A València treballen 90.000 persones més: una de cada cinc persones de les que treballen ara no ho feien en 2015. Per primera vegada tenim menys de 48.000 desocupats. Arrossegàvem un deute de 1.000 milions d’euros i ara és de poc més de 200 milions, fins al punt de ser l’Ajuntament amb menys deute per habitant. La Comissió Europea ens ha declarat Capital del Turisme Sostenible i Intel·ligent i la patronal Exceltur ens ha reconegut com la ciutat que ha millorat més les polítiques de turisme…”. No s’ha assegut a taula i Sandra Gómez, vicealcaldessa socialista de València, ja desgrana els èxits aconseguits. L’entrevista té lloc a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
“És un treball compartit, però en moltes d’aquestes qüestions es nota la mà del PSPV”, subratlla Gómez. De fet, la seua campanya destaca la seua “mà esquerra”. Mà esquerra perquè es declara d’esquerres, però, sobretot, perquè l’ha utilitzada per calmar els ànims d’un empresariat recelós de Compromís. “Ocupació, turisme, urbanisme, hisenda… Molts dels progressos han sigut possibles per la gestió del Partit Socialista”.
“No volem un canvi, sinó un relleu que ens done més força”, afegeix sobre el seu desig de rellevar Joan Ribó a l’alcaldia.
—Literalment, havíem d’apagar la meitat dels fanals del carrer perquè no podíem pagar la llum. El període mitjà de pagament superava l’any, l’interventor havia de reunir-se amb el regidor d’Hisenda per decidir quins proveïdors cobraven i quins no. Hem previst una inversió de 300 milions d’euros i n’hem consignat més de 100 en el primer trimestre, un nivell d’inversió en obra pública al qual el PP mai no va arribar. L’últim exercici del PP van invertir-hi poc més de 20 milions. No hi havia inspecció tributària: si no pagaves l’IBI, ningú te’l reclamava. Aquesta és la València que ens van llegar. Ara recaptem més diners perquè hem creat un cos d’inspectors.
—Algunes veus molt influents sostenen que l’Ajuntament viu d’esquena a les oportunitats inversores. Denuncien que València està paralitzada i que malbarata oportunitats.
—Aquesta és la ciutat d’Hitachi, la ciutat d’HP, la ciutat de Lufthansa. 15 empreses de base tecnològica s’han instal·lat ací gràcies a una iniciativa Invest VLC, impulsada pel PSPV en companyia de la Cambra de Comerç. Hem creat una finestreta única per tal que les empreses que aporten valor afegit ho tinguen més senzill. Invest VLC ja ha servit per crear 800 llocs de treball i ha tingut un impacte de 5,8 milions d’euros, com a mínim.
—Hi ha qüestions de desenvolupament econòmic en què vostè se sent més a prop del PP que no de Compromís?
—No. No compartisc el model econòmic que propugna el PP. Ara bé, Compromís hauria de replantejar-se algunes coses. No poden estar en contra de tot. Mantenen una posició molt dura contra el turisme, d’alguna manera han alimentat la turismofòbia. Sort que el Partit Socialista hi ha trobat el punt d’equilibri. Diuen que no volen “un país de cambrers”, una manca de respecte cap a tots aquests treballadors.
—L’altre dia, en una conferència al Fòrum Europa, vostè va afirmar que “només qui té la vida solucionada pot desitjar una ciutat que no cresca”. Això també anava pel soci de govern.
—No ho deia per ningú en concret. De vegades, des d’una posició privilegiada es fan asseveracions molt personals. I aquesta perspectiva canvia de ple quan parles amb una família treballadora. Com li expliques que hem de transitar cap a un model de decreixement? Decréixer és tornar enrere: destruir ocupació i desmantellar cert teixit productiu. Alguns han suggerit que el Port no sols no havia d’ampliar-se, sinó que havia de decréixer. Cal conèixer molt bé les conseqüències del que es defensa.
—I per a posar en marxa l’ampliació no cal una nova DIA?
—Nosaltres sempre acatarem allò que determine Ports de l’Estat. Ho decidirà el Tribunal Superior madrileny, on el cas es troba judicialitzat.
—Hi ha diversos experts que veuen necessària una de nova. Aquella va aprovar-se en 2006.
—I uns altres experts asseguren que no cal. Per exemple, la Universitat Politècnica.
—L’alcalde també reclama una altra DIA.
—I l’alcalde… Qui és? És un tècnic? Si ho determina la justícia, que se’n faça, però Ports de l’Estat ja va dir que no era necessària. La petició de la DIA amaga una posició política que no es fa pública per manca de valentia. La DIA ja està validada. Que diguen clarament que estan en contra de l’ampliació nord. Nosaltres, el PSPV, hi estàvem i hi estem a favor perquè es respecten totes les garanties ambientals.
—Heu proposat que la taxa turística recaptada durant els 19 dies de les Falles recaiga sobre el sector. Aquesta no era la seua finalitat, segons la llei aprovada a les Corts. No és populisme?
