El Manifest Comunista ha complert aquest setmana 175 anys. Es tracta del document bàsic per aquesta ideologia, redactat per Karl Marx i Friedrich Engels i publicat en alemany el 21 de febrer de 1848.
Karl Heinrich Marx, o més habitualment Karl Marx (1818-1883), fou un filòsof, economista i revolucionari alemany, conegut per analitzar les societats i la història en clau del que en deia «la lluita de classes», tal i com deixà segellat en l'encapçalament del citat Manifest: «La història de totes les societats és la història de la lluita de classes». Se’l considera el pare teòric del socialisme marxista o comunista. Per la seva part, Friedric Engels (1820-1895) era un filòsof també alemany, socialista, que col.laborà amb Marx tota la seva vida i sobretot l’ajudà en la redacció del famós Manifest.
El Manifest. A l’any 1834 es va crear a París una organització clandestina de refugiats i immigrat alemanys que s’anomenà Lliga dels Proscrits, que dos anys després canviaria de nom i es diria Lliga dels Justos. En síntesi, eren socialistes que s’oposaven a la línia moderada dels anomenats socialistes utòpics. Per als Justos, la classe obrera havia de ser la protagonista -i no el conjunt social- de la revolució que portaria a assolir la igualtat entre les persones, és a dir una societat justa, estructurada en famílies amb interessos comuns, una societat, en fi, comunista.
Cap a mitjan de la dècada de 1849 dos exiliats socialistes alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels entraren en contacte amb els Justos. Ambdós havien fundat un grup anomenat Comitè Comunista de Correspondència i se sentien molt atrets per les teories que desplegaven els Justos. El juny de 1847, en un congrés celebrat a Londres, la Lliga dels Justos aprovà la integració del Comitè de Marx i Engels i la conversió de l’organització en un partit que es diria Lliga dels Comunistes, mudant també de lema: del «Tots els homes són germans» al nou «Proletaris del món uniu-vos!».
El partit encarregà a Marx i Engels la redacció del que s’havia d’anomenar Manifest del Partit Comunista o, senzillament, Manifest Comunista. El novembre s’inicià la redacció i el 21 de febrer de l’any següent fou publicat, en alemany.
Tot d’una assolí un gran èxit entre les bases obreres britàniques -tot i que no es publicà a Londres fins el 1850-, franceses i alemanyes. En els anys immediatament posteriors a la seva publicació també fou traduït al polonès, italià, danès, neerlandès i suec. I posteriorment, durant tota la segona meitat del segle XIX, va ser successivament traduït a totes les llengües europees i es va difondre també per Amèrica i la resta del món.
Juntament amb el famós lema de «Proletaris de tots els països, uniu-vos!», el Manifest també incorporà el no menys conegut de «Un fantasma recorre Europa, el comunisme», a mode d’advertència a la burgesia, triomfant en aquelles dècades, que el proletariat comunista volia prendre el relleu i ocupar el poder política arreu del continent. Es tractava de convèncer a la majoria dels obrers, al marge de nacionalitats, que existia una alternativa al model productiu capitalista que els tractava com a mera mà d’obra, sovint mal pagada i sotmesa a condicions laborals prou dolentes, com a pura força de treball manual en benefici del capital, de l’empresa. Si el proletariat -del llatí proles, llinatge o descendència, o sigui aquells que només tenen les seves mans i la dels seus fills per treballar- de tot el continent europeu s’unia, el que en deien l’ «internacionalisme proletari», seria possible la revolució comunista. La qual assoliria els grans objectius marcats per la Lliga, entre d’altres: abolició del dret a la propietat i a l’herència, la col.lectivització dels mitjans de producció... sempre sota la direcció del govern revolucionari o «dictadura del proletariat», cosa que permetria assolir finalment la societat comunista sense classes socials.