Sobiranisme a les Illes

Més sobiranisme

La coalició Més per Mallorca decidirà en una assemblea de les seves bases el proper dia 28 d’octubre assumir el sobiranisme com a denominador comú de tots els seus eixos ideològics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

David Abril, coordinador general de Més per Menorca / Autor: Isaac Buj

 

Més per Mallorca decidirà en una assemblea de les seves bases, que se celebrarà a finals dels mes d’octubre (està previst que sigui el dissabte dia 28), que assumeix el sobiranisme com a segell essencial. Serà el denominador comú de tots els eixos ideològics —esquerranisme, nacionalisme, ecologisme, pacifisme, feminisme...— que el caracteritzen. Encara més: la formació aspira a enfortir-se tant com per poder forçar que les Balears exerceixin el seu dret a decidir, mitjançant un referèndum, cap a l’any 2030.


El sobiranisme que adopta Més “és social”, diu David Abril, coordinador de la coalició, en conversa amb aquest setmanari, i explica que “és diferent al clàssic, al del nacionalisme”. Per al dirigent de la coalició, “el nostre sobiranisme es basa en les necessitats socials de la ciutadania, en la necessitat de tenir un Estat que respecti els ciutadans de les Illes i no com ara que no ens fan el mínim cas, que incompleix sistemàticament lleis i la Constitució per no complir les seves obligacions amb les Illes”.



L’assemblea
A l’assemblea del 28 d’octubre Més decidirà que el sobiranisme sigui el denominador comú de totes les seves propostes. En aquests moments les assemblees territorials segurament ja estan debatent —després de tancar aquesta edició— el document que aprovà el consell polític i que la direcció ha enviat a la militància perquè el discuteixi. D’aquest procés d’anàlisi de les bases sortirà la redacció del document final, que es presentarà a l’assemblea del 28 per sotmetre’l a debat i aprovació definitiva.
Val a dir que la data de la reunió assembleària no fou elegida per casualitat. Serà el dia abans del quarantè aniversari de la manifestació a favor de l’Estatut d’Autonomia que omplí i recorregué el 29 d’octubre de 1977 els carrers més cèntrics de Palma. Per al nacionalisme és una fita important de la lluita per l’autogovern. Diversos grups i entitats d’aquesta àmbit ideològic preparen actes per commemorar aquella mobilització popular. Per això Més ha volgut fer coincidir la seva assemblea amb l’aniversari i els actes que se celebraran. “És que en realitat la nostra lluita sempre ha estat la mateixa”, diu Bel Busquets, secretària general del PSM i també coordinadora de Més (la coalició té dos coordinadors, ella i Abril). “Sempre hem exigit —continua— el màxim autogovern possible per a Mallorca. Fa quaranta anys amb la reivindicació estatutària, i ja en fa una trentena demanant el dret a l’autodeterminació... Per a nosaltres, el dret a decidir el nostre futur ha estat i és fonamental i per això a l’assemblea apostarem decididament pel sobiranisme”.


El document estratègic que previsiblement aprovaran les bases —poden esmenar fins al dia 23 d’octubre la proposta presentada per la direcció— es titula “Mallorca 2030: dignitat és sobirania”. En síntesi, preveu que Més apostarà per tres fases de lluita. La primera, en la qual està immers, va des d’ara fins a les eleccions de 2019, un període durant el qual la coalició ecosobiranista estendrà entre els mallorquins la idea que el Govern del PP, explica Abril, “actua contra els interessos de les Illes”, tal com es veu, a parer seu, amb les lleis, previsions d’inversions especials i la reforma del finançament que incompleix i no passa res. En paral·lel, assevera, cal deixar “clar” a ulls de la ciutadania que el partit conservador sofreix un procés d’involució que el dirigent de Més no dubta a qualificar de “neofeixista”. A tal fi, aprofitant l’avinentesa d’una visita de Mariano Rajoy a Palma, per participar en la reunió de caps orgànics autonòmics, provincials i insulars del PP, la coalició contraprogramarà un acte de crítica a la política “contra la llibertat d’expressió” i la “democràcia” que està portant a terme el Govern central amb relació “al procés i el referèndum de Catalunya”.


Més confia que la campanya contra el PP i el Govern central l’ajudi a assolir uns bons resultats electorals autonòmics l’any 2019. Després dels comicis espera gaudir d’una posició de més poder polític i institucional que ara. Vol tenir almenys prou escons per obrir i mantenir la segona fase, que es desenvoluparà al llarg de dues legislatures i mitja, les de 2019-2023, 2023-2027 i 2027-2030, durant les quals Més haurà de seguir creixent fins al punt de poder arribar a forçar “una interlocució directa, bilateral, amb el Govern de l’Estat per evitar que ens continuï passant el que ens ha passat fins ara amb el Règim Especial de Balears, el finançament i tantes altres coses que Madrid ens nega” i que a la pràctica suposa que els ciutadans illencs estan “maltractats” per la capital espanyola.


Si tot el procés s’assoleix tal com preveu la cúpula de Més, finalment, en algun moment a partir de 2030 es declararà la “República mallorquina” —després de la possible aprovació en un referèndum—, si bé això, reconeix Abril, pot ser vist, hores d’ara, com una mera “il·lusió”.


En qualsevol cas, a banda de les concrecions a llarg termini, allò que per a Abril és fonamental és que l’assemblea de finals d’octubre suposarà que Més “assumirà el sobiranisme com l’aglutinador de tots els eixos que defensa: l’esquerranisme, l’ecologisme, el feminisme, el pacifisme...”. I respecte a una possible ampliació de la formació amb l’entrada d’ERC-Mallorca, per justament reforçar el caràcter sobiranista, el coordinador general de la formació la descarta: “Tot està com estava i no hi ha res de nou previst, nosaltres seguim tenint bones relacions amb la direcció d’ERC a Barcelona i així volem continuar en el futur, i amb relació a Esquerra aquí [a Mallorca]... la meva opinió és que [Més] està bé com està”, assegura.

