Després de preestrenar-ho el passat setembre inaugurant la 34a edició del Mercat de Música Viva de Vic i posteriorment girant pels Estats Units i per Europa, Núria Graham arriba als nostres escenaris per presentar oficialment Cyclamen. El tret de sortida va ser el passat 20 de gener a l’Auditori de Girona, el pròxim 17 de febrer serà el torn de la sala Paral·lel 62 de Barcelona dins el marc del Guitar BCN. Posteriorment, avui dia, els seus compromisos següents són el Festival Hivernacle de Vilafranca (3 de març), La Cate de Figueres (21 d’abril) dins el cicle de 66 Butaques, Primavera Sound (10 de juny) i Vida Festival (29 de juny).
Conversem amb Núria Graham per parlar no només de Cyclamen, sinó també dels seus deu anys de carrera i de la prolífica pedrera de bandes i artistes osonenca.
Cyclamen és un treball on canvies el registre en què ens tenies acostumats, acompanyant-te per una formació més clàssica i tu al piano. A què es deu aquest canvi? Feia temps que tenies previst aquest canvi?
Realment no era un canvi que tingués previst, tot ha estat com una successió una mica natural dels impulsos que he tingut de tots els discs. La decisió de produir-ho jo mateixa va ser un impuls important, partia que moltes cançons les he compostes amb el piano. Per tant la composició ha comportat anar estirant fils i m’ha portat a aquests espais sonors que no havia planejat inicialment. Podem dir que bàsicament ha estat una feina de deixar-se emportar.
En un moment en què s’està prioritzant els singles més enllà de l’àlbum conceptual clàssic, Cyclamen encaixà més en aquest segon format? De fet, l’àlbum el comences i l’acabes amb “Procida”. És realment així? Creus més en els àlbums conceptuals?
Realment, en cap moment no ha estat planejat com un àlbum conceptual sinó que se m’ha anat presentant una mica en un concepte a mesura que l’anava fent o directament ara que el vaig explicant un cop ja realitzat. El fet que sigui com un cap-i cua, hi hagi una narrativa que parla d’una mena de destrucció, d’un desastre, que sigui circular, passi en un lloc i tornes a estar al mateix lloc és tot ell com una definició d’aquest cercle que ens defineix com a humanitat i també aquesta observació de la natura. Per tant, puc afirmar que no va ser una cosa premeditada. De fet, el procés de treballar aquest àlbum va ser més una necessitat molt física de fer una mica aquest espai on es para el temps o aquest últim passa a un ritme ben diferent de la vida que vivim tots ben abduïts (jo també) d’aquesta immediatesa, de sobreinformació. Personalment, necessito aquest moment d’estar una bona estona escoltant tranquil·lament un àlbum, com es van succeint els temes com qui t’explica una història, una faula. No volia perdre aquesta sensació d’història; els humans tenim una necessitat de narrar històries i que ens les contin. I això és el que volia fer.
Un dels temes més diferents i que potser més sorprenent és “Disaster in Napoli”. En més d’una ocasió, has afirmat que aquest tema el tenies compost des de feia ja uns quants anys. Això vol dir que en el fons, inconscientment, tenies ja pensat un disc diferent com ho és Cyclamen?
Sí! “Disaster in Napoli” és una cançó que no només la tenia feta sinó també enregistrada i produïda des de feia molts de temps. També hi havia una curiositat per una estètica sonora molt diferent del que feia en aquell moment, la cançó no tenia res a veure en el que realitzava en aquella època. Són mini espines clavades que tenia de ganes de voler experimentar amb el so. Per aquest motiu, em va semblar que ara era el seu moment tot i que sembla un bolet dins de Cyclamen, però tenia tot el sentit dins la història. És com aquesta faceta de productora que tenia ja en aquell moment i una successió de “Núries” que no m’he deixat fer (entre cometes) tot aquest temps i ara han trobat el seu espai en aquest disc.
La majoria del disc està format per temes que arriben a molt estirar als 2 minuts i mig, i quasi com anticipant el següent d’una mica més de duració? És intencionat com volent reflectir el màxim d’històries en poc minutatge o va sorgir a mesura que s’anava fent?
Al final és això, com estava jo sola fent les estructures i produint els temes, en moltes de les cançons tenen una mena d’ànima de sketch o croquis habitual. Abans d’aquest disc, un cop tenia les bases de les cançons després tendia a treballar conjuntament amb algú per fer una estructura que tingués més sentit dins l’estructura pop. En aquest sentit, aquesta vegada no m’he posat aquesta pressió, la cançó diu això i té aquesta estructura. No és que fos res premeditat sinó que tingués aquesta idea de minutatge i no l’allargaria perquè sí! És una mica com la màgia, és com saber quan n’hi ha prou, seguint l’instint. Per aquest motiu trobem temes més curts que d’altres.
Consideres que amb Cyclamen i el seu fet d’apostar per la prestigiosa discogràfica Verve Forecast i treballar amb Primavera Labels són potser uns punts d’inflexió en l’objectiu d’obrir nou mercat internacional?
