La Unió Europea tanca la porta a la intenció del Govern balear de prohibir que els «no residents» adquireixin propietats immobiliàries a les Illes. Així de clar ho ha deixat la comissària europea de Serveis financers, Estabilitat financera i Unió dels mercats de capitals, Mairead McGuinness, en la resposta que ha enviat a l’eurodiputada balear del PP, Rosa Estaràs, que li va demanar al respecte de la polèmica que sobre el particular es viu a l’arxipèlag baleàric.
Negativa. Estaràs s’interessà davant de McGuinness exactament per quines possibilitats existeixen que unes illes que no tenen cap limitació especial al respecte, com són les Balears i també les Canàries -on igualment s’ha suscitat la qüestió recentment, a remolc del cas baleàric-, puguin imposar-les.
La resposta fou que no és «viable» en «aquest moments». Perquè s’hauria de canviar els tractats de la UE per permetre-ho. La comissària recorda que l’article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea prohibeix les restriccions als moviments de capitals relacionats amb l’adquisició de ben immobles. Tal i com ja era conegut, atès que només existeixen en territoris que tenien l’excepcionalitat legal abans que l’Estat respectiu fes part de la UE. La responsable executiva de la Comissió Europea explica que la prohibició de limitacions inclou els habitatges i afecta a tots els membres de la Unió Europa, tant si els seus ciutadans són o no residents en el lloc on es voldria imposar la limitació esmentada.
Així mateix McGuinness exposa a Estaràs que les restriccions potencials estan fixades pel Tracta de Funcionament de la UE que, com és conegut, fan referències a «raons d’ordre públic, seguretat públic o per raons imperioses d’interès general reconegudes en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea».
A Balears, quan el Govern espanyol va contestar -a preguntes d’una diputada d’Unides Podem- amb la mateixa negativa sobre la possibilitat de prohibir la compra d’immobles per part de no residents, els favorables a impedir l’accés als habitatges als «no residents» s’aferraren a aquesta excepció a la qual feria referència la comissària: que pugui ser reconegut que les Illes tenen «raons imperioses d’interès general» que siguin en algun moment reconegudes «pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea» i, així, es puguin imposar.
Ara bé, McGuiness també recorda que qualsevol excepció s’ha de justificar, també, en la condició de «no ser discriminatòria», cosa que projecta ombres sobre la potencial excepcionalitat que el Govern voldria que en un futur llunyà la UE pogués contemplar.
L’Associació Balear Immobiliària Nacional i Internacional (HABINI) va fer públic un comunicat, després de fer-se pública la resposta de la comissària europea, en el qual es congratula perquè «com hem insistit en nombroses ocasions, (la pretensió del Govern) atempta contra la legislació vigent, tant espanyola com europea». Segons aquesta entitat «amb la resposta (de la comissària) creiem que es pot donar per finalitzada la polèmica sobre una limitació que l’únic que pretenia era servir de cortina de fum per no parlar dels vertaders problemes d’habitatge que tenim a Balears».
També la patronal Associació Empresarial de Promotors i Constructors de Balears (PROINBA) va celebrar la resposta de la UE perquè tanca la porta a una actuació «discriminatori i contrària al Tractat de Funcionament» perquè «perjudicaria a uns ciutadans de països membres».
La presidenta del Govern, Francina Armengol, ja va dir que aquesta qüestió s’ha plantejat com a objecte d’estudi d’una comissió formada a les Illes que l’està analitzant i que en el seu moment -durant la presidència rotària de la UE que correspondrà a Pedro Sánchez, en el segon semestre d’enguany- serà presentada la conclusió al Govern espanyol perquè l’estudiï i, en el seu cas, la transmeti a les autoritats europees.