El cap de govern d’Andorra, el centredretà Xavier Espot, continuarà governant el coprincipat durant quatre anys més. El seu partit, Demòcrates, aliat amb altres formacions, s’ha fet amb la majoria absoluta gràcies a l’urna parroquial.
El sistema electoral d’Andorra consisteix en dues votacions en què es trien els 28 diputats del Consell General –Parlament. 14 d’aquests diputats són triats en les set urnes parroquials –dos diputats per cadascuna de les set parròquies– i els altres 14 es trien en l’urna nacional. Cal recordar que en les urnes parroquials, el partit més votat s’enduu els dos diputats corresponents.
Demòcrates, el partit del govern actual, s’ha assegurat la majoria absoluta gràcies a les seues aliances en aquestes circumscripcions. A Canillo, per exemple, va ser l’única formació que es va presentar, i el partit d’Espot s’ha imposat en sis de les set parròquies, fet que li ha atorgat 12 de 14 diputats.
A l’urna anomenada “nacional”, la que suma els vots al conjunt del coprincipat –on es trien els altres 14 diputats–, Demòcrates també ha sigut el partit més votat: 5.500 vots i cinc escons, fet que li garanteix una majoria més que absoluta, amb 17 de 28 diputats al Consell General.
L’única parròquia en què no ha guanyat Demòcrates ha sigut a la més meridional, la de Sant Julià de Lòria. En aquesta s’ha imposat un nou partit, Concòrdia, que ha sigut la gran revelació d’aquest cicle electoral. Definit com a partit progressista, Concòrdia està vinculat a joves ciutadans del país preocupats per la seua evolució en aspectes com ara el preu de l'habitatge. La formació també s’ha beneficiat del mal moment que viu el Partit Socialdemòcrata, el de la centreesquerra tradicional, que va arribar a governar Andorra entre 2009 i 2011. Concòrdia sumarà, d’aquesta manera, un total de cinc escons: tres de l’urna nacional i dos de la parroquial de Sant Julià de Lòria.
Els socialdemòcrates, tot i que més votats si es tenen en compte els sufragis en les circumscripcions, es queden amb només tres escons. Un resultat enganyós, en tant que aquest partit ha sigut el segon més votat en quatre de les set urnes parroquials: Andorra la Vella, la Massana, Encamp i Ordino. Però ser segon en aquestes urnes no té cap traducció en xifra d’escons.
L’altra gran notícia de la nit és la irrupció de l’extrema dreta al Parlament del coprincipat. Andorra Endavant ha aconseguit tres escons en l’urna nacional. Liderat per la diputada no adscrita –hi havia accedit al Consell General amb la candidatura conservadora i euroescèptica Tercera Via– Carine Montaner, aquesta formació s’ha definit per mostrar-se escèptica i fins i tot negacionista davant fenòmens com la covid o el canvi climàtic. Els coneixedors de la política del coprincipat titllen el discurs d’aquest partit com una mena de “trumpisme a l’andorrana”.
Per últim, els Liberals d’Andorra, que durant l’anterior legislatura havien governat amb Espot, no han aconseguit traure representació.
Espot, d’aquesta manera, té l’oportunitat de governar amb majoria absoluta un país que encara la seua fase d’integració amb Europa a través d’una fórmula peculiar com la de l’acord d’associació, que situarà Andorra en una posició similar a la d’altres països com Suïssa, Liechtenstein o Noruega. Les eleccions d’aquest 2 d’abril li han brindat l’escenari que el seu govern somiava.