Sé que no estàs infectada perquè t’esforces massa a sobreviure, diu un dels personatges més terrorífics de The Last of Us, en un dels moments àlgids de la sèrie, que acaba de finalitzar la primera temporada a HBO Max. Sense dubte, voler sobreviure implica tenir motius per viure. Però, quins motius hi poden haver per voler viure en un escenari tan horrorós com el que proposa la sèrie? Aquesta pregunta incideix directament en el tema central de la sèrie, que utilitza aquest món per preguntar-se què és el que val la pena de la vida. La resposta la troba en els vincles que establim els uns amb els altres, una idea que és l’eix temàtic de la història dels dos protagonistes i que també apareix en altres trames (com la de l’aplaudit tercer episodi). Durant el viatge que han viscut junts, s’ha gestat un vincle nou entre en Joel i l’Ellie que és el que els dona realment l’esperança. Més fins i tot que una possible cura. Els dos personatges troben en aquest vincle un altre tipus de cura que no té a veure amb remeis científics, que els guareix lentament de les pèrdues que havien experimentat en el passat i que els dona motius per tornar a somriure, per tornar a compartir, per tornar a ser humans, en definitiva.
El que és més interessant de 'The Last of Us' és com capgira l’estructura tradicional de protector-protegida a mesura que avança al final
I per això, durant el recorregut de la sèrie, les escenes on ells dos comparteixen moments on no hi ha acció són tan importants. En cada nit passada al ras es gesta un vincle que serà el motor que els empentarà quan les coses es posin difícils. Però el que és més interessant de The Last of Us és com capgira l’estructura tradicional de protector-protegida a mesura que avança al final. La sèrie parteix del prototip d’un heroi, en Joel, que té la missió de protegir un personatge vulnerable (per edat, per coneixements) com és l’Ellie. Però The Last of Us no vol que l’Ellie sigui un més dels personatges adolescents que han hagut de ser protegits-cuidats per homes d’acció que exerceixen de figura paterna. Perquè l’Ellie és intel·ligent, valenta i capaç. L’elaboració del personatge arriba al seu punt àlgid al penúltim episodi, que subverteix un patró clàssic: l’Ellie es troba en una situació de perill molt gran i la sèrie narra en paral·lel com en Joel corre a salvar-la. Els espectadors estem acostumats a veure com ell, l’heroi, arriba a l’últim moment per salvar-la a ella. Però en aquest cas és ella que se salva sola. És ella qui arriba al límit de les seves forces per sortir-se’n. No és fins que ja s’ha salvat que retroba en Joel, a qui pot abraçar per tornar a ser una nena.
L’últim episodi consagra definitivament l’Ellie com l’heroïna de la sèrie. En una dinàmica semblant, ella torna a estar en una situació límit. I si bé ara és ell qui s’obre pas matant a tothom per treure-la d’allà, són les motivacions dels dos les que els separen. L’heroi no és només qui fa el que és correcte, sinó sobretot el que fa el que és correcte malgrat que suposi un sacrifici personal. En Joel no està disposat a sacrificar el vincle que ha establert amb l’Ellie i que li ha permès tornar a voler viure. Però ella, en canvi, sí que està disposada a renunciar a aquest vincle, i a la pròpia vida, per tal de fer el bé comú. En els últims minuts de la temporada, l’Ellie es confirma com l’heroïna de la història i en Joel com un personatge més fosc del que sospitàvem. Disposat a mentir, a matar a sang freda, víctima d’un dol inacabat. Desolador final, fidel al videojoc en què es basa la sèrie, apuntalat per uns actors que transmeten excepcionalment bé el que senten els personatges, i que ens aboca cap a l’abisme que provoca el fet de saber que el vincle que s’ha construït entre els dos protagonistes té els dies comptats.
The Last of Us
Creadora: Craig Mazin i Neil Druckmann
Repartiment: Bella Ramsey, Pedro Pascal
Temporades: 1
Plataforma: HBO Max