Andrew Intrater té 60 anys i no és un tipus que es deixi aixecar fàcilment la camisa. Aquest inversor novaiorquès ha gestionat inversions multimilionàries i entre els seus clients es pot trobar el llegat de Prince; forma part de la junta directiva de la Fundació Auschwitz-Birkenau en qualitat de mecenes i de la Shoah Foundation, fundada per Steven Spielberg. Tanmateix, hi ha una persona que ha aconseguit ensarronar-lo: George Santos, un nou congressista republicà que s’ha inventat el gruix del seu currículum.
Intrater és un generós donant del Partit Republicà que ha perdut gairebé 900.000 dòlars per culpa de Santos. Explica que, primer, va finançar-li la campanya electoral amb més de 250.000 dòlars, uns diners que van desaparèixer misteriosament. Després, va ficar 625.000 dòlars en una empresa d’inversions per a la qual Santos va treballar una temporada abans que la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units la denunciés per estafes milionàries i, finalment, la liquidés. Aquests diners també s’han esvaït per sempre. “Espero que es faci justícia”, diu Intrater a Der Spiegel. “Si Santos ha comès un delicte, ha d’anar a la presó.”
El congressista de Nova York no només ha engalipat Intrater amb els seus contes de fades, sinó també el conjunt del sistema polític. Santos es presenta com “l’encarnació del somni americà”, però aquest jove de 34 anys s’ha convertit en el símbol d’una era en la qual ja no hi ha res que compti, ni molt menys la veritat. “Mai no he conegut un polític que hagi mentit tant”, afirma Saurav Ghosh, antic advocat de la Comissió Federal d’Eleccions dels Estats Units (en anglès, FEC) i actual analista del grup de control de campanyes electorals Campaing Legal Center (CLC).
Al principi, el cas de Santos semblava més aviat una broma de mal gust, però actualment ja afecta qüestions de seguretat nacional. Com és possible que Santos hagi passat de ser un estafador de xecs falsos a un suposat multimilionari? Com ha pogut arribar al parlament, on va afiliar-se a l’ala republicana més extremista i propera a Putin, i on també té accés a secrets d’estat?
El Comitè d’Ètica del Congrés va iniciar una investigació del cas Santos en la qual també s’ha implicat l’FBI. Sospiten que s’ha comès frau amb les donacions electorals. En ser preguntada per la qüestió, la portaveu de Santos, Naysa Woomer, remet a l’advocat Joe Murray, que respon: “No és apropiat emetre cap tipus de comunicat sobre una investigació en curs.”
A principis de gener, quan Santos va prendre possessió del càrrec de diputat, ja feia temps que el perol de mentides havia sobreeixit. Els primers que van aixecar la llebre foren els equips del diari local North Shore Leader. Fins al moment present només s’ha pogut confirmar que els pares de Santos provenien del Brasil, que va créixer al barri novaiorquès de Queens, que el 2020 va presentar-se com a congressista, però no se’n va sortir i que, dos anys després, va repetir i sorprenentment va guanyar.
Santos solia explicar que els seus avis havien abandonat Europa fugint de l’holocaust: mentida. Com també és mentida que Santos treballés a la banca d’inversions Goldman Sachs ni a Citigroup. Tampoc no va estudiar, com ell diu, a la New York University ni al Baruch College. La seva mare no va morir a les torres bessones l’11 de setembre del 2001, sinó al Brasil, l’any 2016.
Els mitjans de comunicació nord-americans l’anomenen “l’enginyós senyor Santos”, en analogia a l’estafador i assassí “senyor Ripley” de l’obra literària de Patricia Highsmith. Santos ha admès haver-se inventat algunes coses, però no totes. A finals de febrer va dir: “En aquests aspectes he sigut un mentider.” “Cometo errors, com qualsevol persona.” Aleshores li van començar a demanar pels diners.
Andrew Intrater insisteix que va ser víctima de Santos, segons gent molt propera a ell. El pare d’Intrater, Josef, va néixer el 1924 a Drohóbitx, a l’actual Ucraïna. Va sobreviure l’holocaust en un camp de treball i, amb 25 anys, va partir de Bremerhaven a bord d’un vaixell de tropes nord-americanes que el va dur a Amèrica. El seu fill Andrew es dedicaria al món de les finances. A principis del 2000, Intrater va fundar Columbus Nova, una empresa d’inversions en tecnologia amb seu a Nova York. Segons explica, durant un temps va arribar a gestionar més d’1,5 mil milions de dòlars. Entre altres, gestionava les inversions de la corporació russa Renova, propietat del seu cosí i oligarca Víctor Wekselberg, del qual va haver de distanciar-se quan va ser sancionat el 2018.
