L’Obra Cultural Balear ha organitzat diversos actes per commemorar el centenari d ela creació de l’Associació per la Cultura de Mallorca (ACM), entre els quals aquesta setmana s’ha celebrat una taula rodona sobre el particular entre els historiadors Sebastià Serra, Bartomeu Carrió i Arnau Company.
ACM. Seguint el que explica la Gran Enciclopèdia de Mallorca sobre l’ACM, fou una entitat fundada el 1923 amb la intenció de ser una plataforma que unís les diverses tendències mallorquinistes. L'associació es definia per la voluntat d' «estendre per tot arreu una neta i veritable cultura mallorquina» i reunia persones de diferents partits polítics.
La iniciativa va sorgir d'una proclama signada el mateix any per mossèn Jaume Sastre, Andreu Bordoy, l’inspector d’ensenyament Joan Capó, Guillem Colom, l’impressor i poeta Miquel Duran,l’apotecari Llorenç Garcias, Pere Oliver Domenge i el metge Josep Claverol. Constituïda al marge de tot partit polític, pretenia convertir-se en una plataforma unitària per a tothom que volgués ajudar a difondre i impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona. Per intentar assolir la missió que s’auto imposaren els impulsors, l’entitat preveia organitzar cursets de llengua, d'art i d'arqueologia; també conferències de matèries diverses; actes commemoratius i d'homenatge, publicacions, etc.
Dissortadament, el mes de setembre del mateix any a Madrid Primo de Rivera imposà el seu govern dictatorial, que impedí les activitats de l’ACM excepte la publicació de l’Almanac de les Lletres, una publicació que era anuari, calendari, miscel·lània literària i crònica de l'activitat cultural mallorquina. Així mateix d'ençà el 1928 l'ACM publicà la revista mensual «La Nostra Terra», una revista íntegramenten català i amb continguts culturals i científics.
L’activitat plena de l’ACM es pogué posar en marxa el 1930, amb la caiguda del dictador. Aleshores s’organitzaren diversos Jocs Florals a diferents pobles de Mallorca; conferències sobre temes científics, culturals i higiènics; cursets de llengua, història, art i arqueologia; exposicions de flors, homenatges i commemoracions -com l'Exposició del llibre mallorquí de la Renaixença 1833-1933, amb la col·laboració de la Societat Arqueològica Lul.liana,el 1934-, entre d’altres iniciatives. A més, publicà regularment, texts elementals d'història, el citat Almanac, la revista i el Calendari mallorquí.
Durant el període de la Segona República l’ACMva ser un dels principals motors de la redacció de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per a Balears, un projecte que no es va poder concretar per mor de l’aixecament armat feixista del 18 de juliol de 1936 i la posterior dictadura del general Francisco Franco.
L’ACM, com tantes altres associacions culturals, va ser prohibida, però així i tot la seva llavor germinà de bell de nou amb la creació de l’Obra Cultural Balear, el 31 de desembre de 1962, una entitat que avui es considera orgullosa continuadora de la tasca que inicià ara fa un segle aquella Associació per la Cultura de Mallorca.