Des que el temps és temps, a l’espècie humana sempre li ha agradat posar el nas en crims foscos, en la investigació de casos d’estranya resolució i en tot allò que implica una passió capaç de fer-nos fer qualsevol cosa. Tafaners genètics, voyeurs de la desgràcia, aduladors del gir inesperat. Potser per això el gènere de la docusèrie judicial viu una època daurada, amb bones històries i ben explicades, i amb una intenció de transcendir el fet merament lúdic per ser una mena d’alerta de la bona consciència social.
De Making a murderer a Muerte en León, l’exemple impecable de thriller per entregues que mostra una manera de plantejar-se el documental com a investigació que surt de la investigació mateixa per completar un trencaclosques amb veritats, mentides, pulsions, necessitats i coartades. És justament aquí on trobem aquest excel·lent film, La promesa (Marcus Vetter i Karin Steinberger), que es pot veure a les sales de cinema durant tot el mes d’octubre gràcies al Documental del mes. Un film amb els millors ingredients del thriller i de la tragèdia shakespeariana, ben condimentats per una narrativa sòlida, per girs de guió i per una tensió en augment que deixa pòsit gràcies al substrat primordial d’aquesta mena de pel·lícules: l’escenari, els protagonistes i els fets són reals. Al cent per cent, amb vides trencades de veritat, amb turments viscuts, amb bogeries que no són la invenció de la ment perversa d’un guionista al llindar de l’èxtasi creatiu.
La promesa detalla les conseqüències per als dos protagonistes d’un assassinat terrible, el del matrimoni Haysom, que va sacsejar l’opinió publica mundial l’any 1985. Ella, Elizabeth Haysom, intel·ligent i atractiva, de classe alta i amb un passat enterbolit per les fugides, el silenci dels abusos i algunes addiccions. Ell, Jens Soering, d’altíssimes capacitats intel·lectuals, amb ulleres gruixudes i fill d’un diplomàtic alemany. Els dos es coneixen el 1984 a la Universitat de Virgínia, i s’enamoren, bojament. Fins aquí, una gran història de qualsevol postadolescent que es veu afectat per la tirania hormonal del primer amor. El 30 de març del 1985 ho capgira tot: els pares de l’Elizabeth apareixen massacrats a casa seva. Després de fugir, la jove parella és arrestada a Londres i és llavors quan Soering, convençut que el càrrec del seu pare li proporcionaria immunitat diplomàtica, fa l’acte d’amor més gran que pot fer: confessa haver estat l’autor dels crims i evita, així, la cadira elèctrica per a la seva estimada, principal sospitosa.
Ell tenia 19 anys, ara en té 50. De Lady Macbeth a l’inefable, el film és una radiografia d’una parella que acaba de la pitjor manera, però que, malgrat el pas del temps, conserva qüestions irresoltes que fan que l’amor, el primer amor, sigui latent i impossibiliti la conversió a l’odi. Vetter i Steinberger ho expliquen exhaustivament i mil·limètrica, combinant l’arxiu —especialment cru, el judici— i les entrevistes a les parts implicades —exceptuant l’Elisabeth—, posant de relleu que ens trobem en una tragèdia clàssica, amb les ombres d’un judici ple de paranys i la constatació de com en són, d’irreversibles, els fets que fem encegats per la passió de la descoberta.