El punt d’inflexió, més que la notícia en si i cosa que m’alegra molt, va ser una mica quan va sorgir aquesta possibilitat, ja que ha estat un motor de treball que potser necessitava. Fa dos anys, quan es va publicar el meu anterior treball —Marjorie (El Segell, 2020), va sorgir aquesta possibilitat demostrant interès. A partir d’aquí, jo també em vaig posar molta pressió. Estava dubtosa. El fet de fer una gran producció amb un gran productor em comportava plantejar fer un disc majúscul. Aleshores vaig decidir fer un cop de volant perquè alguna cosa dins meu em deia que potser per arribar a aquesta meta, havia de llançar-me a la piscina i fer la cosa més arriscada. Llavors vaig decidir autoproduir-me a veure si funcionava la fórmula. Això va ser possible gràcies a la discogràfica Verve Forecast que tant m’agrada i que tantes coses han fet que m’han influenciat en la meva pròpia música.
Vas fer un avançament del treball i del projecte inaugurant el Mercat de Música Viva de Vic passat? Qui t’hagués vist aquell dia i ara vingués a veure’t, més enllà del fet que els temes i amb la banda estigueu més rodats, percebran canvis, novetats?
Les cançons han agafat una nova vida i realment el concert del Mercat de Música Viva de Vic ja no existeix més. És una cosa que va passar en aquell moment, era el principi de presentar aquestes cançons. Ara anirem amb una formació en format quintet: Malcus Codolà —bateria i element percudiu molt important i necessari ara—, Jordi Matas —baix i guitarra—, Marcel·lí Bayer —clarinets—, Anna Godoy —arpa i element molt característic del disc— i jo —piano, guitarra i baix.
Al contrari del que podria resultar habitual per una artista catalana, abans de presentar-ho o fer la gira oficialment, has fet una gira pels Estats Units i Europa? Què tal l’experiència i com han rebut la proposta?
L’experiència ha estat molt fresca i m’ha anat molt bé per la meva ment i per la música en si perquè creixés. El fet de fer tants i tants concerts creen una connexió que no s’aconsegueix si només en fas tres en tres mesos. Això va ser com un entrenament molt productiu, el motiu de tocar per orelles fresques que no tenen una idea de la teva música, va ser molt regenerador. Anar als Estats Units just després del concert inaugural al Mercat de Música Viva de Vic (havia passat molts nervis), la bona rebuda que em van dispensar, em va donar una empenta a creure en aquest nou projecte que porta una formació arriscada, no la típica i tòpica de baix, bateria i rock and roll. És una cosa més delicada i percebre que hi ha espai per això, m’ajuda a tirar endavant aquest projecte.
Vas publicar el teu primer EP First Tracks el 2013 amb setze anys i deu anys més tard, amb Cyclamen, ja et pots considerar una veterana? Quin consell li donaries a la Núria Graham de setze anys que debutava si poguessis retrocedir en el temps?
Seria potser al revés, segueixo una mica el consell que em donaria a mi la Núria Graham de setze anys. Sobretot no perdre mai aquesta sensació de frescor, d’aprendre més, de voler tirar endavant, més frescor del joc i sobretot no creure mai que he madurat. Aquesta és la gran clau perquè hauria de continuar fent cas a la Núria més jove que jo, moltes vegades és més sàvia. No ens hem d’oblidar de la nostra faceta quasi de nens petits amb els seus impulsos més naturals de les coses que anem fent. Després ens intoxiquem i ens tallem una mica. Per aquest motiu no ho vull perdre mai.
D’un temps ençà Osona és una de les pedreres musicals de Catalunya. A què es deu aquest factor, si és que n’hi ha? El paper de la Jazz Cava i el Mercat Musical de Vic hi influeix?
Si total. Per mi, quan vaig començar a fer música amb setze anys, la Jazz Cava de Vic ha estat com una espècia d’església musical, ja sigui pels amics músics sinó també per amics que simplement molt aficionats a la música que ens trobàvem allà. És un lloc on hem vist molts concerts, també acull el Festival de Jazz que ens porta propostes diferents (recordo una proposta de jazz escandinau) i que si no fos per aquest festival no seria habitual veure’ls en viu en municipis petits.
Des de petita a casa, el Mercat de Música Viva de Vic ens ha permès veure moltes propostes que són molt interessants i que m’ha fet creure que tu també ho pots aconseguir en veure que molts coneguts del teu entorn hi participen.
Per finalitzar, quin artista, grup osonenc que no és conegut pel públic podries recomanar?
Us recomano Junco y Mimbre, que estan a punt de publicar un nou treball molt recomanable. Vaig tenir la sort de treballar amb ells fa uns anys en la producció. Maria Espinosa és una compositora molt atractiva i singular musicalment i de lletres que em recorden una mica en versió vigatana als Stereolab o Broadcast.
I internacionalment?
Si he de recomanar un que m’hagi influenciat en els darrers anys és Promises de Floating Points, Pharoah Sanders & The London Symphony Orchestra. Estem segurament davant d’un dels millors treballs que he escoltat en molt de temps. És d’aquests que es para el temps durant una estona.
També puc recomanar-vos el darrer disc del Pino Palladino i Blake Mills-Notes With Attachements. Ha estat una gran influència en l’àmbit sonor i conceptual del disc.
VIDEOCLIP: THE CATALYST