La participació en l'organització d'un referèndum no acceptat per l'Estat no és cap delicte. De fet, va ser eliminat del codi penal en la reforma del 2005 pel Govern socialista de Zapatero. El referèndum de l'1-O està suspès cautelarment pel Tribunal Constitucional. Tampoc és il·legal sinó que, de moment, és en procés de ser inconstitucional. Tot i això, la Fiscalia -que és part- i diversos jutges -que interpreten una possible suspensió- sumat a l'excés de zel d'alguns policies locals que actuen de motu proprio -tot i no ser policies judicials- estan vulnerant drets fonamentals i les garanties dels ciutadans.
Aquesta és la denúncia de l'associació Drets, que arran de les primeres accions repressives contra el referèndum ha activat un número de telèfon i una campanya informativa a través de la xarxa per donar cobertura legal i defensar persones i empreses que puguin ser perseguides per col·laborar amb el referèndum.
Drets disposa d'un equip de 100 advocats voluntaris repartits per tot el territori per donar cobertura legal en el cas d'una detenció, una diligència oberta o davant d'una citació com a imputat o testimoni a la Fiscalia en els investigats pel referèndum. En els darrers dies han rebut centenars de trucades. Ara bé, de moment totes han estat consultes de caràcter informatiu. Entrevistem a Sergi Blàzquez, president de l'associació de juristes 'Drets', que ens aclareix les preguntes més freqüents:
És delicte enganxar cartells?
No és cap delicte enganxar cartells. Ni tampoc penjar pancartes, ni estar en una parada donant fulls informatius. Forma part de qualsevol campanya electoral. A més, cal recordar que la convocatòria d'un referèndum no és cap delicte, no està tipificat en cap lloc del codi penal.
Llavors fer campanya és legal?
Exacte, ells només poden dir que s'està desobeïnt al Tribunal Constitucional. En el cas d'un particular no se'l pot ni acusar de desobediència, ja que calen una sèrie de requisits que no es donen en el cas de la majoria de ciutadans que no són ni funcionaris ni càrrecs electes de l'administració. El particular té més camp lliure.
Un funcionari no pot fer campanya?
Sí que pot, però un particular no està tan lligat ni controlat com un funcionari o com un càrrec electe. Aquests els podrien acusar de malversació o desobediència, en el cas d'haver estat notificats o no prèviament. Qualsevol funcionari que col·labori en els actes de campanya o en el referèndum ho farà a títol personal, no en qualitat de funcionari. Així esquivarà la inhabilitació. Com els voluntaris que participen en l'organització no prendran cap decisió sobre els recursos públics, no els podran imputar per malversació de fons.
Si un agent identifica algú fent campanya, a què s'exposa?
En virtut de la llei de seguretat ciutadana la policia pot demanar la documentació. En aquest cas, el que nosaltres, des de Drets, recomanem per estalviar problemes i temps és identificar-se. En el cas que no ho fem, aquesta persona podria ser retinguda o portada a comissaria. Fins i tot es podrien obrir diligències per desobediència al policia. Una infracció que no estaria relacionada amb el referèndum sinó amb el propi l'agent.
De la mateixa manera que podem demanar a l'agent que s'identifiqui.
Sí, naturalment. L'agent té l'obligació de portar la placa i el número visible. I en el cas que la seva identificació no es vegi tenim el dret de demanar-li.
Hem vist agents desmuntar parades informatives: com cal actuar?
En aquest cas, la millor resposta és la calma. Si volen requisar el material perquè asseguren que estan complint ordres el millor és oferir el DNI i el material. Això sí, es pot exigir que es faci un inventari de tot material que s'han emportat, llavors cal que s'aixequi acta i que la firmin els agents. La nostra recomanació és que el ciutadà a l'hora de signar, en les observacions, posi que ell adverteix que s'està cometent un delicte i una vulneració dels seus drets fonamentals, com la llibertat d'expressió i a la llibertat d'informació.
Un policia pot entrar a casa o en un local comercial?
Només ho poden fer amb una ordre judicial específica que concreti i determini el que s'hi va a buscar, en aquest cas sí que poden entrar. Si aquesta documentació no la porten, recomanem que no deixin entrar a la propietat privada. Resumint, sense requeriment només de portes cap en fora.
En canvi, el que no és habitual en unes eleccions és que es demani el boicot
És un tema que hem denunciat públicament. Uns mitjans de comunicació tenen requeriments perquè no parlin del referèndum, mentres que uns altres fan debats sobre el tema que duren hores parlant del referèndum en negatiu. A uns mitjans la Guàrdia Civil entra portant notificacions perquè no es facin cap mena de difusió de la campanya i es treguin els anuncis a favor de la participació, i en altres la publicitat en contra hi està permesa. El manifest d'aquest cap de setmana a El País n'és un exemple. Demanar que no es voti també és propaganda, un anunci publicat a doble pàgina. Només s'aplica la llei i s'envia la Guàrdia Civil a uns mitjans determinats, en els altres no. Aquesta és la situació en la qual ens trobem. No té cap sentit.
En els propers dies es realitzarà el sorteig de les meses electorals. Serà segur participar-hi?
El Parlament ha fet una llei del referèndum i, si en el sorteig et toca, el deure cívic és anar-hi. De la mateixa manera que es fa en les altres eleccions. Es tracta de complir el deure com a ciutadà. Insisteixo, col·laborar en l'execució d'un referèndum va sortir del codi penal i, per tant, qualsevol acte de col·laboració no és delicte. Així i tot, posem a disposició de la ciutadans un centenar d'advocats per poder assistir-los si han d'anar a declarar, si estan citats com a testimoni o qualsevol altra acció relacionada. El millor és no caure en l'enfrontament ni la confrontació, perquè hi tenim tot el dret.