Les fotos no estan groguenques ni han aparegut de sobte en un calaix amagat de ca la iaia. Són en color, captades amb càmera digital, i l’aspecte físic dels seus protagonistes fins i tot podria fer-nos pensar que són actuals.
Es tracta de les fotografies que els diputats dels tres grups que donen suport al Govern del Botànic van fer-se el 28 de febrer de 2019, en concloure l’últim ple de les Corts de la legislatura passada. No hi són tots, perquè tots no hi eren, però quatre anys després, a les portes de les eleccions de 2023, aquelles instantànies testimonien els canvis tan profunds que han experimentat els grups parlamentaris del PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem.
De fet, la gran majoria de diputats i diputades que van dir “sí” a la primera votació d’investidura de Ximo Puig, el 25 de juny de 2015, no formaran part de les candidatures que es registraran amb vista als comicis del 28 de maig.
Al marge del mateix Puig, que aspira a la reelecció malgrat que s’havia compromès a estar únicament dues legislatures al capdavant del Consell, les altres sis persones que tenen l’escó garantit són els també socialistes José Muñoz, Carmen Martínez i l’exconsellera María José Salvador, i tres membres de Compromís: la consellera Isaura Navarro, l’exconseller Vicent Marzà i Mònica Álvaro.
Set diputats de 55. Tan sols el 12,5% dels parlamentaris que van parir el primer Botànic podran florir-ne el tercer, sempre que l’escrutini així ho possibilite. Aquesta xifra denota la renovació duta a terme, que és total tant a la circumscripció d’Alacant —cap dels 19 diputats escollits en 2015 en aquesta demarcació no continuarà a partir del juny— com en el cas d’Unides Podem.
A diferència de les del PSPV i Compromís, les seues llistes encara no han estat aprovades, però ja és segur que cap dels integrants de 2015 no ocuparà un lloc d’eixida en 2023.
I és que ja sabem que persones molt significades en la conformació del primer i del segon Botànic no seran partícips de la legislatura entrant. Des de Mónica Oltra o Antonio Montiel, dos dels tres protagonistes de la signatura del primer pacte de govern, fins a Rubén Martínez Dalmau, que va ocupar el lloc de Montiel en el segon, passant per noms tan rellevants com els dels socialistes Manolo Mata i Ana Barceló, o els valencianistes Fran Ferri, Mireia Mollà i Rafael Climent.
Pel que respecta a l’actual president de les Corts, Enric Morera, que figura en l’onzè lloc de la circumscripció de València, les opcions de continuïtat són minses. En 2015, coincidint amb el punt àlgid de Compromís, la coalició va obtenir una desena d’escons en aquesta demarcació, i en 2019, nou. A més, les possibilitats d’un corriment de la llista a conseqüència del pas d’algun diputat a l’Administració tampoc no són elevades.
En són molts, els que no integraran la llista, però tenen esperances de mantenir un càrrec institucional. Secretaris autonòmics i directors generals en expectativa de destinació als quals caldria fer-hi espai. Així doncs, Morera no ho tindrà gens fàcil, sobretot perquè candidats a les primàries del seu partit com Nathalie Torres, Jesús Pla i Ferran Barberà han obtingut més suports entre la militància i els simpatitzants.
Encara serà més complicat —per no dir impossible— que renove l’acta Graciela Ferrer, una altra diputada pertanyent a l’antic Bloc que seu a l’hemicicle des de 2015 i que ha quedat relegada al 15è lloc per València.
Puig fa net a Alacant
Els socialistes valencians només celebren primàries per al lideratge de la llista i no han hagut de convocar-ne perquè Ximo Puig no hi tenia contrincant. Amb tot, han escomès una renovació notable de les tres llistes, fins al punt que les tres capçaleres són noves.
L’u de la de València serà ell, que fins ara sempre havia integrat la candidatura de Castelló, on ara s’estrena Rafa Simó, militant socialista que presideix l’Autoritat Portuària de la capital de la Plana. Al marge d’ell i de María José Salvador, que ocupa el número dos, tenen moltes opcions de continuar els actuals diputats Ernest Blanch, Ana Besalduch i Carlos Laguna. En canvi, cauen la vila-realenca Sabina Escrig i Francisco Gil. És la demarcació on Puig ha introduït menys novetats.
Als llocs preeminents de la de València l’acompanyen els quatre consellers socialistes de la circumscripció. Per aquest ordre, Rebeca Torró, Arcadi España, Gabriela Bravo i Miguel Mínguez, un metge de l’Hospital Clínic sense el carnet de partit que en maig de 2022 va assumir la cartera de Sanitat.
A més, s’hi han fet un lloc, en posicions d’eixida, la fins ara presidenta del Consell Valencià de la Joventut, Cristina Martínez, i l’encara president de la Diputació de València, Toni Gaspar, que estarà present en el número set. Els llocs 10è i 11è corresponen a Mercedes Caballero i Rosa Peris, dues diputades que porten a la cambra des de juliol de 2015 i juny de 2015, respectivament. En aquesta demarcació, els socialistes van obtenir 8 escons en 2015 i 10 en 2019.
En el lloc 12è, una plaça de creixement, hi ha Alicia Andújar, una advocada que va liderar UPyD a escala valenciana amb qui Puig pretén transmetre un missatge de centralitat.
En qualsevol cas, la renovació a fons s’ha produït al sud, on la consellera Josefina Bueno capitanejarà la candidatura. La segueix Laura Soler, diputada des de 2019; ella i l’alcalde de Xàbia, José Chulvi, que figura en el 8è lloc, són els únics parlamentaris que continuen a la llista socialista del sud.
