Els governants de la segona legislatura del Botànic tenen la sensació que, en els últims quatre anys, tan sols els ha faltat gestionar una invasió alienígena. La DANA de setembre de 2019, la tempesta Glòria de principis de 2020, l’esclat de la pandèmia en març d’aquell any, les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna... Una cascada d’adversitats que en bona mesura ha compartit el director general d’À Punt, Alfred Costa.
Ell tampoc no ha patit una invasió alienígena al centre de producció de Burjassot, però ha assistit a fenòmens com la irrupció de la connexió 5G, que va obligar a resintonitzar les televisions de les llars, o al canvi de criteri del Ministeri d’Hisenda a l’hora de computar l’IVA de les televisions autonòmiques, cosa que va impactar sobre el pressupost de l’ens que va començar a dirigir tot just una setmana abans que el Govern espanyol decretara el confinament de tota la ciutadania.
Però és que, a més, en tot aquest temps s’ha produït l’extensió massiva dels continguts de pagament a través dels sistemes digitals, fins al punt que, a l’inici de 2021, el 80% de la població del País Valencià ja hi tenia accés. Plataformes com ara Netflix, Prime Video, HBO, Filmin o Movistar +, per posar només alguns exemples, han aconseguit un grau de penetració enorme, que mai no van tenir Canal Plus o els desapareguts Canal Satélite Digital i Vía Digital.
A l’última dècada, el consum de televisió al País Valencià ha caigut un 30% i és un dels més baixos de l’Estat
Quan À Punt va iniciar les seues emissions, en 2018, a penes el 21% de la població valenciana tenia contractada alguna d’aquestes plataformes. Tot plegat ha fet que el consum de la televisió convencional haja caigut de manera dràstica. Els mesos de sobreinformació que va comportar la reclusió domiciliària i la necessitat de saber què passava va anar decaiguent i en l’actualitat, al País Valencià, la mitjana de consum televisiu està situada en 191 minuts al dia, una de les més baixes de l’Estat. A l’última dècada aquesta mitjana ha caigut un 30%.
Enmig d’aquest panorama, la progressió de l’audiència d’À Punt és molt lenta. El tancament de RTVV ja es va produir amb uns índexs d’audiència baixos, i el parèntesi de vora cinc anys sense emissions ha obligat a reconnectar amb els televidents valencians en un context extremadament competitiu i uns recursos minsos que, segons la llei aprovada en 2016 pels tres grups del Botànic i Ciutadans, s’ha de moure entre el 0,3% i el 0,6% del pressupost de la Generalitat.
Els anys 2018 i 2019, amb Empar Marco al capdavant d’ella, la televisió no va aconseguir superar el 2,5% d’audiència. Encara estava fent les primeres passes. Ella va renunciar a la reelecció i Alfred Costa, que ja atresorava experiència a l’ens públic valencià, va pronosticar un creixement anual del 15% que havia de situar l’audiència, enguany, en el 4,7%.
No obstant, À Punt continua xocant contra el mur del 3%. És cert que els informatius del migdia voregen el 10% i que espais com Zoom o les sèries de producció pròpia L’Alqueria Blanca i Després de tu han obtingut dades interessants, però la mitjana anual encara hi queda lluny.
El bon inici de 2023, amb un 3,6% de mitjana al gener, un 3,7% al febrer i un març que serà òptim gràcies a les Falles, permeten augurar que l’exercici es tancarà més a prop del 4% que no del 3%, però, en qualsevol cas, queda camí per recórrer.
Alfred Costa aspira a un “equilibri complicat” que permeta incrementar els seguidors de la franja de 25 a 45 anys, la més suggerent des del punt de vista comercial però que representa un pes poblacional inferior, i la dels majors de 65, que no són tan seductors des del punt de vista econòmic però condensen un percentatge demogràfic elevat.
Costa aspira a aconseguir una “equilibri complicat” que permeta incrementar els seguidors de la franja de 25 a 45 anys i la dels majors de 65
L’objectiu de Costa passa per afermar aquest “creixement sostenible” fins una mitjana anual del 4% “sempre que el pressupost possibilite estabilitzar el nivell d’inversió en el sector audiovisual”. I ho pensa fer, d’una banda, “recuperant públic ara captiu en projectes nínxol de temàtiques secundàries molt estabilitzades”, però també “generant continguts transgressors per a consumidors de plataformes” i “passant al digital tota aquella programació estructural que ara com ara es manté al voltant del 0% tècnic”, és a dir, els continguts infantils i la producció aliena doblada.
De fet, a À Punt estan contents amb l’evolució del seguiment en línia de la seua programació en directe a través del web de la casa, així com del visionat de programes a la carta, que va incrementar-se de manera notable en 2022. A més, espais creats específicament per al format digital —com L’Squad o El Piset— ja sumen més de dos milions de reproduccions a TikTok i més de 120.000 a YouTube.
L’OTT, el futur
L’altra gran aposta del segon mandat de Costa radica en la implantació d’una plataforma OTT, acrònim anglès de l’expressió over the top, o siga, “per damunt de tot”. Es tracta, indica Costa, de “fer més accessibles els continguts i de fidelitzar l’audiència ja existent”. Hi ha televisions generalistes espanyoles que ja en disposen.
