Ser fill de Philippe Garrel (al seu torn, fill del l’actor Maurice Garrel) i de Brigitte Sy (actriu i també directora) no ha de ser fàcil si et vols dedicar al cinema. Però Louis Garrel ha sabut marcar perfil des de l’inici —fulgurant, amb Els somiadors (Bernardo Bertolucci, 2003)—, bo i assumint un camí propi, amb errors i una majoria d’encerts. Com a actor, té una de les carreres més interessants del cinema europeu contemporani, amb títols amb èxits internacionals de qualitat al costat de propostes de petit format i gran ambició artística: de Donetes (Greta Gerwig, 2019) a El somni de la Gabrielle (Nicole García, 2016) o Les Amants réguliers (2005, dirigida pel seu pare). En aquest context, amb Les deux amis (2015) apujava l’aposta i assumia el repte de ser, també, director.
Li seguirien L'homme fidèle (2018), La croisade (2021) i, acabada d’estrenar, L’innocent (2022), amb personatges que volen recosir la vida. No són, cap de les quatre, pel·lícules perfectes, però —i aquesta n’és la gràcia— es gaudeixen des d’una benvolguda lleugeresa, convincents en la diversió i la pròpia coherència. Garrel ha optat per un cinema popular fet des de l’enginy, amb emocions i connexions personals en dansa —amistat, amor, desig— i amb la part lúdica de l’actuació com a factor clau (tots els personatges que interpreta als seus films es diuen Abel, per exemple). La primera escena de L’innocent és reveladora, en aquest sentit: un home explica com es carrega una arma, però, en realitat, és un pres, Michel (Roschdy Zem), en ple assaig teatral. Sylvie (Anouk Grinberg) aplaudeix: n’està enamorada i s’hi acaba casant. El seu fill, Abel (Garrel), recela de la relació —una altra més al currículum de la mare— i del nou padrastre, i això el portarà a prendre decisions discutibles. Completa el quadre Clémence (Noémie Merlant), amiga de l’ànima que fa de contrapunt a les neures d’Abel i amb qui forma una parella de detectius pròpia de la tradició woodyallenesca.
Amb un sentit de l’humor efectiu, el film evidencia el joc de màscares on tots acabem assumint un paper, en funció del context o l’objectiu, amb un to de comèdia que brilla per damunt del thriller, amb embolics, ferides i epifanies. Lluny d’expectatives i nissagues, Garrel ha sabut triar un camí, amb la imperfecció com a virtut, amb l’efectivitat del guió ben resolt. A L’innocent, sobre la mentida i el(s) paper(s) que interpretem a la vida. Però, també l’amor, enderiat a recrear-se en una lògica absurda.
L’innocent
Direcció: Louis Garrel
Guió: Garrel, Tanguy Viel, Naïla Guiguet
Fotografia: Julien Poupard
Música: Grégoire Hetzel
França, 2022
Durada: 100 minuts
Repartiment: Louis Garrel, Roschdy Zem, Anouk Grinberg, Noémie Merlant.
Comèdia