Dimarts passat el Parlament balear va aprovar una llei fruit de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va presentar el grup ecologista GOB, amb el suport de nombroses altres entitat cíviques, que és una norma pionera a tot l’Estat: vol garantir el benestar de les generacions futures.
La iniciativa va partit del GOB, com s’ha dit, i s’hi sumaren nombrosos altres associacions. Durant quatre mesos es va portar a terme la campanya de recollida de signatures per presentar la ILP a la Cambra. Finalment foren més de 12.000 els ciutadans que li donaren suport, més del mínim requerit per la llei perquè el Parlament la prengui en consideració, i d’aquesta manera la iniciativa arribà als grups parlamentaris. La majoria dels quals l’acceptaren i, així, es pogué iniciar el procés de tramitació habitual de qualsevol proposta de llei. Que va culminar dimarts passat amb l’aprovació del text amb el vot favorable dels partits d’esquerra: PSOE, Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera.
Margalida Ramis, portaveu del GOB es congratulà perquè «la tasca conjunta i compromesa del Parlament ha posat en valor la societat civil». Segons l’ecologista «quan parlam de Benestar de les Generacions Futures parlam de què les decisions polítiques que es prenen avui no poden comprometre de manera negativa el dret de les generacions futures a una vida digna, sana i pròspera».
Per una altra banda, el president del GOB, Amadeu Corbera, parlà de l'aprovació de la norma en el programa Taula d'Anàlisi, de la ràdio Ona Mediterrània, en el qual afirmà que aquesta llei aprovada «en termes democràtics és un avanç perquè és la primera vegada, en 40 anys, que el Parlament accepta i aprova una ILP, una llei impulsada des de la participació popular». Així mateix es congratulà pel fet que «feia estona que el moviment ecologista no aconseguia una fita tan important». A més, destacà que la fita suposa un canvi en l’ecologisme: «Històricament l’ecologisme mallorquí, o balear, ha estat molt centrat en llocs, en projectes. En canvi, aquí hem fet un exercici una mica més difícil, amb més profunditat política, de plantejar un altre tipus de polítiques, anar més al fons de la qüestió. No salvar això o allò sinó intentar que projectes que destrueixen un lloc o un altre no es puguin dur a terme».
A efectes pràctics, la llei suposa, digué Corbera, que «a partir d’ara, per exemple, la reforma del Pla Territorial (la norma urbanística de cada illa) haurà d’incorporar un informe que s'hi digui com afectarà a les generacions futures. Posem per cas el segon cinturó de Palma: si qualcú el vol fer, haurà de justificar quin impacte tendrà en les generacions futures. No només els km2 que consumirà sinó el volum de trànsit que generarà. Tendrem una valoració que va més enllà de l’impacte ambiental».
Segons assegura el GOB a traves de la seva pàgina web, ara el Parlament haurà de crear la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears, que comptarà amb experts de diversos àmbits: Educació, recerca i innovació, Agroecologia i sobirania alimentària, Mediambient i biodiversitat, Mitigació i adaptació a la crisi climàtica, Justícia social, Model econòmic, Urbanisme, territori i paisatge, Recursos hídrics i energètics, Polítiques d'igualtat i gènere, Immigració, Cultura, Infància i joventut i Salut Pública
Les funcions d'aquesta comissió seran, per una banda, emetre les resolucions de valoració dels informes d’avaluació d’impacte intergeneracional elaborats per les institucions públiques en els procediments d'elaboració de normatives, les lleis de pressupostos, els plans territorials i sectorials, els projectes superiors a 5 milions d'euros o els que es declarin d'especial interès. Per l'altra, assessorar i formar els organismes públics que així ho sol·licitin sobre com avaluar l’impacte a llarg termini de la seva actuació.
Al parer de l'entitat ecologista «aquest plantejament de justícia intergeneracional és pioner a tot l'Estat i obre una nova via d'esperança per millorar la sostenibilitat real (no només teòrica) de les polítiques públiques. S'espera que sigui un recurs útil per posar la vida al centre, en un moment on les nostres societats afronten riscos ambientals sense precedents i desigualtats creixents.»