“Hi haurà canals d’streaming, canals pop-up de caràcter temàtic... Serà, en definitiva, una plataforma multidispositiu i multilingüe que combinarà els continguts propis i de tercers”, assenyala. “Hi inclourà, igualment, continguts que l’article 34 de la llei de creació d’À Punt reservava per a un segon canal de TDT que ja no respon a la realitat de 2023”.
En aquest contenidor trobarem una mica de tot: continguts culturals i socials que difondran el patrimoni històric, artístic i festiu del País Valencià, retransmissions esportives que no tenen cabuda en el canal televisiu tradicional i nous formats transmèdia.
Els ciutadans valencians podran accedir, per exemple, a més partides de pilota, a continguts de l’antiga RTVV, a documentals, a concerts, a un canal infantil de programació pròpia i doblada i, fins i tot, a un subcanal de ficció amb cinema infantil i juvenil.
No debades, la ficció pròpia continuarà sent un pilar fonamental d’À Punt. L’èxit de Després de tu no sols ha animat l’enregistrament d’una segona temporada, sinó també la coproducció, amb IB3 i TV3, de dues coproduccions més que veuran la llum pròximament.
La ràdio, també a la cruïlla
Pel que fa a la ràdio, el mitjà tradicional per excel·lència, Costa detecta que també s’està produint una “transformacio de la demanda”. Les ràdios convencionals han mutat cap a una plataforma de creació i distribució d’àudios.
El segon canal radiofònic d’À Punt emetrà abans d’un any i prioritzarà la música en llengua pròpia
En aquest sentit, el director general d’À Punt afirma que “mantindrem l’oferta analògica perquè és estratègica per tal de no ampliar la bretxa digital”, però donarà resposta a una demanda de Compromís —recollida en el contracte-programa— amb la creació d’un segon canal analògic de ràdio dedicat en exclusiva a la música, especialment en la llengua pròpia. Abans de 12 mesos començarà a emetre un nou canal en FM que, en paraules de Costa, contribuirà a “difondre el talent musical valencià”.
Justament aquesta petició —no satisfeta fins ara— va motivar l’absència de Josep Nadal i Mònica Àlvaro, de Compromís, a la comissió de radiotelevisió valenciana del 7 de març en què s’havia de ratificar la continuïtat de Costa al capdavant de l’ens per un període de tres anys més.
En lloc seu hi van ser presents l’exconseller Vicent Marzà i la síndica del grup, Papi Robles, que no eren uns assidus de la comissió en qüestió però van felicitar-se obertament per la notícia. “Gràcies a la proposta de creació d’aquest segon canal de ràdio, tindrà el nostre vot favorable”, va dir Marzà.
En matèria radiofònica els plans de Costa passen també per l’impuls d’una “plataforma de pòdcasts propis i externs”.
Els límits d’À Punt
Siga com siga, el director general és conscient dels límits de l’ens que gestiona. “Som un servei públic, tenim l’obligació de generar continguts que no tenen l’audiència com a objectiu prioritari”, afirmava dues setmanes enrere a la comissió parlamentària. “Si no, jo no faria la tele que estic fent; faig allò que em marca la llei, oferisc una mirada el més vertebradora possible i m’ocupe de tots els segments de l’audiència”.
“Som un servei públic, tenim l’obligació de generar continguts que no tenen l’audiència com a objectiu prioritari”, diu Costa
“No faig la tele que m’agradaria”, va arribar a proclamar Alfred Costa, “com segurament no la fan cap els programadors que hi ha actualment”. Al seu entendre, convindria “veure més À Punt i parlar-ne menys”, perquè sovint és notícia per aspectes negatius. “Hi ha xicotetes productores comarcals que no existirien sense À Punt”, va deixar anar a les Corts. “No volem subvencionar projectes i res més, volem ajudar les productores a expandir-se... Si venen amb un documental de 60 minuts, els proposem que el reformulen per fer-ne quatre capítols d’una minisèrie”.
També hi ha aspectes pendents de resoldre, com l’absència del canal televisiu d’À Punt a les principals plataformes de pagament espanyoles —Movistar, Vodafone, Orange—, raó per la qual qualsevol ciutadà valencià pot sintonitzar Telemadrid, Canal Sur o la TVG però un madrileny, un andalús o un gallec —o els valencians que visquen allà— no poden sintonitzar À Punt a través del seu televisor. Les converses per esmenar aquesta mancança ja han estat iniciades.
Entres les bones notícies, la bona penetració d’À Punt a les comarques alacantines, que ja supera el seu pes poblacional. El 39,6% de l’audiència prové del sud del país, que demogràficament representa el 33% dels ciutadans valencians. En canvi, els problemes tècnics s’arrosseguen al nord, amb especial incidència als municipis de l’interior situats enmig de les valls. Ni la televisió ni la ràdio no se sintonitzen com caldria. Per posar-hi remei, Costa vol resoldre els inconvenients tècnics i promoure una nova campanya de sintonització perquè els veïns tinguen À Punt a l’abast.
Tanmateix, la conjuntura és extremadament complicada i no serà molt diferent amb aquests microrrepetidors ni amb les campanyes de sintonització massiva. Costa recorda que “els països escandinaus ja estan plantejant-se de retirar les emissions analògiques i la BBC també hi ha posat data”.
Serà en 2030, quan À Punt complirà 12 anys de vida. L’última televisió a arribar a la graella i potser l’última que s’hi desconnectarà.