Els crítics

El caminar, entre la filosofia i la literatura

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Angle Editorial ha incorporat al mercat, amb el títol Caminar i versió de Marina Espasa, una nova traducció del famós Walking (1854) de Henry David Thoreau, ja conegut a casa nostra amb el títol Passejades d’ençà que l’editor José J. de Olañeta publicà l’any 1999 en versió d’Esteve Serra. L’assaig ha estat “oficialment” proclamat el primer tractat filosòfic sobre la caminada. Així ho reconeix el francès Frédéric Gros (Marcher, une philosohie, Carnets Nord, París. 2009).

Com diu Marina Espasa en el modèlic escrit introductori que enriqueix la nova edició, el text de Thoreau parteix de la preocupació que ja obsessionava l’autor a mitjan segle XIX, la desconnexió entre la naturalesa i la societat humana. El fet que comptem amb dues traduccions de l’obra indica, conclou Marina Espasa, que és una obsessió que encara ressona entre els lectors de començaments del segle XXI.

Per tant, si dos editors que competeixen en el —minso— mateix mercat han vist que hi havia suficients lectors potencials interessats per la filosofia del caminar és perquè, més que el caminar per caminar, l’assaig és “un cant d’amor a la Natura” —en majúscula— que reivindica la “comunió ancestral, cada vegada més perduda, amb la Natura”, com proclama la nota editorial de la contracoberta. Perquè, escriu Marina Espasa en el fragment de la introducció destacat per l’editor en la mateixa nota, “Caminar és una crida perquè ens deslliurem de tot allò que ens lliga a la societat —la feina, la família, les amistats, les ambicions— i ens aboquem a una vida solitària i tan salvatge com sigui possible”.

Gràcies a l’esquer naturista, doncs, podem disposar, i per partida doble, del text fundacional dels tractats sobre el caminar. Però què passa amb els altres grans tractats, assaigs i reflexions sobre l’art de passejar? Deixant els imprescindibles comentaris de Nietzsche i de Rousseau, entre d’altres clàssics de tots els temps, repartits per totes les seves obres, i traduïdes a la nostra llengua, ens caldria comptar amb l’insuperable assaig sobre l’art de passejar del filòsof alemany Karl Gottlob Schelle, del 1802. Com també l’article de l’anglès William Hazlitt On going a Journey (1822), acompanyat del comentari que en va fer el gran viatger Robert Louis Stevenson (Walking Tours).

I si pensem en l’art de convertir l’art de caminar en una obra literària, hi ha una obra mestra sense rival, la narració de Robert Walser El passeig (1917). Què esperen els nostres editors per traduir-la? Però parlant de perles i del caminar, tenim un tresor ocult, ocult fins i tot per Fréderic Gros, el gran especialista francès en la matèria, la meravellosa peça d’orfebreria Théorie de la démarche, d’Honoré de Balzac, publicada vint anys abans de l’assaig de Thoreau, una obra excepcional que, sota una ironia més fina que un tel de ceba, reivindica l’estudi científic de la dinàmica corporal, el caminar inclòs, com a mitjà per conèixer l’home, en un moment que la ciència es disposava —ingènuament, segons devia pensar Balzac— a analitzar-ho tot i, sobretot, a voler trobar les explicacions de tots els fenòmens, no només físics, també els humans.

No és extraordinari veure, es pregunta l’escriptor francès, com des que l’home camina ningú no s’ha aturat a analitzar el perquè, què fa caminant, com camina, si pot caminar millor, etcètera, qüestions, diu, que afecten tots els sistemes filosòfics, psicològics i polítics que preocupen el món. La paròdia permet a l’escriptor, com diu Paolo Tortonese en l’edició comentada de les Éditions Mille et une nuits, del 2015, de fer ciència escarnint-la alhora, bo i assolint la màgica síntesi entre follia i raó, entre humor i seriositat.
 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.