Durant el cicle electoral 2019-2020, els comptes de Santos destinats als fons electorals van engreixar-se en ben bé 440.000 dòlars
Intrater està implicat en afers del judaisme i, a escala política, es considera un liberal desil·lusionat que s’ha convertit en conservador. Segons càlculs de l’organització independent de control de donacions Open Secrets, ha donat suport a desenes de polítics republicans. El 2017 va destinar 250.000 dòlars a la celebració organitzada en la presa de possessió del càrrec de Donald Trump; a canvi, va rebre entrades VIP. La tardor del 2020, poques setmanes abans de les eleccions presidencials, va rebre una trucada. A l’altra banda de la línia hi havia George Santos.
D’adolescent, Santos ja era dels que no passen desapercebut. L’advocada Tiffany Bogosian era una de les seves companyes de classe a l’institut i recorda que els primers anys de la secundària n’hi havia que es reien d’ell pel seu accent i per la seva aparença. Molts fragments del currículum de Santos són nebulosos. Va tornar al Brasil durant uns quants anys, el país d’origen dels seus pares. Quan el van detenir a les rodalies de Rio de Janeiro per cometre estafes amb xecs falsos, va tornar als Estats Units.
A Nova York, Santos —que ara afirma ser “el primer republicà obertament gai del Congrés”— va viure amb un home, però també va estar casat amb una brasilera durant un temps. Al llarg dels anys, s’ha donat a conèixer amb diversos noms: George Santos, Anthony Devolder (el seu segon nom i el cognom de naixement de la seva mare), George Devolder, George A. Devolder Santos i George Anthony Devolder-Santos. Tiffany Bogosian va topar amb ell de nou en un cafè Starbucks de Nova York el 2019. Poc temps després el va ajudar a eludir una denúncia —de nou, per estafes amb xecs falsos.
L’octubre del 2019, Santos va presentar-se com a candidat del tercer districte del Congrés, que inclou parts de Queens i de Long Island: era la seva primera candidatura per formar part de la cambra dels Representants. Com a experiència rellevant va indicar que havia treballat a Goldman Sachs i a Citigroup; unes feines que mai no va tenir. A mitja campanya electoral del 2020, Santos va entrar a formar part de Harbor Capital, una empresa d’inversions de Florida, el fundador de la qual, Jonathan Maroney, oferia “estratègies d’inversió alternatives”. Harbor City prometia un rendiment de fins al 60% i van contractar Santos com a “director regional de Nova York”. Maroney va argumentar que era el candidat “perfecte”, perquè comptava amb “deu anys d’experiència” en “el sector del patrimoni privat”. En aquell moment Harbor City ja estava al punt de mira de l’autoritat de control borsari per possible estafa. A Alabama, de fet, tenia prohibit fer-hi negocis des del juny del 2020.
Segons sembla, Andrew Intrater no tenia ni idea de res de tot això el dia en què Santos li va trucar per demanar-li que fes una donació a favor de la seva candidatura. Segons sembla, Intrater va quedar pres del carisma de Santos. A més, la història segons la qual la família del polític havia fugit de l’holocaust el va commoure. Poc després, Intrater i la seva parella, Diana Pentinen, van transferir 5.600 dòlars al compte de la campanya de Santos. Sis setmanes més tard, però, Santos va perdre les eleccions. El dia de l’assalt al Capitoli, el 6 de gener del 2021, va viatjar a Washington i formà part de la multitud davant la qual Trump va fer el seu al·legat provocador.
Intrater va mantenir el contacte amb ell. Segons es diu, Santos va parlar de Harbor City a Intrater mentre dinaven junts en un restaurant italià. A principis del 2021, Intrater va invertir 625.000 dòlars en aquella empresa més aviat dubtosa. Una persona coneixedora de la inversió ha explicat a Der Spiegel que Santos va presentar com a garantia un aval del Deutsche Bank, que ha resultat estar falsificat. Un parell de setmanes més tard, l’autoritat de control borsari va presentar una denúncia civil contra Harbor City i el seu cap, Maroney. L’acusaven d’haver estafat més de 17,1 milions de dòlars a cent inversors mitjançant un esquema il·legal de bola de neu. Entre ells hi havia Andrew Intrater. Els diners s’havien destinat, entre altres coses, a un cotxe de luxe i a un actiu immobiliari. Santos no apareix a la denúncia.
