L’avorriment i la monotonia pot ser també un estat des d’on explicar una història interessant. Però són sensacions que les sèries de televisió eviten intencionadament. La majoria de sèries defugen expressament que el que hi passi no sigui avorrit o monòton. I té sentit, perquè la majoria d’espectadors el que volen, quan miren una sèrie, és entretenir-se, si pot ser amb personatges que visquin situacions emocionants. Aquesta no és una visió compartida pel guionista britànic Stefan Golaszewski, que poc a poc s’ha anat fent un nom al món de les sèries per l’aproximació realista a les vides dels seus personatges. Una aproximació que inclou l’avorriment i la monotonia. Vegin si no la seva última sèrie, Marriage, la història d’una parella que fa gairebé 30 anys que són casats i dels que ens ofereix un retrat minuciós del seu dia a dia, en el que parlen sobretot de coses mundanes mentre van fent amb les tasques del dia. Ella ha d’anar a treballar, ja que és advocada, mentre que ell, que s’ha quedat recentment sense feina, es dedica a fer passar les hores, una mica descol·locat. Quan es retroben al final del dia, comparteixen el temps sense dir-se res o parlant sobre coses que no tenen importància. Això no vol dir que no s’estimin, ni que no estiguin passant coses importants a la seva vida. Però s’ha creat l’hàbit de posar una capa de silenci sobre el dolor.
Sota la catifa d’aquest matrimoni s’hi amaguen moltes emocions que no s’aprecien a simple vista i que les escenes del dia a dia mundà dissimulen com també les dissimulen per als personatges. És mèrit dels dos actors que interpreten els personatges, Sean Bean i Nicola Walker, que l’espectador vagi captant, en les escenes que els personatges tenen sols, el pes que tenen dins. I entendre així, que si el que estem veient és avorrit perquè en el algun punt els personatges es van aferrar a la conversa supèrflua per evitar el naufragi i aquesta dinàmica s’ha instal·lat en el si de la família creant una cultura de la no confrontació que envaeix totes les relacions. Així, la història del matrimoni es complementa amb d’altres que refermen aquest retrat, com la de la filla adoptiva i la seva nova parella, un individu controlador davant del qual els pares fan bona cara. Encara que el detesten i saben que no és bo per ella, no en diuen res a la filla.
La història que explica Marriage és la del procés que porta a aquests personatges a enfrontar el que callen, i a aquesta família que s’estimen tant els uns als altres, a adonar-se que necessiten ser més oberts. És una transformació interna que Marriage manté en els marges de la observació de la interpretació dels actors, evitant simplificar-la a través de diàlegs explícits que, d’altra banda, serien incoherents amb els personatges. Lentament anem veient que darrere de l’aparent retrat de l’avorriment hi ha un retrat realista de com ens tanquem amb les persones que més ens haurien de conèixer. És el refinament d’una idea que Stefan Golaszewski ja havia començat a explorar a Mum, que va ser el seu primer drama (prèviament havia fet una comèdia, Him & Her, que ja tenia com a base la vida mundana d’una parella) i amb la que comparteix temes com el dol i l’arribada de la vellesa. A Marriage porta la idea més enllà construint una narració d’un realisme extrem que s’agafa al costumisme com a única eina per explicar uns personatges que són extensions dels silencis que abunden en tantes famílies i a més ho fa amb un càlcul impecable dels tempos amb què es revela tot el que aguanten. L’avorriment i la monotonia no havien estat mai tan interessants ni colpidors.
Marriage
Creador: Stefan Golaszewski
Repartiment: Sean Bean, Nicola Walker
Minisèrie: 4 episodis
Plataforma: Filmin