Cada hora que passa a Mallorca se cimenten 230 m2 d’espai natural. Cada 19 hores s’edifica una superfície equivalent a la Seu de l’illa, 4.360 m2. Cada dia es consumeix més de mitja hectàrea —5.500 m2— de terra fèrtil o bosc. Així ho ha denunciat Terraferida, el grup ecologista que des de 2015 publica anàlisis a les xarxes socials sobre la destrucció que pateix l’illa.
En els últims mesos, l’entitat verda ha alertat sobre el procés de consum territorial a Mallorca. Ha fet estudis —sempre a partir de dades oficials— que han mostrat que entre 2015 i 2021 es construïren 4,1 km2 d’edificis, la major part en sòl rústic; es feren 5.271 piscines, 1.765 de les quals en terrenys rurals...
Procés d’artificialització
Tot plegat fa que els ecologistes parlin del procés d’artificialització que sofreix Mallorca. L’última anàlisi publicada demostra que s’han consumit entre 2015 i 2021 11,2 km2 de terreny, equivalent a “1.400 camps de futbol. El 70% d’aquesta superfície —8 km2— eren espais agraris i forestals intactes fins ara, i equivalen a 1.000 camps de futbol”, denuncia el grup verd.
Els activistes de Terraferida destinen moltes hores a estudiar les fonts públiques de dades territorials i les fotos aèries. En aquest cas, han fet una detallada comparativa entre les imatges des de l’aire més recents que es disposen de Mallorca i les han comparades amb les de 2015. Segons explica l’entitat verda, la feina ha consistit “a recercar, classificar i grafiar cada un dels canvis territorials observats, registrant-los amb un sistema d’informació geogràfica per poder generar mapes i dades. Les imatges aèries usades són les corresponents als anys 2015 i 2021, i es poden trobar al portal públic IDEIB”, sigles d’Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears, organisme depenent de l’empresa pública Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears.
Segons l’anàlisi elaborada pels ecologistes, “la major part del sòl rústic artificialitzat l’han consumit edificacions residencials aïllades. Els més de 2.000 habitatges unifamiliars construïts o ampliats en aquests anys han consumit 4,1 km2, la qual cosa suposa el 51% del sòl rústic transformat. En segon lloc, el segueixen les centrals fotovoltaiques amb 1,1 km2 i, en tercer, les obres viàries —autopistes, rotondes i aparcaments— que han asfaltat 79,6 hectàrees, de les quals 43 corresponen a l’autopista de Campos”. Aquesta infraestructura va ser feta durant l’anterior mandat del Consell de Mallorca (2015-2019) i resultà especialment polèmica perquè la institució era —i és— governada pel PSOE, Més per Mallorca i Unides Podem, partits que quan estaven a l’oposició deien que no permetrien que es fes aquesta autopista.
Així mateix, Terraferida destaca “les quasi 60 hectàrees de sòl rural ocupades per polígons industrials: naus, residus i magatzems. També és ressenyable la proliferació dels clubs d’equitació que es mengen quasi el 4% del sòl rústic amb un total de 30 hectàrees. Aquest ritme urbanitzador vertiginós que viu l’illa ha reactivat la demanda d’àrids i materials, i això ha repercutit en l’expansió de les graveres, que han devorat 48 hectàrees de muntanyes” en tan poc temps.
Les dades que ofereix Terraferida deixen clar que dins del procés generalitzat de consum territorial —“no hi ha cap racó de l’illa que quedi estalvi de la destrucció”—, en aquests moments s’està constatant que “la infecció de ciment i asfalt avança al llarg de les artèries que constitueixen la xarxa d’autopistes i carreteres ampliades” en una “inacabable urbanització de xalets aïllats que creix cada dia. És notable l’expansió d’urbanitzacions litorals, que han devorat 350 hectàrees de garrigues amb nous xalets. Destaquen Marratxí, Palma, Calvià i Llucmajor, així com a Campos, Santanyí i Manacor, que nodrits per noves autopistes i carreteres registren un creixement espectacular”.
Els ecologistes adverteixen que, si s’executàs tot el que el planejament vigent permet, actualment a l’illa suposaria “un increment mínim de 50.000 places residencials”, que farien “inviable qualsevol intent de salvar el que queda de la Mallorca rural i els seus valors productius, biològics, paisatgístics i culturals”. Els activistes verds lamenten no només el fet de la destrucció, sinó la velocitat a la qual s’està desenvolupant. Això fa, si cal, més urgent que mai posar fil a l’agulla per part de les administracions públiques. Però no passa així. És vera que el Govern ha fet passes per dificultar la construcció en sòl rústic —com limitar les piscines, salvar dels ciments alguns indrets...—, però de poc serveix davant “la velocitat del procés. Les dades mostren que a Mallorca es consumeix més de mitja hectàrea —5.500 m2— al dia de terra fèrtil o bosc. Consideram molt preocupant aquest procés, que té com a conseqüència un impacte enorme sobre els ecosistemes, l’eliminació de l’agricultura tradicional i una dependència alimentària i de materials de l’exterior que creix dia a dia. No cal dir que els valors naturals, els recursos i el paisatge es veuen malmesos cada hora que passa. Aquest procés comporta també la conversió del camp en una gran urbanització, escampant els usos turístics dins els espais rurals. Aquesta urbanització du associat un consum desmesurat de recursos, com l’aigua, l’energia i els combustibles fòssils. En definitiva, és un procés que desfigura i massifica l’illa, i la converteix en una única urbanització dispersa, caòtica i ineficient.”
Per a Terraferida el que caldria fer de “forma immediata” és “decretar una moratòria de construccions residencials en sòl rústic”, així com la “protecció definitiva” d’aquest terreny. També s’hauria de redactar un nou Pla territorial de Mallorca que “protegeixi de manera íntegra tot el sòl no edificat i en privilegiï els usos agraris, naturals i educatius”, alhora que se centri l’edificació en un “pla de rehabilitació d’habitatges dins els centres històrics dels pobles i ciutats de Mallorca amb criteris socials i que permeti reciclar i rehabilitar espais urbans ja edificats”.