Álvaro Uribe, el principal obstacle per la pau a Colòmbia

L'expresident colombià ha estat, des del principi de les negociacions a L'Havana, el principal opositor al procés de pau amb les FARC. Ara demana el vot pel 'no' en el referèndum que serà convocat per a ratificar els acords entre el Govern i la guerrilla.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'expresident colombià Álvaro Uribe va fer aquest dimecres el que molts ja esperaven des de fa temps. Malgrat l'horitzó de pau que ja comencen a veure molts colombians després d'un conflicte que ha durat més de mig segle, l'exmandatari va anunciar que faria campanya pel 'no' en el referèndum que convocarà el president Juan Manuel Santos. El plebiscit servirà per a legitimar popularment els acords de pau amb la guerrilla de les FARC. A L'Havana, on van començar les negociacions a finals del 2012, esperen tancar tots els capítols de l'acord de pau aquest agost.

"Només ens queda l'opció de dir sí a la pau votant no en el plebiscit", assegurava Uribe, líder del partit Centre Democràtic, en el discurs que va llegir davant centenars de militants. I afegia: "Aprovar el plebiscit il·legítim equival a acceptar la impunitat total que, en comptes de dissuadir el crim, el consagra campió i estableix l'exemple per a més i noves violències".

"Nosaltres acceptem que els guerrillers rasos no vagin a la presó, que siguin objecte d'una reinserció solidària i generosa", deia l'expresident Uribe. "Però la falta de presó, encara que sigui per un temps reduït, per als màxims responsables, serà el formiguer de noves violències i crearà un risc jurídic a l'estabilitat dels acords".

La veritat és que l'avui senador Álvaro Uribe ha estat des del principi de les negociacions, el principal rostre de l'oposició al procés de pau amb les FARC. Considera que el que s'està pactant amb la guerrilla és un pacte d'impunitat total, perquè es posa els guerrillers i les Forces Armades al mateix nivell. El passat 10 de maig va fer una crida a la "resistència civil". Es preguntava "com resistirem civilment això".

Per ironies del destí, el president Juan Manuel Santos, que és el mandatari que ha fet una aposta més clara i decidida -jugant tot el seu capital polític- pel final del conflicte, va ser ministre del govern d'Uribe. I no d'una cartera qualsevol, sinó que era ministre de Defensa, l'encarregat de plantar cara militarment a la banda armada amb qui ara està a punt de tancar el capítol de la guerra. Curiosament el Partit de la Unitat Nacional de Santos -Partit de la U-, es diu així en honor a Uribe.

Que compartissin gabinet no li ha impedit demanar el cap de Santos. Durant aquests anys de negociacions l'ha acusat d'un pacte amb les FARC "per enganyar políticament i propiciar la seva reelecció" o de preparar una assemblea constituent per a donar "condicions especials de participació a les FARC". El novembre del 2013 va arribar a dir que el seu successor havia d'anar a presó "per haver enganyat el 90% dels nou milions de votants".

El cert és que l'expresident Álvaro Uribe és el principal líder de l'oposició a l'actual govern. I és capaç de mobilitzar molta gent. Ho va demostrar en les eleccions presidencials de juny del 2014, un cop ja iniciat el procés. El candidat del seu nou partit Centre Democràtic, Óscar Iván Zuluaga, va aconseguir forçar una segona volta contra Juan Manuel Santos guanyant-li la primera volta. En aquesta segona ronda, Zuluaga va perdre, però va fer-ho amb el 45% del sufragi, amb gairebé set milions de vots.

El de Colòmbia és el conflicte armat que més ha durat a la història de l'Amèrica Llatina. Les seves xifres són les d'una guerra civil. Segons un informe realitzat pel Grup de Memòria Històrica, prop de 200.000 colombians han perdut la vida com a conseqüència del conflicte -a mans de les guerrilles, els grups militars i les forces de l'Estat- entre els anys 1958 i 2013. A més a més, hi ha hagut uns 4,7 milions de desplaçats interns i més de 30.000 segrestos. És per això que, d'acord amb un sondeig recent, el 74% dels colombians votaria que sí en el plebiscit sobre els acords de pau. Perquè ja n'han tingut prou de guerra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.