La biografia no és un gènere que tingui un gran prestigi en el món de les sèries. Se l’ha associat sovint al telefilm de baixa qualitat, emès a mitja tarda i perfecte per pesar figues davant del televisor. Però la biografia, com tots els gèneres, pot ser també molt interessant, especialment si no es limita a ser un grans èxits de la vida del personatge retratat i en comptes d’això en descobreix aspectes desconeguts o el mira des d’una nova perspectiva. Això és el que he trobat a la minisèrie danesa Memòries d’una escriptora, estrenada recentment a Filmin, i que es presenta com una biografia de Karen Blixen, autora coneguda sobretot per la novel·la Memòries d’Àfrica (en part per l’exitosa adaptació cinematogràfica). Amb el títol fent una referència a aquesta obra, i tenint en compte que és l’etapa a la qual s’associa el personatge, el més esperable era que la biografia hagués explicat el temps en què Blixen va viure a Kènia, on va passar-hi 17 anys, temps suficient com per fer una sèrie de moltes temporades que podria tenir un èxit equivalent al de la pel·lícula. En canvi, aquesta producció fa un plantejament que al meu parer és tot un encert, no sé si des d’un punt de vista comercial, però sí des d’un punt de vista artístic: explica la història de la seva tornada de l’Àfrica.
Un retorn que va fer a contracor, forçada per les circumstàncies, ja que ho havia perdut tot. Havia perdut al seu marit en un accident i havia perdut pràcticament tots els estalvis i per tant el seu mode de vida. De fet, si torna és perquè, després d’un intent de suïcidi, un dels seus germans la treu d’allà i la retorna a Dinamarca. És un escenari trist i dolorós que xoca frontalment amb el retrat de la vida idíl·lica i la llibertat que havia experimentat a l’Àfrica. Però justament gràcies a la oposició entre tots dos moments de la seva vida, el temps viscut a Kenia brilla amb més intensitat i entenem perquè va esdevenir un paradís somiat per una dona que estava de dol i que va trobar-se atrapada de nou en la vida de l’entorn familiar. Les asfixiants escenes amb la família copsen molt més un ambient resclosit i limitat on la protagonista se sent engabiada. Els diferents membres de la família decideixen sobre la seva vida amb una barreja de preocupació i un egoisme inevitable. El fet de voler que es recuperi i tingui una vida autònoma es troba amb el càlcul dels interessos propis en una situació econòmica complicada i el ressentiment que alguns li tenen justament a causa del seu periple africà.
L’escriptura de Memòries d’Àfrica, que comença en aquesta època, respon a la necessitat d’evadir-se d’aquesta nova realitat, cosa que explica la idealització del temps en què va ser feliç. En el procés, la minisèrie explica la forja de l’escriptora, que va lligada a un procés de recuperació del qual en som testimonis i que ens fa entendre el personatge, ja no només com a autora, sinó com una persona que passa per un moment difícil personal, econòmic i de salut i necessita trobar aire en algun lloc. L’actriu que l’interpreta, Connie Nielsen, transmet molt bé aquesta necessitat, ajudada per un guió que li deixa molts espais íntims, on la veu en off, que s’utilitza quan ella escriu, funciona com un vehicle per viatjar ben lluny de la seva realitat i tornar a l’Àfrica. De tant en tant, algun flashback ens retorna a aquell passat, però la història no ho necessita. Com demostra aquesta minisèrie, és més interessant tot el que va passar després.
Memòries d’una escriptora
Creadora: Dunja Gry Jensen
Repartiment: Connie Nielsen, Hanne Uldal
Minisèrie
Plataforma: Filmin