L’art de prologar s’ha convertit en una marca diferencial, i generosament autoparòdica, de la saga ideada per Wes Craven el 1996. En aquella ocasió, era Drew Barrymore qui, inesperadament per a tothom que havia cregut que n’era la protagonista, era cosida a ganivetades en una escena memorable, telèfon de fil i trucades de veu distorsionada incloses. En la nova entrega, Scream VI (Matt Bettinelli-Olpin i Tyler Gillett), segueix la fórmula de l’èxit, amb una escena d’obertura que ara és protagonitzada per una professora universitària de cinema, per qui l’slasher (la ganivetada, l’assassí episòdic, la psicopatologia portada a l’extrem lúdic) és només un pretext per fer una anàlisi sociopolítica del sistema. Evidentment, mor assassinada amb gust i ganes, sense cap possibilitat de salvació. És la primera punyalada, directa als qui farceixen el seu discurs de justificacions ampul·loses i plenes de grans motius al·legòrics. I que obliden el sentit de riure, espantar-se i témer en comunitat.
Arribada ja a la sisena entrega —la segona del recomençament iniciat amb Scream (2022)—, una de les grans novetats del film és que deixa l’escenari habitual, la ciutat de Woodsboro, fictíciament situada a Califòrnia, per portar l’acció d’aquest whodunit carnisser a Nova York, just en la festivitat de Halloween. Com s’ho faran, en aquesta gran urbs plena de carrerons, boira subterrània i pampallugues, per controlar la ganivetada i l’espant que tan bé s’emmotllava al lloc on va néixer el fenomen? Com serà, amb centenars de “Ghostface” deambulant pel metro i les avingudes? No només s’en surten airosos, els directors i guionistes, sinó que això serveix per portar la saga a una dimensió que n’amplia el marc i les possibilitats, sense deixar de ser el que és, en diabòlica essència. Scream se sap ficció, part de la cadena tròfica d’una gran irrealitat que es reescriu i dialoga amb els seus propis preceptes (que no són altres que els manaments que nodreixen els films que l’inspiren).
Ficció de ficcions, amb diàlegs que ens interpel·len directament, com a espectadors que en coneixem les regles i amatents seguidors de la saga, Scream és una pel·lícula que en conté moltes més, que crea cada escena —i gir, per donar i per vendre, generosament impossibles— conscient que forma part d’una lògica que ja coneixem i que ja hem gaudit. Amb connexions i troballes que ens faran feliços de tornar-hi a ser. Divertida, fresca, salvatge, generosament autoparòdica.
Scream VI
Direcció: Matt Bettinelli-Olpin, Tyler Gillett
Guió: James Vanderbilt, Guy Busick.
Música: Sven Faulconer, Brian Tyler
Fotografia: Brett Jutkiewicz
Estats Units, 2023
Durada: 123 minuts
Repartiment: Melissa Barrera, Jenna Ortega, Courteney Cox, Jasmin Savoy Brown, Mason Gooding, Hayden Panettiere, Dermot Mulroney, Josh Segarra, Samara Weaving, Jack Champion.
Terror. Comèdia negra