La revolta republicana contra Trump

L'intent dels conservadors descontents tan sols aspira a impedir la victòria del magnat contra Hillary Clinton. Els díscols ja centren la seva campanya a conservar la majoria republicana al Congrés. El que és encara més evident és la fractura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Semblava que la Convenció Nacional havia de tancar les fractures i divisions del Partit Republicà durant mesos. Però això no va passar. I, malgrat que va ser proclamat oficialment el candidat republicà a la Casa Blanca, encara hi ha qui desafia el magnat Donald Trump. L'últim intent és el d'Evan McMullin, de 40 anys, exagent de la CIA i exdirector de política dels republicans a la Cambra de Representants.

McMullin va decidir llançar aquest dilluns una candidatura independent, que vol aplegar tots els conservadors descontents amb el candidat oficial del partit. "Els Estats Units mereix alguna cosa millor que Donald Trump o Hillary Clinton", assegura en un comunicat. I afegeix en el mateix document: "He decidit perseguir la causa d'una renovació dels Estats Units i de la Presidència".

Abans altres figures republicanes ja havien estudiat la possibilitat de presentar-se com a alternativa, com el candidat presidencial el 2008 i el 2012 i exgovernador de Massachusetts Mit Romney. També el governador d'Ohio i contrincant de Trump a les primàries, John Kasich, i el senador de Nebraska, Ben Sasse. Però cap d'aquestes possibles candidatures ha acabat prosperant.

Dins de "Never Trump" (Mai Trump), el moviment de republicans que no accepten el seu candidat, hi ha almenys dos grups mínimament organitzats. Un és Conservatives Against Trump (Conservadors contra Trump), un grup d'activistes de base liderat per l'analista polític Erick Ericsson. L'altre és Better for America (Millor per Amèrica), dirigit per Anne MacDonald, excap de gabinet de Laura Bush en sortir de la Casa Blanca, i finançat per John Kingston, donant de Romney.

Ara Evan McMullin s'ha convertit pràcticament en l'última esperança d'aquests republicans dissidents. No són només activistes, sinó també importants figures republicanes, els qui no volen Trump al Despatx Oval. Tampoc volen Hillary Clinton. Per això fa mesos que busquen una alternativa.

Possible però no probable

Fins i tot després de la convenció nacional, que va celebrar-se el juliol passat, existeix un procediment a partir del qual es pot substituir el candidat republicà a la Casa Blanca. Ho regula l'article 9 de les regles del partit, que ho preveu per a casos de mort o dimissió de l'aspirant, però també per a "otherwhise" (una altra cosa).

De fet, alguns delegats estan recollint firmes perquè es convoqui una reunió del comitè nacional del Partit Republicà i es contempli un debat sobre aquest article. No obstant això, té poques possibilitats de tirar endavant, perquè pocs s'atrevirien a posar en dubte el desig dels electors expressats en les urnes durant les eleccions primàries. Malgrat que l'establishment republicà vegi com Trump dinamita el seu partit.

En cas de presentar-se McMullin o qualsevol altre dissident com a independent, per un tercer partit, també ho tindria realment magre. Des de les eleccions presidencials de 1852, sempre ha guanyat el candidat d'un dels dos grans partits: demòcrates o republicans. L'últim 'outsider' va ser el 13è president dels Estats Units, Millard Fillmore, que ho va ser per l'avui desaparegut Partit Whig entre el 1950 i el 1952. Ni tan sols ho va aconseguir Theodore Roosevelt, que després de la seva presidència republicana va presentar-se el 1912 pel Partit Progressista, avui també desaparegut.

Una candidatura així no podria aspirar a guanyar. Tan sols serviria per a recollir simbòlicament els vots dels votants republicans descontents, i complicar la victòria de Trump en alguns estats clau per al seu triomf, com Arizona o Utah. És a dir: impedir que arribi a la Casa Blanca. De fet, molts d'aquests conservadors assumeixen la victòria de Hillary Clinton i centren la seva estratègia a conservar la majoria a la Cambra de Representants i el Senat.

