Segon escàndol com a eurodiputat

José Ramón Bauzá: una biografia política farcida de polèmiques

L'expresident balear, José Ramón Bauzá, ha estat acusat d'assetjament laboral al Parlament europeu, el segon gran escàndol que protagonitza d'ençà que és eurodiputat, el 2019. No és res estrany, no debades la polèmica la polèmica l'ha acompanyat sempre des de 2008 fins avui. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Segons va publicar dimecres passat elconfidencial.com, l'eurodiputat de Ciudadanos José Ramón Bauzá, expresident del Govern balear (2011-2015), pel PP, va ser denunciat l'estiu passat per un dels empleats de la seva oficina parlamentària per suposat assetjament. El Parlament continental està investigan la denúncia que es basaria, segons s'ha pogut saber del poc que ha transcendit, pels mètodes de feina que imposa Bauzá i que un dels tres treballadors de la seva oficina va considerar que li provoquen «problemes psicològics». Per a l’ex cap del Govern illenc, però, tot es redueix a una qüestió «d’interpretació» sobre la càrrega laboral del treballador, el qual, diu l’eurodiputat, «per suposat té dret a acudir a les instàncies» del Parlament «que consideri oportú» per denunciar el que cregui convenient.

El Parlament europeu va nomenar un instructor que s’ha estat entrevistant amb els protagonistes i possibles testimonis. No ha transcendit res més.

Com es recordarà, fa uns mesos Bauzá va estar en el centre d’una altra polèmica, quan va esclatar el cas de possible corrupció en el Grup d’Amistat entre la Unió Europea i Qatar. En aquella ocasió la policia va detenir a cinc sospitosos, entre els quals hi havia la vicepresidenta de la Cambra, la socialista grega Eva Kaili, que va ser enviada a la presó de la qual n’ha sortit aquesta setmana, quedant en situació d’arrest domiciliari. L’ex president balear va assegurar aleshores que estava a disposició dels investigadors, que no tenia res que amagar i que de cap manera havia participat en res il.legal. Fins a dia d’avui en efecte la justícia no li ha reclamat res.

Polèmiques sense fi. La polèmica sempre ha estat la companya de viatge polític de José Ramón Bauzá. Ho va ser des del primer moment en que va transcendir que l’avui també eurodiputada conservadora Rosa Estaràs, aleshores -2008- presidenta del PP balear, havia decidit que seria el seu substitut orgànic i futur cap de llista a les eleccions autonòmiques de 2011. I tot indica que ara, al final de la seva carrera com a eurodiputat -que culmina l’any que ve-,també estarà envoltt per la polèmica, almenys pel record d’aquestes dues que ha protagonitzat i que l’han fet més conegut per això que per la seva feina parlamentària.

Quan Estaràs decidí que Bauzá seria el seu substitut, dins del PP provocà incomprensió. Era batlle de Marratxí però no s’havia destacat especialment en la vida interna ni en la política general. Per això justament el va triar Estaràs. Volia cercar un revulsiu després de la fugida de Jaume Matas -abandonà el Parlament després de no ser reelegit president, el 2007, se n’anà a viure als Estats Units i acabà per deixar la militància en el PP, fruit de les investigacions judicials per corrupció- , amb el partit en depressió profunda, i com que ella no volia seguir, pensà que el millor seria una persona sense sense càrregues internes, que no degués favors a ningú. Bauzá fou l’elegit.

Amb el suport del sector oficialista i del regionalista fou en efecte elegit el 2010 com a nou president del PP balear i futur cap de llista al Parlament. A les eleccions de 2011 el PP va tenir majoria absoluta i ell fou investit president.

Acte seguit traí a tots els seus suports interns i pactà amb qui se li havia enfrontat per la presidència, l’anticatalanista Carlos Delgado, al qual va nomenar conseller de Turisme. No només això sinó que en poc mesos es convertí en un furibund anticatalanista que impulsà l’aprovació d’un decret de trilingüisme a l’escola que el feia a la pràctica era arraconar el català. Cosa que provocà una enorme polèmica social i política que va treure unes 100.000 persones als carrers de Balears per protestar contra aquell decret.

Això fou l’aspecte més rellevant de Bauzá al front del Govern però n’hi hagué molts més. Aixecà tantes polèmiques que arribà a tenir molt difícil poder sortir de la seu de la presidència del Govern, el Consolat de Mar, perquè allà on anava hi havia prou manifestats que li expressaven el seu rebuig, de manera que acabà amb un permanent cordó de seguretat format per nombrosos policies que l’havien de protegir per tot on anava. Cosa insòlita a les Illes, on els seus antecessors portaven, i com a molt, un sol escorta.

La forma de governar provocà també polèmica interna. En el moment en que perdé el poder, 2015, tot d’una un bon grapat de batlles i altres càrrecs demanaren la seva dimissió de la presidència del partit. Es resistí a abandonar-la fins que, enmig d’una polèmica interna que amenaçava en trencar el PP balear, la direcció central, a Madrid, imposà un pacte de mínims entre les parts, pel qual Bauzá seria senador en representació autonòmica i a canvi deixaria la presidència. Així ho acceptà. Però amb l’acte de senador -el 2015- intentà maniobrar per incomplir l’acord.

Finalment, fruit de les bregues internes que provocava i cada cop més tot sol, abandonà el PP el gener de 2019. També tornà l’acte de senador, tres mesos abans de convocar-se les següents eleccions autonòmiques que l’haurien deixat sense l’escó.

A partir d'aleshores es va deixar estimar per Vox, però finalment va ser Ciutadans la formació en la qual va trobar acollida. En efecte, l’ex president del partit taronja, Albert Rivera,  el captà per ser candidat en lloc de sortida a les eleccions de 2019 al Parlament europeu, entre la polèmica interna perquè la direcció balear no el volia veure ni en pintura. Però Rivera l'imposà i es convertí en diputat del Parlament continental. 

L'any que ve acaba el seu mandat. I podria ser que la seva carrerra política, sempre marcada per les polèmiques. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.