El 25 de febrer de 1983 s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. En l’últim paquet legislatiu -la coa del procés autonòmic- en el qual, a més de la norma autonòmica de l’arxipèlag, també s’aprovà els textos de l'autogovern d’Extremadura, Madrid i Castella La Manxa.
El Parlament balear ha organitzat un seguit d’activitats per commemorar aquell esdeveniment polític al voltant de l’1 de març, el Dia de Balears. Des de 1983 la Cambra és el bessó de l’autogovern illenc. No ho era, però, en els cinc anys anteriors. En efecte, l’Estatut canvià l’estructura de l’autogovern baleàric que s’havia creat amb la «preautonomia» el 1978. Si abans el bessó de l’autogovern eren els Consells Insulars-que junts formaven el Consell General Interinsular- amb l’Estatut de 1983 l’essència autonòmica passà a ser el Parlament. I fins ara. Així que és la Cambra la que protagonitzarà enguany, aprofitant l’aniversari rodó, un bon grapat d’actes per popularitzar la institució i el règim d’autogovern entre la ciutadania.
Políticament, l'autoctonisme polític ha volgut aprofitar el 40èaniversari de l'Estatut per reclamar més autogovern.
Més autogovern. Així ha passat aquesta setmana a la Cambra. Més per Mallorca ha defensat una Proposició No de Llei perquè el Parlament considerés il·legítima «l'aprovació dels Decrets de Nova Planta, l'ocupació militar posterior i la imposició de la política, administració, legislació i cultura de Castella» i, alhora demanava que el Parlament instés el Govern espanyol a promoure un nou procés constituent que, pel que fa a les Illes, permetés superar l'Estatut de 2007 i «obrir una negociació per un nou pacte polític que blindi l'autogovern, els interessos i els drets i les llibertats» dels pobles de les Balears. No fou aprovada.
El diputat de Més per Mallorca Joan Mas defensà que «cal que l'Estat passi pàgina, tanqui el capítol històric i jurídic d'aquesta il·legítima imposició unilateral i compensi als territoris afectats amb la restitució dels seus drets de sobirania». El partit sobiranista pensa que «els drets històrics dels pobles de les Balears, com a nacionalitat, són anteriors a la Constitució espanyola i a l'Estatut d'Autonomia, però més enllà de la provada legitimitat històrica i legal hi ha la imperiosa necessitat de millorar la vida de la ciutadania de les Balears». Segons el repressentant de Més, l'Estatut actual s'està incomplint per part del Govern de l'Estat i per tant això justifica la necessitat de fer-ne un altre: «cal denunciar l'incompliment per part de l'Estat de l'actual acord polític entre les Balears i el Regne d'Espanya: l'Estatut d'Autonomia».
Des del PP, el portaveu per aquest ocasio, Manuel Lafuente, rebutjà de pla la PNL de Més:«la majoria de ciutadans de les Balears se senten europeus, espanyols i de cadascuna de les seves illes dins d'aquest marc jurídic de l'Estatut». Per suposat tampoc hi votà a favor Vox. Per part del PSIB-PSOE, Joan Ferrer, explicà que el seu grup creu que cal estudiar «una reforma de l'Estatut, però no a força d'invocar el Decret de Nova Planta perquè pot retreure a altres qüestions anecdòtiques».
Per la seva banda, Josep Melià, el portaveu del PI-Proposta per les Illes, es mostrà a favor de la reforma estatutària però en contra de la idea que la Constitució estigui «superada», sinó que avaluà que «hi ha aspectes que necessiten revisió». Melià pensa que cal valorar positivament els últims 40 anys, però alhora pensa «que queda molt de camí per desenvolupar en plenitud l'autogovern de les Illes Balears». Al seu parer l'Estat espanyol «incompleix sistemàticament l'Estatut», tal i com ho demostrari que quedin pendent de concretar importants «transferències previstes com la policia autonòmica, ports i aeroports, justícia... Volem decidir des d'aquí el que passa aquí i no dependre de Madrid».