La Comissió de Borsa i Valors va congelar tots els comptes de Harbor City i des d’aleshores l’empresa ha estat en fase de liquidació. Intrater, en veure que passaven els mesos i no rebia cap dividend, va trucar a Santos, que es va presentar com a víctima de Harbor City, d’on havia marxat el mes d’abril. El mateix mes en què Santos afirmava haver dimitit de l’empresa, va fer pública la seva nova candidatura per formar part del Congrés. Cinc setmanes més tard va fundar la Devolder Organization a Florida, una empresa que suposadament es dedica a la gestió de patrimoni. Com a representant general va posar-hi ni més ni menys que l’antic cap de finances de Harbor City.
El segon intent d’arribar a Washington va ser notòriament més car que el primer. En aquesta ocasió, Intrater i Pentinen van pagar directament desenes de milers de dòlars a Santos; també van donar diners a grups de pressió que feien costat al candidat. Intrater explica al diari New York Times que, en conjunt, va donar ben bé 250.000 dòlars a la campanya de Santos. Tanmateix, qualsevol que intenti fer un cop d’ull a la comptabilitat de Santos topa ràpidament amb diversos impediments. “Cada cop que t’ho mires et preguntes com és possible que sigui veritat”, afirma l’analista en finances Saurav Ghosh, de CLC. “Aquell paio no ha fet més que mentir.”
L’equip d’especialistes del CLC va topar amb una xarxa opaca formada per donants i per nombroses irregularitats, i va denunciar-ho al Ministeri de Justícia per estafa: “Tot indica que Santos ha violat totes les lleis que regulen les donacions electorals.” La cap de finances de Santos, que també ha estat inclosa en la denúncia, va dimitir dues setmanes més tard. Der Spiegel ha volgut posar en contacte amb ella, però no ha rebut resposta.
Durant el cicle electoral 2019-2020, els comptes de Santos destinats als fons electorals van engreixar-se en ben bé 440.000 dòlars i el 2019 va declarar uns ingressos personals de 55.000 dòlars. El 2022, però, de sobte va afirmar comptar amb un patrimoni de fins a 11,3 milions de dòlars i unes donacions totals de 2,9 milions de dòlars. “La seva situació econòmica va canviar d’un dia per l’altre”, diu Ghosh. Santos va argumentar que aquest augment en la seva riquesa provenia de la Devolder Organization. Ghosh té la sospita, però, que és una empresa pantalla a través de la qual “individus o organitzacions desconegudes” —també de l’estranger— poden haver fet arribar diners a Santos il·legalment.
I els dubtes no s’acaben aquí. Sense anar més lluny, entre les seves despeses, Santos va declarar 37 vegades la suma exacta de 199,99 dòlars: a partir de 200 dòlars cal presentar rebut. Com a concepte de totes aquestes despeses consten bitllets d’avió, de tren, taxis, material d’oficina, hotels, pàrquings, dinars o sopars, i begudes. Fins a set vegades Santos afirma haver-se gastat 199,99 dòlars al restaurant Il Bacco, un local popular entre els seguidors de Trump al barri de Queens. El fundador del restaurant i la seva família van donar més de 10.000 dòlars a la campanya electoral de Santos.
En el seu segon intent, Santos va guanyar les eleccions amb 8,4 punts percentuals d’avantatge. Els demòcrates havien preparat un document “Research memo” de 87 pàgines sobre ell. Amb tot, les seves malifetes financeres els van passar per alt.
Avui dia és difícil no perdre de vista totes les persones i institucions que investiguen el congressista per esbrinar d’on ha tret tots aquests diners… i on se n’han anat. A banda del Comitè d’Ètica del Congrés, també hi ha fins a quatre administracions judicials nord-americanes investigant-li els comptes; entre elles hi ha la fiscal general de Nova York, Letitia James. El procés contra Harbor City està previst que comenci el mes de maig a Orlando.
Andrew Intrater hi ha perdut bous i esquelles. Ja no té ganes de fer cap més declaració sobre el cas, però sobre Santos encara hi afegeix una cosa: “El que sí que crec és que no hauria de formar part del Congrés.” Santos, pel seu cantó, ja ha començat a recaptar donacions per a la campanya electoral del 2024.
Traducció de Laura Obrador