Bel Busquets, secretària general del PSM-Mallorca i co-coordinadora de Més per Mallora / Autor: Isaac Buj


De l’autonomisme al sobiranisme
Des de 1976, any en què es fundà el Partit Socialista de les Illes o PSI (antecedent del Partit Socialista de Mallorca, soci principal de Més per Mallorca) el nacionalisme mallorquinista reivindicà el dret a l’autodeterminació. Tot i així, en els primers anys de participació a les urnes del PSI i després del PSM la reivindicació quedà un tant diluïda en la voràgine política que es va viure des de 1977 fins a 1983: primeres eleccions, referèndum constitucional, eleccions generals de 1979, primeres eleccions locals de 1979 que coincidiren amb els comicis preautonòmics als Consells Insulars, noves eleccions generals el 1982 i, finalment, primeres eleccions autonòmiques el 1983. Després de la primera legislatura autonòmica (1983-1987) l’ambient polític es tranquil·litzà i fou quan s’instal·là en el si del PSM la necessitat de recuperar el segell autodeterminista de manera més expressa. Així ho féu en la segona legislatura (1987-1991): el 1990 començà a celebrar actes públics a favor d’aquest dret, presentà una proposició no de llei al Parlament en aquest mateix sentit i entre 1991 i 1992 féu que tots els municipis on tenia representació votessin mocions amb relació a l’autodeterminació. A partir d’aleshores sempre n’ha fet menció expressa de la reivindicació per a Mallorca i les illes Balears. Per això Bel Busquets, secretària general del PSM, recorda que “mai no hem deixat de defensar-lo” i si a l’assemblea de finals d’octubre s’aprova el sobiranisme com a element definidor de totes les ofertes polítiques i electorals de Més serà “una conseqüència lògica, una evolució natural, del que sempre ha defensat el PSM, que ha estat més autogovern per a Mallorca i les Illes”.
A pesar del que diuen els seus dirigents, també és cert que entre 2006 i 2016 el PSM optà per intensificar sobretot el seu segell esquerrà i, si bé no estotjà el sobiranisme, sí que va ser vera que el segell nacionalista es va moderar. Així es dedueix clarament de les apostes estratègiques que protagonitzà. El 2006 va crear el Bloc per Mallorca amb Esquerra Unida, una opció que fou qualificada “d’espanyolisme d’esquerres” per part d’ERC-Mallorca tot i que finalment s’hi acabà sumant, igual que Els Verds de Mallorca, per presentar-se junts a les eleccions autonòmiques de 2007. I, per cert, aquesta coalició rebé el suport de diversos intel·lectuals entre els quals hi havia Oriol Junqueras. El Bloc entrà en crisi ben aviat, sobretot per les bregues entre —per una banda— PSM i ERC-Mallorca i, per l’altra, per les divergències entre PSM i EU. Fruit d’aquesta tensió el PSM trencà amb els independentistes i teledirigí el 2010 una operació interna al si d’EU que acabà rebentant la formació comunista. En efecte, un grup de dirigents i càrrecs orgànics abandonaren EU i crearen el nou partit Iniciativa per Balears que, més tard, es fusionà amb el que quedava d’Els Verds de Mallorca, de manera que va néixer IniciativaVerds, formació que va fer una aliança preelectoral amb el PSM (juntament amb els escindits d’aquest partit el 2006 que havien format Entesa per Mallorca) per concórrer a les urnes autonòmiques de 2011. Una estratègia de confluència esquerrana que s’intensificà encara més el 2015. Ara bé, el procés català començà a influir en ambients polítics nacionalistes illencs. Més per Menorca es declarà sobiranista i l’agitació en el reduït món de l’independentisme local anà creixent fins al punt que, quan el PSM optà per diluir-se dins la candidatura al Congrés de Podem per Balears, el juny de 2016, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca forçà una candidatura perquè “no hi ha representació sobiranista” a les eleccions, i negà així el caràcter sobiranista a Més. Aquell episodi va ser viscut com un drama per una part de la militància del PSM.


Això, afegit a altres elements de tensió interna —l’afer dels famosos contractes del Govern i ajuntament de Palma amb una empresa de Jaume Garau, cap de campanya de la formació el 2015, assumpte que està estudiant la fiscalia anticorrupció; les crítiques ecologistes a la política turística del Govern, que és responsabilitat de Més, sense oblidar l’evolució del procés català—, ha ajudat a convèncer la direcció de la formació que era necessari buscar un diguem-ne revulsiu per a la militància i la base de votants amb vista a les eleccions que ja s’albiren a l’horitzó, les de 2019: l’assemblea prevista per a finals d’octubre. Ara bé, cal dir que la secretària general del PSM i també coordinadora de Més, Bel Busquets, rebutja aquesta anàlisi, nega qualsevol relació entre la convocatòria de l’assemblea —així com el que decideixi finalment— i els fets esmentats i es nega en rodó a fer diferències entre PSM i IniciativaVerds: “No vull parlar com a PSM perquè tots som Més”. I insisteix que “sempre hem defensat el mateix” respecte a l’autogovern mallorquí i balear, i que el que “ara farem no serà més que assumir el que és una evidència: que el procés català ha posat fi al règim autonomista de 1978 i que l’única solució de futur és ser sobiranistes, i defensar i reivindicar el dret a decidir”.


Una reivindicació per a Mallorca que Més aprovarà a l’assemblea del 28 d’octubre com a segell identificatiu de totes les seves ofertes polítiques i electorals. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.