El cop d’estat feixista del 18 de juliol de 1936 triomfà a Mallorca i Eivissa. Menorca quedà sota control republicà.
Tot d’una, els dos bàndols van entendre que el control de l’illa més gran tenia molt de valor estratègic; no debades, comptava amb la infraestructura necessària —com per exemple bases aeronavals— per ser llançadora de bombarders contra les àrees costaneres peninsulars. Aquesta convicció animà el pla del capità republicà Alberto Bayo, militar de carrera —i poeta—, d’envair l’illa. El plantejament, en síntesi, era concentrar forces a Menorca i desembarcar-les a la costa mallorquina dels municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Manacor —situats en el llevant—, fer-se amb la ciutat de Manacor, dominar la carretera que la uneix a Palma i, amb futurs reforços peninsulars que arribessin per la via menorquina, obrir un important front bèl·lic a l’illa o, per ventura, fins i tot dominar-la del tot.
Els feixistes, degut a la proximitat de Menorca, sabien que les probabilitats d’un atac per aquell costat eren altes. Així que, just després de consolidar el control polític i militar de Mallorca, escassos dies més tard del cop, les autoritats sollevades ordenaren reforçar les defenses a les platges de Sant Llorenç des Cardassar i Manacor (sa Coma, Portocristo...). Al mateix temps, arribaren els voluntaris italians, comandats pel tristament famós —per la salvatge repressió que va ordenar— comte Rossi, Arconovaldo Bonacorsi, que en realitat no era comte ni aristòcrata, amb la missió encomanada directament per Benito Mussolini d’ajudar els falangistes i les autoritats militars rebels a evitar la invasió republicana des de Menorca.
Bayo va obtenir el suport de la Generalitat de Catalunya i del Comitè de Milícies Antifeixistes del Principat, però el Govern de Madrid no veié amb gaires bons ulls l’operació plantejada. Així i tot, l’aviació republicana —el Govern central acceptà donar aquesta cobertura— atacà posicions feixistes, a Palma i a altres indrets, per afavorir la invasió.
Els feixistes també sabien del valor estratègic d’aquella part de l’illa. I que degut a la proximitat de Menorca, les probabilitats d’un atac per aquell indret eren altes. Així que, just després de consolidar el control polític i militar de Mallorca, escassos dies més tard del cop, les autoritats sollevades ordenaren reforçar les defenses a la zona litoral de Sant Llorenç des Cardassar i Manacor
El 2 d’agost de 1936 la primera columna de milicians que havia partit de Barcelona arribà a Maó. Els dies següents desembarcaren més homes i materials. Al mateix temps, des de València una columna d’anarquistes envaí Formentera i una altra de majoria comunista es va fer amb Eivissa. Amb Mallorca envoltada de forces republicans, l’objectiu estratègic ideat per Bayo pareixia ser possible. Tanmateix, les divergències entre ell i els caps polítics i militars dels altres grups feu impossible la unitat d’acció.
Disposat a dur el seu pla endavant, Bayo desembarcà el 16 d’agost al capdavant d’uns 4.000 milicians a les platges de la Punta de n’Amer i sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar, i a la de Portocristo, a Manacor. La idea inicial de consolidar tot d’una una posició de platja per poder canalitzar l’arribada de més possibles reforços des de Menorca i marxar cap a Manacor s’estavellà davant de l’amarga realitat: les posicions enemigues estaven molt ben preparades, armades —amb nombroses metralladores que segaren la vida de molts milicians—, comptaven amb la cobertura aèria de l’aviació italiana desplegada a l’illa i amb els reforços d’infanteria dels feixistes italians —al capdavant d’una unitat mixta amb falangistes mallorquins anomenada Els Dragons de la mort— amb el resultat combinat d’una tempesta de foc i plom sobre les tropes republicanes.
El fracàs fou gairebé immediat. Tot d’una es veié que l’objectiu estratègic no es podia assolir. Tot i així, es va combatre intensament durant dues setmanes. A la fi, el 5 de setembre s’ordenà el reembarcament, que es va fer sota el foc enemic, amb el resultat que es perdé molt de material i no pocs dels milicians —incloent-hi cinc milicianes que feien d’infermeres— caigueren presoners dels feixistes. A tots els assassinaren allà mateix o, pocs dies després, al cementiri de Son Coletes, a Manacor.