—No. És justícia. El Gremi d’Artistes Fallers és dels més precaris, la seua viabilitat futura està en l’aire. I la gent que ve a València aquells dies no ho fa per l’ofrena, la pirotècnia o les revetlles. Hi venen pels monuments fallers, però, en canvi, els artistes que els fan tenen uns sous de misèria.
—Però quin encaix legal té això?
—Les taxes poden ser finalistes o anar a la caixa única.
—I quina política de vivenda faria com a alcaldessa?
—L’últim any els preus s’han disparat, especialment en el cas del lloguer. Per tant, hem d’accelerar la construcció d’obra pública.
—Quantes se n’han fet?
—Tenim unes 340 en construcció. Ara s’entregaran les claus d’una promoció al barri de les Moreres. Són de lloguer assequible, entre 250 i 400 euros mensuals. Des que prenem la decisió fins que acabem les obres passen tres o quatre anys. A més, la promoció estatal d’habitatge més important dels pròxims anys s’executarà a València; en concret, un miler de pisos en una zona militar desafectada de la Creu Coberta. Ja no seran VPO, tal com va plantejar Carmen Alborch en el seu dia, sinó lloguers assequibles. És absolutament necessari anar més ràpid en aquest tema i fomentar la col·laboració publicoprivada. A més, a fi d’evitar l’especulació, hem aplicat un recàrrec del 30% a l’IBI i hem pujat al màxim legal la plusvàlua dels pisos que es compren i venen en el període d’un any.
—Vostè és l’encarregada d’evitar les irregularitats en un sector molt convuls: el dels apartaments turístics. N’està satisfeta?
—Cada setmana obrim expedients de sanció, però hem de tenir clar que la ciutat mai no serà perfecta. Hem d’intentar, això sí, que la gent que treballe al marge de la llei siga la mínima possible. València és l’exemple de la ciutat més restrictiva d’Espanya. Només concedim llicències d’apartaments turístics a plantes baixes o a primers pisos sense cap altra vivenda en el mateix replà. No podem prohibir els apartaments, però hem guanyat tots els recursos plantejats pel sector.
—Com es pot evitar que alguns barris es convertisquen en un niu de turistes i de residents estrangers temporals?
—El Pla Especial del Cabanyal preveu un 60% de vivenda pública. A més, volem rehabilitar les més de 400 cases que van ser expropiades per l’anterior equip de govern, però no tenim la capacitat de rehabilitar-les totes. Hem decidit vendre’n algunes, a un preu molt baix, a persones que hi viuen o hi treballen.
—Acaben d’estrenar la primera superilla, al districte d’Extramurs.
—No és igual viure dalt d’una cotxera que viure dalt d’una plaça per a vianants. Però en les superilles, malauradament, no podem fer parcs. De vegades, sembla un entorn massa dur per la presència del ciment, però per primera vegada el veïnatge disposa d’un espai de trobada al voltant de la Petxina i del carrer de Calixt III. Hem fet aquesta primera superilla entre dos col·legis precisament per això. S’han reduït les places d’aparcament d’un encreuament, és cert, però quants encreuaments amb vehicles estacionats hi ha en aquell barri?
—Acabem. Per què han mantingut tots els beneficis urbanístics al València CF després que caducara l’Actuació Territorial Estratègica (ATE) aprovada pel PP?
—L’ATE permetia que el València recaptara tots els beneficis urbanístics de l’estadi antic i la zona terciària del nou sense el Nou Mestalla. Ara, en el conveni signat amb el club, hem condicionat la venda dels terrenys a l’execució de l’estadi. No podran materialitzar l’oferta que han rebut pel terciari fins que construïsquen el poliesportiu de Benicalap a què van comprometre’s al seu dia.
—Què li ha semblat la posició de Compromís?
—Incomprensible. Sé què he viscut tots aquests anys… Sempre han intentat afavorir Meriton Holdings [l’empresa de Peter Lim, propietari de més del 92% de les accions del club]. En especial, el president de les Corts [Enric Morera] i Natxo Costa [sotsecretari de la Conselleria d’Economia]. Fins i tot van fer anuncis en nom de Meriton… He discutit públicament amb el conseller Rafa Climent, perquè ells eren partidaris de mantenir viva l’ATE. L’alcalde va arribar a dir que no caducaria perquè el València s’havia compromès a pagar el poliesportiu de 5,4 milions, quan realment costa 9,8 milions. Anil Murthy va arribar a presentar un estadi de 44.000 espectadors, en lloc dels 70.000 acordats, i des de la Conselleria van dir que això ja era suficient. Que no havia de caducar l’ATE. L’alcalde va arribar a fer dos anuncis d’inici d’obres. Dos! Compromís pensava que anar de la mà del València CF els aportaria rèdits electorals. En canvi, jo sempre he mantingut la mateixa postura.