L’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC), gestionat pel Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya (CCVC), compta amb més d'1.500.000 animals inscrits. Durant el 2022 va batre el rècord d’inscripcions anuals amb un total de 113.383 de nous registres. Un dels seus serveis principals és la contribució que fa a recuperar animals perduts o extraviats. En xifres de l’arxiu, el 85,35% dels animals que es troben perduts al carrer i que estan inscrits a l’AIAC, són retornats als seus propietaris.
Al País Valencià, segons el Registre Informàtic Valencià d'identificació Animal (RIVIA), a principis de l’any 2022 hi havia 1.147.581 de mascotes donades d’alta, dels quals més d’un milió eren gossos. 74.952 exemplars del total d’animals van ser classificats en el registre com a possibles animals perillosos. El RIVIA és un registre públic que gestiona el Consell Valencià de Col·legis Veterinaris per concessió administrativa per part de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, i té una funció similar a l'AIAC.
Les Illes Balears compten amb el Registre d’Identificació d’Animals de Companyia de les Illes Balears (RIACIB), on a començaments del 2022 hi havia identificades 397.236 mascotes. Si comparem aquesta xifra amb la població total de les Illes, que a juny del 2021 era d'1,2 milions segons l’Institut Nacional d’Estadística, el resultat és que hi ha aproximadament una mascota registrada per cada tres persones.
La transformació de Barcelona per integrar als gossos
A xifres de l’octubre del 2021, a Barcelona hi vivien 170.505 gossos registrats en l’AIAC, gairebé tants com nens de zero a dotze anys empadronats en tota la ciutat, que superen per poc els 171.000. El nombre de gossos supera el dels veïns dels districtes de Gràcia, Ciutat Vella i les Corts, i quasi podrien omplir dues vegades les localitats del Camp Nou. Aquestes xifres suposen un increment en el risc de la població d’ensopegar pel carrer amb algun excrement de mascota no recollit, fet que està multat amb 300 euros - que es pot incrementar fins als 900 si es produeix en llocs determinats com parcs infantils -. A la pràctica, però, és molt dificultós per la Guàrdia Urbana sancionar aquest fet, ja que els agents haurien d’estar presents en el moment en què el gos fa les seves necessitats i l’amo s’envà sense recollir-les. En total, el 2021 es van quantificar només 37 multes a Barcelona per no netejar caques o pipis de mascotes, unes tres al mes.
El nombre de gossos a Barcelona ha augmentat tant que la ciutat ja compta amb 116 àrees d’ús exclusiu de gossos, i a finals d’aquest any s’incorporaran 103 zones d’usos compartits (ZUC), que farà que un 95% del veïnat de la capital catalana tingui un d’aquests espais a menys de deu minuts caminant de casa. La diferència principal de les ZUC en comparació amb les àrees d’ús exclusiu és que les primeres són espais de la via pública com carrers, places o parcs on, en franges horàries determinades, es permetrà portar els gossos deslligats, mentre que les d’ús exclusiu són àrees tancades també anomenades “pipicans”.
Les mascotes durant el confinament
Un estudi del Journal of Veterinary Behavior confirma que el paper que van tenir els gats i els gossos durant la quarantena per la COVID-19 va servir d'important font de suport pels seus amos, els quals es van sentir més lligats a ells emocionalment, com també en van augmentar la seva interacció. L’estudi valora la convivència amb animals de companyia en un moment en què el contacte físic entre persones es va veure limitat per les polítiques sanitàries. Algun dels perfils estudiats comenta que la convivència amb un animal els hi va servir com a “vàlvula d’escapament per portar millor les restriccions de mobilitat i de contacte social”, i que els hi van servir d’alternativa per “redirigir la nostra necessitat natural de contacte físic amb els altres”.
El dia a dia de les mascotes també es va veure alterat durant el confinament. Segons el mateix estudi, els gossos no van veure modificat el nombre de passejos diaris, però sí la seva duració. Aquest fet contrasta amb la percepció popular que existia durant el confinament de què els gossos sortien a passejar amb més freqüència, ja que era una de les poques activitats que estaven permeses a la via pública. En canvi, les vocalitzacions - lladrucs, gemecs i udols - van augmentar en un de cada quatre gossos, sent així el comportament caní que va empitjorar més durant l’estat d’alarma. Segons l’estudi, els gossos que passejaven menys i entraven més en conflicte amb els seus propietaris, eren els que vocalitzaven més. Aquesta reacció sonora, segons els experts, manifesta la frustració de l’animal, la qual s’hauria pogut veure augmentada davant la reducció de les oportunitats de realitzar exercici físic i d’explorar l’entorn.
Els gats, que tenen un comportament social molt diferent dels gossos, es van veure afectats principalment pels elements que tenen a veure amb el seu entorn social, i la interacció amb els membres de la família. La convivència dels gats amb les persones del seu entorn és més complexa, han de poder decidir amb qui estableixen contacte social, i en quin moment i espai ho fan. Amb l’augment del contacte físic amb els animals de companyia i el seu efecte beneficiós pel propietari, una manipulació excessiva del gat li podria suposar una font d’estrès.
La situació de les protectores d'animals en pandèmia
Les protectores d’animals també van notar l’impacte de la pandèmia. Una investigació de la Fundació Affinity i el Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) realitzada a 103 protectores de tot l’Estat ha conclòs que un 40% de les protectores consultades van veure disminuïdes les sol·licituds d’adopció d’animals durant l’estat d’alarma. Aquesta tendència, explica la investigació, està relacionada amb la reducció de la mobilitat, i a què les famílies van posposar o van cancel·lar les seves intencions d’adopció. El fenomen afecta preocupantment al temps mitjà que passa un animal a la protectora, que abans de la pandèmia era de 8 mesos, però que es va veure incrementat per la nova situació.
En canvi, una dada que no va variar significativament va ser la d’animals recollits i portats a protectores. De fet, la investigació explica que més del 50% de les gosseres declara haver recollit menys animals que abans de la quarantena. La Fundació Affinity comenta que són tres els factors que poden haver ajudat a aquest fenomen: la limitació de la mobilitat, que va fer que abandonar un animal fos més complicat; l’obligatorietat de passejar els animals amb corretja, que va dificultar el nombre d’animals perduts; i la reducció dels serveis de recollida d’animals durant el confinament.
Segons l’estudi, l’únic fenomen que va augmentar durant el confinament va ser la sol·licitud a les protectores d’acollides temporals. Més d’un 50% de les protectores espanyoles van registrar un major nombre de peticions, cosa que pot confirmar l’ús de mascotes com a mesura per esquivar les restriccions de mobilitat impulsades des de les autoritats.