Va haver-hi un temps en què Brendan Fraser ho va ser tot: desitjat, cobejat, protagonista d’alguns dels grans èxits comercials del tombant de segle (George de la Jungla, Al diablo con el diablo, Looney Tunes: De nou en acció, Viatge al centre de la Terra) i, sobretot, recordat com el Rick O’Connell de La mòmia (Stephen Sommers). D’un dia per l’altre, tot allò es va acabar. La gent no et ve a veure, no t’arriben projectes atractius. Depressió, un cas d’abusos sexuals ja com a actor reconegut. N’hi ha molts que no es recuperen de la patacada. Fraser, però, ha trobat la manera per redimir-se i tornar a tocar amb els dits la glòria. Les segones oportunitats que tan agraden a Hollywood i a ell que li ha arribat amb The Whale.
Quatre parets i un format de pantalla que serveix per amplificar-ne l’ofec. La melancolia a la mirada, el dolor, la veritat d’un Fraser que ressona sota la pròtesi. I, malgrat ell, un film previsible i indolent
Extraordinari sota la capa de greix falsa, Fraser entoma com a propi —i catàrtic— el viacrucis de pecat i culpa de Charlie, el professor de literatura que viu enclaustrat en un apartament llardós. Solitari, asocial, amb obesitat mòrbida i, literalment, convertit en balena, com remarca la repetició al llarg del film d’un text sobre la natura simbòlica de Moby Dick, de Melville, on es diu que els “avorrits capítols” de descripció de les balenes servien a l’autor per “salvar-nos de la seva pròpia i trista història”. Fraser, en primer pla, sota la màscara de Charlie, movent-se amb dificultat, engolint aliments poc recomanables —pizza, entrepans atapeïts de mostassa, maionesa i d’altres substàncies greixoses—, respirant sense cap mena de decòrum. Fa classes en línia, sempre amb la càmera en negre, i té una sola amiga, Liz (Hong Chau), que té cura d’ell i serà l’únic lligam amb el món. Fins que intenti reconnectar amb una filla adolescent a qui fa anys que no veu: el drama beatífic és servit.
Amb la màxima compassió i devoció místico-religiosa, Darren Aronofsky abandona la desmesura i la provocació anfetamínimca per oferir una història de mínims. Pocs personatges, un sol espai, una vida disseccionada en una setmana i un drama —adaptació del text teatral de Samuel D. Hunter, també guionista— amb secrets que es van desvetllant a poc a poc. Quatre parets i un format de pantalla que serveix per amplificar-ne l’ofec. La melancolia a la mirada, el dolor, la veritat d’un Fraser que ressona sota la pròtesi. I, malgrat ell, un film previsible i indolent; on la redempció, al final, serà per a tots els personatges, que es valdran del cos “fastigós” d’en Charlie per salvar-se. La carn del pecat, com una ofrena de la turba —amoral, fanàtica— a la divinitat més implacable.
The Whale
Direcció: Darren Aronofsky
Guió: Samuel D. Hunter
Música: Rob Simonsen
Fotografia: Matthew Libatique
Estats Units, 2022
Durada: 117 minuts
Repartiment: Brendan Fraser, Sadie Sink, Hong Chau, Ty Simpkins, Samantha Morton.
Drama.