acord entre PP i Vox. «Per una banda, existeix una qüestió d’estratègia general de Vox. La seva direcció (a Madrid) aposta clarament per no ser la crossa del PP. i per això li serà molt difícil pactar després del 28 de maig, sobretot perquè es voldrà fer valer en clau espanyola amb la vista posada a les futures eleccions generals». El politòleg exposa que, després de la cita electoral del mes que ve, Santiago Abascal i companyia no cercaran tant els acords amb els d’Alberto Núñez Feijóo a les autonomies i ajuntaments com situar-se en la millor posició possible cap a les urnes a Corts. I això fa «improbable» que accepti fer batlles i presidents del PP.
Per una altra banda, també existeixen raons autòctones que al parer de Gallardo complicaran fort ferm la possibilitat d’un pacte entre Vox i el PP a Palma. «Com és conegut, el cap de llista de Vox, el general Fulgencio Coll, s’ha enfrontat al grup que comanda el partit a les Illes, que està controlat per Jorge Campos, el portaveu parlamentari i novament cap de llista. El general és més pragmàtic, entén el partit d’una forma més institucional. En canvi, el grup de Campos està format pels bizarros, els de l’agitació i la confrontació, els del xoc frontal, que si rebutgen una cosa és justament la institucionalització. I per molt que Vox ja no és el partit que era fa quatre anys, nou i fresc, els dirigents com Campos no volen reconèixer-ho ni molt manco actuar en conseqüència. Rebutgen la forma d’actuar del general, molt més institucional», la qual cosa ajuda a pensar, diu Gallardo, que la direcció regional apostarà pel xoc, no pel pacte a Palma.
I a més, afegeix, com que «la negociació s’establirà sobretot en funció dels càrrecs, naufragarà, perquè és segur que el general voldrà tenir molt de poder i no es pot descartar que demani fins i tot compartir la batlia —dos anys per banda—, i això el PP no ho acceptarà. Per tot això entenc que, si els resultats electorals permeten la suma aritmètica de PP i Vox, el xoc entre les dues parts està assegurat», la qual cosa provocaria una situació «d’absoluta inestabilitat», perquè el futur batlle «estarà sotmès a una majoria de bloqueig que el deixaria sense pressupost i sense possibilitat real d’aprovar res substancial. Em tem que és prou probable que passi així. Almanco ho veig a hores d’ara com l’opció més factible».
Pel que fa a la possibilitat que Coll pugui voler ser batlle dos anys, o quatre i tot, aquest setmanari ha pogut saber que entre les cúpules dels partits actualment governamentals és una opció que es dona per molt probable. N’hi ha que pensen que fins i tot ja està parlat a Madrid entre les direccions encapçalades per Santiago Abascal i Alberto Núñez Feijóo. Ara bé, també és vera que des de la direcció balear del PP es nega amb vehemència que tal cosa pugui passar. De fet, Marga Prohens, la líder de la formació i candidata a presidenta del Govern, quan se li planteja la possibilitat es nega en rodó a considerar-la.
Pel que fa a la possibilitat que Coll pugui voler ser batlle dos anys, o quatre i tot, aquest setmanari ha pogut saber que entre les cúpules dels partits actualment governamentals és una opció que es dona per molt probable
Per a Gonzalo Adán, el xoc frontal a Palma entre PP i Vox —i com a resultat la manca d’acord— no és factible, perquè suposaria una situació que seria impossible de gestionar. «És important ressenyar que al Parlament cal que l’aspirant a president sigui investit i, en canvi, a un ajuntament si no hi ha acord és el més votat és el que serà el batlle», cosa que al seu entendre ajudarà a fer el pacte. A més, considera que no hi ha opció a no pactar: «Imagina’t un PP com a força més votada, amb només 9 o 10 regidors (sobre 29) i governant Palma contra Vox, seria un desastre, perquè no es podria tirar endavant res de res. No crec que a ningú li interessi un escenari com aquest». O sigui: «El candidat del PP, Jaime Martínez, necessitarà pactar amb Vox». Una altra cosa és com es podria fer el pacte. L’expert pensa que «s’obririen diverses opcions: un acord de governabilitat —amb Vox sense entrar en el govern municipal— a partir d’un programa comú, una aliança de govern entre els dos partits o un pacte per votar únicament la investidura, i llavors ja negociarien aspecte a aspecte. Però sincerament em resulta impensable que no hi hagi almanco un pacte de mínims, perquè, repetesc, seria un desastre».
Una altra qüestió important per a Adán és l’àmbit en què es concretaran els pactes post 28 de maig. «Que ningú pensi que es decidiran aïlladament a cada banda. No hem de ser ingenus. Es decidiran a Madrid, on les direccions dels dos partits pactaran on s’han d’entendre i on no s’han d’entendre. Dins d’aquest context nacional de possible pacte, si les dues direccions decidissin que a Palma es pot arribar a un acord, veig factible que, després, PP i Vox s’entenguin a l’Ajuntament. No em costa gens ni mica imaginar (Fulgencio) Coll dins el govern municipal. En canvi,, no veig de camp manera Jorge Campos dins un potencial Govern de Marga Prohens. Però ja et dic: tot dependrà del que es pacti a Madrid».