Els següents quatre noms de la circumscripció d’Alacant són independents. Es tracta de la número tres, Yaissel Sánchez, que és secretària territorial de la UGT a les comarques de l’Alacantí i la Marina; el número quatre, David Bernardo López Lluch, professor d’economia i política agroambiental de la Universitat Miguel Hernández (UMH); del cinc, Mario Villar, director d’intel·ligència turística de la marca pública Turisme Comunitat Valenciana, i de la número sis, Rosario Navalón, professora de la Universitat d’Alacant (UA) i directora de la seu que la UA té a Elda (Vinalopó Mitjà). Els altres noms amb plaça garantida són la número set, Maite García Madrid, actual regidora de l’Alfàs del Pi (Marina Baixa) i diputada provincial; el nou, el regidor il·licità Ramón Abad, i la número deu, que és Marisa Navarro Forcada, policia local d’Alacant molt lligada a la UGT.
En resum, un grup profundament remodelat que obre un panorama incert si l’escrutini del 28M depara que els socialistes retornen a l’oposició. Davant un escenari advers com aquest, sembla ben poc probable que Puig oficiara com a síndic, raó per la qual caldria escollir la persona que liderara l’oposició.
El ventall d’aspirants quedaria reduït a un home de la confiança absoluta de Puig com Arcadi España, a la també consellera ontinyentina Rebeca Torró, a un jove amb projecció com José Muñoz i a la persona que plantà cara a Puig a les primàries de 2014, però que després ha ostentat càrrecs de volada: Toni Gaspar.
El relleu de Puig a la secretaria general podria quedar ajornat fins al 15è congrés nacional —previst per 2025— o avançar-se un any. Siga com siga, als noms anteriors caldria afegir-ne dos més: el de la ministra Diana Morant o l’alcalde de Mislata (Horta) i secretari general del partit a la província de València, Carlos Fernández Bielsa.
Etapa Baldoví
Per la seua banda, Compromís enceta una etapa completament nova, amb Joan Baldoví en substitució de Mónica Oltra com a cap de cartell.
Baldoví i els altres dos caps de llista —l’actual vicepresidenta del Consell, Aitana Mas, per Alacant, i l’exconseller Vicent Marzà, per Castelló— esdevindran els tres grans referents. Isaura Navarro, Maria Josep Amigó, Carles Esteve i Gerard Fullana també en seran pesos pesants.
A més de Mas, Marzà, Navarro i Esteve, que formaven part del grup parlamentari de 17 persones de Compromís, hi continuaran Mònica Álvaro i Nathalie Torres. Aquestes sis persones tenen l’escó garantit. I el tenen igualment assegurat els ja esmentats Baldoví, Amigó i Fullana, dos joves novells —Cesc Roig per València i Maria Josep Calabuig per Alacant—, la verda Paula Espinosa —que relleva Juan Ponce— i la regidora castellonenca Vero Ruiz, que ha gestionat en primera persona la retirada de la creu dels caiguts del parc Ribalta.
A Compromís resulta més difús el repartiment de papers en cas de reedició del Botànic. N’hi ha que veuen Joan Baldoví a la presidència de les Corts si aquesta responsabilitat continua en mans de la coalició valencianista. En aquest cas, Amigó seria l’altra aspirant al tro. Fins i tot l’encara jove Aitana Mas, per bé que aquest càrrec sempre ha estat ocupat per una persona de més edat.
Ara bé, si Baldoví decideix desenvolupar funcions executives, en serà el vicepresident. La funció de síndic parlamentari podria quedar en poder de Marzà —tampoc no és descartable que ell emigre al Congrés després de les eleccions estatals— o de Fullana, que acumula vuit anys d’oposició a la Diputació d’Alacant i trobaria, per fi, un paper bastant més amable.
Si hi ha desfeta botànica, allò més lògic és que Baldoví pilote el grup com a mínim en la fase inicial de la legislatura. Amb vista al més enllà, el nom de Mas continuarà entrant en les travesses, sense oblidar una possible absolució d’Oltra en la causa que té pendent. Si el cas s’arxiva o és processada, però finalment queda exonerada, pocs dubten que tractaria de recuperar l’estatus perdut.
Pel que fa a Morera, davant la dificultat enorme que obtinga un escó, si el Botànic té continuïtat, se li buscarà encaix en algun organisme de la Generalitat, i, si no, podria ser senador per designació territorial. Ja fa vuit anys que Carles Mulet habita a la cambra alta i acaba de publicar una mena de memòries.
L’enigma roig-morat
Finalment, resta l’enigma de què passarà amb Unides Podem. Les converses per reeditar la coalició no progressen, però els uns i els altres només tenen l’eixida de concórrer-hi de bracet.
Si cadascú hi anara per separat, seria més que probable que quedaren per baix del 5% i, per tant, fora de l’hemicicle. Pot semblar irreal, però no ho és tant: a Astúries, Aragó i La Rioja, Esquerra Unida i Podem ja han decidit anar-hi de manera independent.
A hores d’ara només està clar que Héctor Illueca (Podem) i Rosa Pérez Garijo (EUPV), els dos membres de la coalició que formen part del Consell, en seran els caps de llista, i que, tret d’ella, cap dels diputats actuals no tenen opcions de continuar. El desànim, producte de la mala relació personal entre alguns membres i de tots ells amb la síndica, Pilar Lima, s’ha apoderat del grup.
El temps corre i l’acord no fructificarà —si arriba— fins passada la Setmana Santa. Si fa no fa, com la legalització del Partit Comunista. •