ANNALS DEL FUTBOL

La Copa de la República, a la casa dels valencians

El principal trofeu del Llevant UE, la Copa de l’Espanya Lliure que va guanyar en 1937, exposat al públic fins el 3 d’octubre al Saló de Cristall de l’Ajuntament de València.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Copa de l’Espanya Lliure és un títol oblidat. Maleït. Va guanyar-la el Llevant FC l’any 1937 i representa el principal trofeu de la història més que centenària del club degà valencià. Malgrat que el setembre de 2009 la comissió d’educació i esports del Congrés dels Diputats –per unanimitat–va demanar-ne el reconeixement oficial, la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) sempre s’ha negat a validar-la. A diferència de les copes del Generalísimo, que sí que gaudeixen d’oficialitat plena, l’anomenada Copa de la República no consta al palmarès. Tanmateix, ja fa 80 anys que figura a les vitrines de l’entitat granota, que d’un temps ençà la defensa amb orgull.

No debades, encara que han calgut vuit dècades perquè la Copa entre a l’Ajuntament de València, ara ho fa per la porta gran. Perquè des d’aquest dimarts i fins el 3 d’octubre, el trofeu s’exhibeix al Saló de Cristall del consistori –visitable per a veïns i turistes– acompanyat d’una exposició que evoca aquell campionat i aquella ciutat en guerra. La mostra s’emmarca dins dels actes programats amb motiu del 80è aniversari de la capitalitat republicana de València, que ha inclòs, també, la rehabilitació i obertura al públic dels refugis antiaeris.

A la inauguració de l’exposició, el president del Llevant UE, Quico Catalán, ha expressat el seu desig de què “gràcies a actes com aquest, l’esport espanyol prenga consciència de la importància que va tenir la Copa de l’Espanya Lliure i que, per fi, la reconega oficialment”. Segons ell, “no sols va ser un campionat de futbol, sinó alguna cosa més: en un moment molt trist, molt dur, el futbol va transmetre uns valors de convivència i de felicitat”. De la seua banda, el regidor socialista d’Hisenda i membre del consell d’administració del club, Ramón Vilar, ha destacat que, amb l’exhibició de la Copa, “la ciutat salda un deute amb el club, i el club, el deute d’oferir-la a tota la ciutat”. Per últim, la regidora de Cultura, Glòria Tello, ha lloat la “capacitat de resistència” del Llevant.

Un campionat a quatre

L’esclat de la Guerra Civil va comportar la suspensió de la Lliga. En lloc seu, va disputar-se la Lliga Mediterrània, que durant 14 jornades va enfrontar el FC Barcelona, el RCE Espanyol, el Granollers, el València CF, l’Athletic de Castelló, el Gimnàstic FC i el Llevant FC. Aquests dos últims clubs, de la ciutat de València, després del combat bèl·lic acabarien fusionats en un de sol: el Llevant UE. El Gimnàstic, més arrelat a Ciutat Vella i Russafa, hi va posar els colors blau-grana i l’estadi de Vallejo, mentre que el segon, hegemònic al Cabanyal, hi va mantenir el nom.

 

Banderí del Gimnàstic regalat al Llevant FC en un partit entre els dos, l'any 1937.

 

Banderí del Llevant FC regalat al Gimnàstic en un partit entre els dos, l'any 1937.

Així com la Lliga tenia aquest succedani, calia que la Copa en tinguera un altre. Va ser així com va validar-se la Copa de l’Espanya Lliure, una competició amb format de lligueta i final en camp neutral plantejada per l’aleshores president del València CF, Josep Rodríguez Tortajada, un altre personatge proscrit, el nom del qual l’entitat de Mestalla ha tractat d’amagar al llarg del temps. Per bé que els participants havien de ser els dos primers classificats dels campionats regionals de Catalunya i el País Valencià, tant el Barça com l’Hèrcules no hi van prendre part. Els culés, perquè van iniciar una gira per Mèxic, i els alacantins, perquè van preferir renunciar-hi. El Girona i el Llevant van completar un campionat on també hi havia el València i l’Espanyol. En aquell moment, la Federació Nacional de Futbol va dotar-lo d’oficialitat.

 

L'estadi de Vallejo, propietat del Gimnàstic i ubicat a tocar de pont de Fusta, és on va disputar els seus partits el Llevant, un cop fusionat. Fins l'any 1969 no s'estrenaria l'actual Ciutat de València.

Després de les sis jornades disputades entre el 6 de juny i l’11 de juliol de 1937, el Llevant FC i el València CF van quedar al capdavant de la classificació. La final, jugada a Sarrià el 18 de juliol d’aquell any, va concloure amb una victòria per la mínima (1-0), amb un gol de Nieto en el minut 78. Els llevantinistes tocaven el cel a Barcelona.

L’esperit llibertari i republicà que sempre ha estat associat al Llevant ha superat les maltempsades de la història. Fins i tot Ramon Balaguer, un dels grans emblemes del club, va enrolar-se a les files de la CNT entre la seua etapa com a jugador i la que va oficiar-ne com a entrenador.

Salutació de Balaguer a l'afició granota des de les columnes de la CNT.

 

La fraternitat entre dos rivals històrics com el València i el Llevant va caracteritzar aquella època difícil. En una altra de les informacions de l'època reproduïdes a l'exposició que ara es pot visitar a l'Ajuntament, trobem el partit amistós que van disputar tots dos equips a l'estadi de Vallejo per tal de recaptar fons que ajudaren les milícies desplaçades al front militar. La presència de Rodríguez Tortajada a la presidència valencianista va ajudar, sens dubte, a un esdeveniment d'aquesta mena. 

Una de les informacions de l'època presents a l'exposició parla d'un encontre amistós entre el València CF i el Llevant FC "a benefici dels milicians que lluiten al front".

 

Amb tot, el lema tradicional d’equip “forjado en el yunque de la adversidad” es troba ara en procés de revisió. I és que els granotes, que acaben de celebrar el seu 108è aniversari, són de nou a la Primera Divisió i presumeixen d'una massa social –21.000 abonats– que no recordaven ni els més socis més vells. A més, tan sols ha perdut un partit dels primers sis de l’actual campionat de Lliga, cosa que convida a pensar en una permanència sense gaire patiment. L’oficialització definitiva de la Copa de l’Espanya Lliure seria la cirereta d'aquest pastís tan dolç.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.