Sota les platges que cada any envaeixen milers i milers de turistes se soterraren els morts republicans —com a mínim mig miler, se suposa, segons les estimacions més baixes dels historiadors, però podrien ser-ne prou més— i a Son Coletes, en un grapat de fosses comunes, s’hi amuntegaren els assassinats posteriorment.
El desembarcament de Bayo fou l’única batalla de la Guerra Civil que es va desenvolupar a Mallorca; hi participaren molts milicians catalans —una trentena de famílies del Principat han aportat mostres del seu ADN amb la intenció que pugin ser identificats els seus ascendents que moriren a Mallorca durant aquell episodi—, i ara és l’objectiu del Pla de fosses del Govern balear. S’han iniciat les feines per avaluar com fer les excavacions per poder recuperar les restes dels soterrats tant a les platges com a la fossa comuna del cementiri.
L’excavació. Segons ha explicat el vicepresident i conseller responsable de Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, s’han començat les feines a la platja de sa Coma «amb l’objectiu de confirmar o descartar l'existència d’una o diverses fosses», on hi hauria les restes dels combatents republicans que moriren «durant els dies de la batalla i els posteriors» fruit de la repressió in situ.
La primera tasca que s’hi ha fet ha estat comprovar a través de la prospecció geofísica i la teledetecció que hi havia hagut alteracions del terreny que podrien indicar l’existència de les fosses. Yllanes assegurà que es tracta d’una intervenció tècnicament difícil per les dificultats que presenta la zona. «S'intervindrà en una zona molt complicada, sorrenca, de platja» que, a més, es tracta d’una zona turística, per la qual cosa l’executiu ha hagut d’arribar a un acord «amb l'Associació Hotelera de sa Coma perquè farem unes primeres feines abans de començar la temporada turística i, a la vista dels resultats, segurament continuarem un cop hagi acabat la temporada» turística.
Al parer del secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern balear, Jesús Jurado, les excavacions cerquen aclarir possibles «crims de guerra». perquè «el que va passar va ser l’afusellament de milicians que van arribar amb el desembarcament del capità Bayo, persones afusellades pel simple fet d’haver estat capturades durant el procés de retirada».
Sota les platges que cada any envaeixen milers i milers de turistes se soterraren els morts republicans —almenys mig miler, segons estimacions dels historiadors, però podrien ser prou més— i a Son Coletes, en un grapat de fosses comunes, s’hi amuntegaren els assassinats posteriorment
Davant la gran expectació mediàtica i social aixecada per la intervenció —no debades, com s’ha dit, fou l’única batalla a Mallorca, hi intervingué el famós comte Rossi, hi va haver molts de morts...— els tècnics de les empreses —ATICS i Aranzadi— que porten a terme les feines han volgut advertir que «estam en un lloc on la dificultat orogràfica i climatològica pot comportar certs problemes quant a la localització de restes. Al cap d'aquests anys hi ha hagut temporals que poden haver alterat el terreny. Aquesta primera fase ens servirà per comprovar si tindrem resultats positius i també per entendre la dinàmica de com va funcionar la platja de sa Coma, com a centre neuràlgic d'aquests fets».
Segons el Mapa de Fosses de Mallorca, tant a la platja esmentada com a la resta de zones del llevant mallorquí que s’han citat —incloent-hi el cementeri de Son Coletes—, hi pogueren morir fruit de la batalla i de la repressió «centenars o fins i tot milers» de republicans.
La sòlida defensa del bàndol revoltat combinada amb el suport aeri de l’aviació feixista italiana va destrossar les diverses onades del desembarcament dels milicians republicans. Ningú sap exactament quantes víctimes del combat hi hagué. S’ha estimat que podrien ser mig miler, però no hi ha certeses. També es podria superar aquesta xifra, a la qual caldria afegir els presoners que van ser assassinats pels falangistes i els feixistes italians del comte Rossi, el sinistre personatge que aquells dies va adquirir fama per posar en pràctica el seu lema: «Tutti i rossi fucilati».