Canvis de bàndol

Aquest dilluns, la senadora republicana per Maine Susan Collins publicava una tribuna a les pàgines de The Washington Post: 'Per què no puc donar suport a Trump'. En l'article, Collins critica que "Donald Trump no reflecteix els valors republicans històrics ni l'enfocament inclusiu a la governança que és fonamental per a curar les divisions al nostre país". No va dir res sobre si votaria Hillary Clinton.

Qui sí que ho va fer és un company seu al Capitoli, el congressista per Nova York Richard Hanna, que la setmana passada va anunciar obertament que donaria el seu suport a la candidata demòcrata. Hanna, d'origen libanès, titllava Trump de "narcisista", "ofensiu" i "qualsevol cosa menys un líder". I afirmava que "encara que no estigui d'acord amb ella en moltes coses, votaré per Clinton".

A Hanna s'hi va sumar Meg Whitman, una important donant del Partit Republicà i excandidata a governadora de l'estat de Califòrnia. Whitman, presidenta i CEO de Hewlett-Packard, denunciava en un comunicat que "la demagògia de Donald Trump ha soscavat el teixit del nostre caràcter nacional". A parer seu, "els Estats Units necessita el tipus de lideratge estable i aspiracional que la secretària Clinton pot proporcionar".

Altres figures republicanes que han anunciat el seu suport a Clinton són l'exgovernador de Michigan William Milliken, l'exsenador per New Hampshire Gordon Humphrey o l'exconseller de seguretat nacional amb Bush i Gerald Ford Brent Scowcroft, entre altres.

"El president més imprudent de la història"

En la mateixa línia, un grup de 50 antics alts funcionaris de governs republicans, experts en seguretat nacional, han publicat una carta advertint sobre la seva victòria. Entre els signants hi ha Michael Hayden, exdirector de la CIA i de l'Agència Nacional de Seguretat, i John Negroponte, que va ser director nacional d'intel·ligència i número dos del Departament d'Estat durant l'administració de George W. Bush.

En la missiva, publicada a The New York Times, els 50 republicans lamenten que Donald Trump "debilita l'autoritat moral dels Estats Units", que "no té el caràcter, els valors i l'experiència per a ser president" i que posaria en risc "la seguretat nacional i el benestar" del país. Alerten que, en cas de guanyar les eleccions de novembre, es convertiria en el president "més imprudent de la història dels Estats Units".

Una oportunitat per a Clinton

Hillary Clinton és ben conscient d'aquest descontentament. I ha apostat per a aprofitar-se de les ferides del Partit Republicà per a sucar-hi pa. És per això que no està plantejant una batalla tradicional entre dreta i esquerra, sinó un combat entre l'extremisme i el centrisme. Durant les últimes setmanes fins i tot ha fet referències a l'expresident Ronald Reagan, una icona per als republicans.

La seva estratègia no passa per demonitzar el Partit Republicà, sinó per retratar el seu candidat presidencial com un aspirant que no és digne dels valors i la història del partit al qual representa. El Partit Republicà de Donald Trump no és el mateix Partit Republicà d'Abraham Lincoln. Ni tan sols de Ronald Reagan.

Les enquestes també parlen

Després de la convenció del Partit Republicà, abans de la convenció del Partit Demòcrata, Donald Trump va arribar a liderar les enquestes en intenció de vot. Però no va ser més que un miratge. Segons el sondeig que van publicar el passat diumenge The Washington Post i ABC News, avui Hillary Clinton guanyaria les eleccions amb el 50% dels vots, amb diferència de vuit punts sobre el seu contrincant republicà, que obtindria el 42% dels sufragis.

Sens dubte, la setmana passada no va ser una bona setmana passada per al magnat. El sondeig revela que fins al 74% dels nord-americans desaprova la seva gestió del conflicte amb la família musulmana Khan, que va perdre el seu fill a l'Exèrcit a l'Iraq. Encara avui no s'ha penedit de la seva sortida de to. Com, d'altra banda, és habitual en ell.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.