Totes les formacions polítiques illenques menys Vox volen reformar l’Estatut. Així de clar ha quedat durant la celebració del 40èaniversari de l’entrada en vigor de l’autogovern baleàric, celebrat durant aquesta setmana. El 25 de febrer de 1983 el Congrés dels Diputats aprovà la norma estatuària de l’arxipèlag i l’1 de març següent fou publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, per la qual cosa cada any en aquesta data se celebra el Dia de Balears.
Enguany, enmig de les celebracions oficials per l’aniversari, Més per Mallorca obrí el debat sobre la reforma. Tal i com aquest setmanari informava la setmana passada, els sobiranistes es mostren partidaris que l’estat espanyol entri en un «procés constituent» dins del qual les Illes «recuperin» la «sobirania» que, al seu entendre, van «perdre amb el Decret de Nova Planta», la formal condemna del qual també demanen. El seu diputat Josep Ferrà declarava dilluns passat al diari Última Hora, durant un dels actes oficials de la celebració estatutària, que «cal una reforma a fons perquè (l’actual redactat) ens ha reportat avanços, també limita la sobirania balear».
Des de Més per Menorca, el portaveu parlamentari d’aquesta formació, Josep Castells, deia que caldria la muda legal perquè «l’autogovern fos el de cada illa» i no sorgís del Parlament, com ara. Esperança Sans, diputada d’Unides Podem, també es mostrà partidària de canviar l’Estatut per introduir-hi «competències com l’habitatge i poder limitar el preu del lloguer i la compra d’immobles a estrangers».
Josep Melià, portaveu a la Cambra del PI-Proposta per les Illes, també es mostrava partidari d’una reforma que permetés «recuperar l’autogovern» amb més competències per superar així l’etapa que s’inicià amb «el Decret de Nova Planta». Al seu parer l’Estatut actual ha estat positiu durant 40 anys però la realitat és que «no s’ha desenvolupat del tot» quant a l’assumpció de les competències que la norma preveu i especialment lamenta que no s’hagi pogut arribar a «un concert econòmic com el basc i el navarrès».
Fins i tot des del PP es mostren favorables a una reforma de l’Estatut. «El centredreta impulsà l’Estatut de 1983 i donà suport a la modificació de 2007», deia al diari citat el diputat Antoni Costa. En realitat no va ser del tot així: si bé és que una part del centredreta, la Unió del Centre Democràtic, va impulsar amb el PSOE la redacció estatutària, el seu propi partit, que aleshores es deia Aliança Popular, s’hi va mostrar sempre en contra i finalment s’abstingué en la votació al Congrés que aprovà la norma de l’autogovern balear. Segons Costa el PP està «còmode» amb l’actual Estatut però una possible reforma seria positiva si permetés «avançar en l’autonomia tributària i el finançament de la Comunitat».
Ciutadans també veuria amb bons ulls una muda estatutària, per exemple per introduir una «limitació a dos mandat a la presidència del Govern» i, alhora, per retornar a l’estat algunes competències «educatives i sanitàries». El partit ultra, Vox, es mostrà radicalment en contra d’una possible reforma.
En ocasió del discurs tradicional que fa durant els actes del Dia de Balears, la presidenta Francina Armengol igualment es mostrà partidària d’obrir el debat de la reforma «dialogada i consensuada». Al seu entendre l’Estatut ha servit força per «progressar com a col.lectiu» i tenir ara una forta «xarxa pública i els mecanismes d’un teixit econòmic i laboral que mostra més dinamisme que mai i més que a qualsevol altre lloc» de l’Estat.
Tot i així, Armengol pensa que « ha arribat l’hora» de plantejar-se la possibilitat de «revitalitzat» la norma a base d’introduir-hi la «irreversibilitat» dels «nostre drets i llibertats» i de «l’estat del benestar» assolit al llarg d’aquestes últimes quatres dècades. A tal efecte, la presidenta considera que només es podrà arribar al necessari consens per a la reforma si tothom assumeix que el procés «exigirà un debat generós i plural que ens ha de permetre impulsar decisions profundes i de llarg abast». Per a líder socialista i de l’Executiu de coalició esquerrana, una futura muda de la norma estatutària hauria de perseguir l’objectiu bàsic «de preservar i protegir l’estat del benestar» gràcies a un «finançament» -de l’Estat- suficient.