Alacant recupera la memòria

Fa ara nou anys, les Corts espanyoles aprovaven la Llei de Memòria Històrica. Proposada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, aquesta mesura pretenia eliminar dels carrers i de les places tots els símbols relacionats amb l'apologia de la dictadura franquista i del pronunciament que va conduir cap a la insurrecció militar del 1936 contra el Govern democràtic de la II República. La Llei causava rebuig en el Partit Popular, que entenia que tot allò "obria ferides tancades". Els governs municipals del PP van preferir no aplicar aquesta Llei i no ha sigut fins ara, amb uns altres partits governant els principals ajuntaments del País Valencià, quan la Llei s'ha començat a introduir. L'última d'aquestes ciutats ha estat la d'Alacant.

Una ciutat castigada

Aquesta mesura té un valor especial per a Alacant. Aquesta ciutat fou la darrera de l'Estat en caure en mans de l'Exèrcit Nacional, capitanejat per Francisco Franco. La venjança va ser evident. Un camp de concentració, el dels Ametlers, s'instal·lava de forma improvisada al voltant de la Serra Grossa, amb vistes al mar. Alguns van poder fugir en el vaixell Stambrook dos dies abans de la caiguda de la ciutat. Alguns d'aquells que no van obtenir el passaport de fugida optaren pel suïcidi al mateix port. Un any abans, l'aviació feixista italiana havia bombardejat el mercat central de la ciutat. Era un dimecres al matí, tot just quan el mercat havia rebut subsistències enmig d'aquells dies de fam. La tria del dia i de l'hora de l'atemptat no havia estat casual.

I entre tot açò, com calia esperar, la ciutat va canviar. Ho van fer les seues festes, polititzades a favor del règim. Ho va fer la llengua, escombrada per les autoritats i substituïda pel castellà per part d'aquells que van assimilar un missatge que subordinava els trets autòctons. També va estar a prop de canviar el nom de la ciutat. José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange, havia estat afusellat a Alacant l'any 1936. Les autoritats polítiques van contemplar anomenar la ciutat Alicante de José Antonio. La idea no va prosperar. Però si van canviar els noms dels seus carrers, que passaren a homenatjar aquelles persones que havien contribuït a la guerra i a la posterior dictadura.

Això és el que ara pretén rectificar l'Ajuntament de la ciutat. Governat per tres partits, l'esperit del canvi va quedar reflectit en el nom de les noves regidories, que mostraven unes altres aspiracions. Una d'elles és la regidoria d'Educació, que ara també duu afegides les etiquetes d'Igualtat i Memòria Històrica. La dirigeix Maria José Espuch, de Compromís, regidora que explica l'esperit d'aquesta aplicació. L'objectiu, afirma, és "donar a conèixer la història particular d'Alacant que fins ara ha estat oblidada, tapada i sepultada".

Els criteris

La potestat del canvi dels noms dels carrers pertany a la Junta de Govern Local. Però amb la intenció de fer el procés més participatiu es va crear una comissió no permanent del plenari, en la qual estan representades les cinc juntes de districte de la ciutat, un representant dels comerciants, els cinc partits polítics amb representació al consistori, la Universitat d'Alacant i les dues associacions alacantines vinculades a la memòria històrica. Els criteris van ser aprovats per unanimitat, des d'un començament, per tots els agents implicats. I es van valorar distints paràmetres. Un, el de retornar a certs carrers el seu nom previ a l'entrada del franquisme. Per això, la cèntrica plaça de Calvo Sotelo passarà a anomenar-se Porta de Sant Francesc, nom que tenia durant la República. Un altre criteri és el de feminitzar la ciutat. Un total de quaranta-dos carrers, places, avingudes i barris tindran ara un altre nom. Fins ara, cap d'aquests llocs tenia el nom d'una dona. Ara, vint-i-dos d'aquests carrers rebran noms com el de Frederica Montseny, Mestres de la República, Rosa Luxemburgo, 13 Roses o Les Cigarreres. La resta de noms no seran només d'homes: també hi haurà un carrer del Lliure Ensenyament, un de dedicat a les víctimes alacantines de l'holocaust o un altre que s'anomenarà 9 d'Octubre.

Una de les queixes que han transmès PP i C's, grups de l'oposició a l'Ajuntament d'Alacant, ha estat que alguns dels carrers canviats no corresponen a personatges directament vinculats amb la dictadura. Certament, un dels altres criteris aplicats a l'hora de fer aquests canvis és el de llevar els noms dels carrers imposats pel franquisme, immediatament després de la Guerra Civil i amb intencions polítiques. És el cas de l'esmentat Calvo Sotelo, el del dictador Miguel Primo de Rivera, carrer que canvia el seu nom pel de Nelson Mandela; i el de Juan Vázquez de Mella, que passarà a anomenar-se carrer de les 13 Roses.

També es pot destacar el rescat de la memòria de personatges alacantins més coneguts que ara tindran el seu carrer. Un d'ells és Miquel Grau, assassinat pel feixisme durant la Transició, al centre d'Alacant, quan només tenia vint anys. Ara, un carrer durà el seu nom a desenes de metres d'on va ser ferit per una rajola llançada des d'un terrat. El Tio Cuc, setmanari satíric alacantí, publicat en català i present entre 1914 i 1936, també tindrà el seu carrer al centre de la ciutat. Aquesta publicació va impulsar, durant els anys de la República, la carrera periodística d'un joveníssim Enric Valor.

Cal ressaltar, també, l'eliminació de dos noms que lloaven, de forma més evident, la dictadura. El barri de José Antonio, que homenatjava el fundador de Falange, passarà a anomenar-se barri Miguel Hernández, en tribut al poeta oriolà que va morir malalt a la presó durant la postguerra. I la plaça de la División Azul canviarà aquest nom pel de plaça de la Igualtat.

Aquestes mesures ja han estat aprovades per la Junta de Govern i la memòria històrica no només s'aplicarà en els canvis dels noms dels carrers. El projecte Alacant, Ciutat de la Memòria pretén fer visibles els noranta-dos refugis antiaeris que té la ciutat i farà recorreguts pels indrets de la memòria que Alacant manté "malgrat l'oblit institucional durant tants anys", afirma Maria José Espuch.

D'aquesta, manera, Alacant se suma al record, a l'homenatge a aquells que van patir la Guerra Civil i el règim posterior, així com a intel·lectuals i a personatges de destacada popularitat internacional. Alhora, retira els honors al franquisme després d'anys de resistències que entrebancaven aquests objectius.