La dura història de l'abanderada que va ser violada durant 12 anys pel seu padrastre

La maratonista xilena Érika Olivera, representant del seu país a Maracanà, va confessar en una entrevista el passat juliol com el seu padrastre va abusar d'ella entre els 5 i els 18 anys. "Mentre jo no vaig poder defensar-me, ell feia el que volia amb mi", relatava.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb un somriure ben gros, d'orella a orella, la maratonista Érika Olivera passejava la bandera del seu país, Xile, per l'estadi de Maracanà de Rio de Janeiro. Perquè, a aquesta mare de cinc fills, ara la vida li somriu. Però durant molts anys no ho va fer gens. Com moltes dones, va callar, no va atrevir-se a parlar. I quan va fer-ho, no va rebre la resposta que hauria d'haver rebut.

En una entrevista amb la revista xilena 'Sábado', publicada el passat mes de juliol, Érika Olivera, de 40 anys, va deixar en estat de xoc tot un país en confessar que, durant dotze anys, entre els 5 i els 18, va ser víctima d'abusos sexuals continuats. L'agressor era el seu padrastre. En l'entrevista, pocs dies després de ser escollida l'abanderada xilena, Olivera relata la seva dura infantesa i adolescència.

"Devia tenir cinc anys el primer cop que va abusar de mi", revelava la maratonista a 'Sábado'. "Ell va començar mostrant-m'ho com un joc, amb carícies, i després va anar avançant. Aquella primera vegada no vaig entendre el que va passar, era una nena, no comprenia res". Això va passar diverses vegades. Més tard van mudar-se a Puente Alto, a Santiago de Xile.

"Jo estava feliç, creia que en anar a una casa sòlida, amb més veïns, això s'acabaria", assegurava Olivera. S'equivocava molt. Els abusos van persistir: "Mentre jo no vaig poder defensar-me, ell feia el que volia amb mi. De vegades, durant la nit, ell venia al nostre dormitori i allà molestava una mica, em tocava quan estaven els meus germans". No obstant això, la majoria de cops era durant el dia, quan la seva mare no estava a casa.

Amb 12 anys, que és quan va començar amb l'atletisme, va prendre una decisió molt difícil: explicar-ho a la seva mare. Però la resposta no va ser precisament la que esperava. "Em va dir que tant de bo fos mentida, perquè si era veritat que ell m'abusava, ningú m'estimaria, que no podria tenir fills ni família". Avui en té cinc, de fills, i està feliçment casada.

Va ser als 18 anys, amb la majoria d'edat, quan finalment va decidir plantar cara al seu botxí. Així ho relata: "Va aixecar-me la mà, jo li vaig sostenir i ell em va forçar més. Em vaig posar combativa, em vaig defensar i li vaig dir que no em tornés a fer això mai més. Des del carrer li vaig cridar 'vell de merda'. La meva mare va veure tot això. Per mi va ser un gran pas. Ell no va tornar a violar-me. Va ser l'última vegada".

Encara li pesa una cosa a Érika Olivera: haver de portar el cognom del seu abusador i, sobretot, que l'hagin de portar els seus fills. Però, un cop denunciat el cas a la Policia d'Investigacions (PDI) xilena, l'atleta només pensa a fer el millor resultat possible en la seva cinquena marató olímpica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.