Diguem que hi ha coses que només poden passar a la sala de converses de l’Ateneu Barcelonès. Per exemple, que en Ramon Felipó et regali un número d’una nova revista algueresa justament quan estàs pensant que ja és hora d’enterrar fantasmes de pandèmies i conèixer l’Alguer. Ramon Felipó, pels que no el conegueu, és una mena de contrabandista cultural que allà per l’any 1969 ja va dirigir un assalt al rectorat franquista de la universitat de Barcelona i que en la dècada del 1980 es va dedicar a visitar tots els Casals Catalans del món (inclosos els de Cuba i d’Austràlia), per compte propi només pel plaer de sentir-hi parlar català.
Entre mig, Felipó ha estudiat la Patum de Berga i el carlisme al Prepirineu i ha fet bons amics a l’Alguer perquè és persona d’entregent considerable i donat a conspiracions bonhomioses. Amb aquests antecedents és obvi que mai li donaran la Creu de Sant Jordi, però arrossega la fama de saber-ho tot, de conèixer tothom i de pagar-se els vicis sense necessitat de subvencions. Si ell et diu que paga la pena llegir Al Portal, una revista algueresa, a fe que paga la pena.
L’Alger (43.000 habitants al nord-oest de l’illa italiana de Sardenya), per als catalanets principatins té un punt de mite compartit Per a la comunitat cultural catalana la simple existència de la ciutat i el seu català tossut i antic és pura màgia i, pel que veig, a més del president Puigdemont, fins i tot el batlle de València l’ha visitada recentment. No està tot perdut al món. Si podeu trobar per alguna banda el Diccionari català de l’Alger d’Antoni Sanna (1988) i teniu una mica d’orella us garantireu dies llargs d’una esplèndida lliçó de llengua. La mar calma i acollent dels dies millors, per dir-ho en un vers d’Anna Cinzia Paolucci, fa miracles.
Deu ser, a més, un dels llocs del món amb més poetes, alguns dels quals podeu trobar a l’antologia La tercera illa a cura de Joan-Elies Adell (2012). Penseu, per exemple, en Antoni Coronzu, Totes les poesies i un llibre més (Saldonar, 2016) i Antoni Canu, Ànimes precioses (Saldonar, 2019) o en la veu de la cantant Franca Masu que sovint s’ha pogut escoltar a València o a Barcelona.
Si podeu trobar per alguna banda el 'Diccionari català de l’Alger d’Antoni Sanna' (1988) i teniu una mica d’orella us garantireu dies llargs d’una esplèndida lliçó de llengua
La cultura de l’Alguer ve de tan lluny que en aquests temps de pandèmia fins i tot la BBC va recordar que ja al segle XVI el metge Quinto Tiberio Angelerio, “físich y doctor en medicina de la terra de Bell Fort del Regne de Nàpols”, va publicar a Càller un manual en català, les Instruccions per combatre epidèmies, reeditat oportunament a cura de Joan Armangé, tant als Quaderns de l’Alger com a Catalunya l’any 2021 (ViBop), amb cinquanta-set mesures d’higiene contra la pesta, significativament encara prou útils avui.
Ara amb l’impuls del Centre Cultural Antoni Nughes i l’Obra Cultural-Plataforma per la Llengua Al portal. Veus de l’Alguer dona raó d’una vitalitat lingüística fora de qualsevoldubte i capaç de viure per ella sola perquè, contra el que de vegades pot semblar en la distància, té al darrere un nucli de parlants consistent, culte i militant, que ha fet de la seva singularitat una força innegable. Al número de la revista que m’ha passat Ramon Felipó trobo, per exemple, que s’hi recull la notícia de més de cent anys de periòdics algueresos, o que el mes de setembre passat s’ha fet al Teatro Civico una lectura conjunta (Dues identitats i un mirall) de versos de Cesare Pavese i de Salvador Espiriu, magnífiques afinitats electives, tot cal dir-ho.
No he anat mai a l’Alguer i la mancança em reca, però les planes d’Al Portal m’ajuden a respirar des de casa la salabror d’un mateix mar i una mateixa parla, més enllà dels atzar de la història. Torno a mirar a internet si aviat hi haurà avions disponibles per fer una passejada.