Des de la seva instal·lació l’any 2002, el telescopi Joan Oró de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) és el més gran de Catalunya, i està destinat a la recerca científica. El telescopi és robòtic i està totalment automatitzat, fet que el 2010 li va valdre per ser avalat per la comunitat científica internacional com un dels deu més avançats del món. Kike Herrero és Doctor en física i investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i és el director tècnic de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM). Herrero comenta que el telescopi serveix per estudiar molts àmbits diferents de l’astrofísica com “els planetes extrasolars, asteroides, estrelles variables, supernoves i forats negres”.
De mitjana l’OAdM té en marxa entre 8 i 12 projectes d’observació simultanis de temàtiques diferents. Actualment, està en marxa un programa per estudiar la física de les estrelles i poder confirmar exoplanetes que orbiten en aquestes estrelles, un programa d’observacions orientat a buscar asteroides nous propers a l’interior del sistema solar i un programa de seguiment de supernoves, entre altres. El telescopi pot ser utilitzat per qualsevol astrofísic del món que sol·liciti el seu ús cosa que genera que un terç dels projectes siguin catalans, un terç espanyols i el terç restant internacionals. Pel que fa als descobriments, Herrero destaca que l’Observatori del Montsec participa en “unes 10 o 15 publicacions anuals, no de manera directa, sinó que ajudem a confirmar descobriments que han realitzat telescopis més grans”.
L’Observatori Astronòmic de Mallorca
Si parlem del rànquing estatal de descobriments directes, l’Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM), inaugurat el 1991, s’endú la medalla d’or. “L’OAM és el primer observatori de l’estat pel que fa a descobriments directes” comenta Salvador Sànchez, responsable de la Fundació per les Ciències de l’Espai i de la Terra de Mallorca (FIAAM), creada per conservar i preservar el patrimoni científic de l'Observatori Astronòmic de Mallorca. Però l’OAM no té només pes nacional, sinó que internacionalment és el tretzè observatori amb més descobriments d’asteroides, només per darrere de 12 observatoris americans, amb 2.734 asteroides descoberts entre el 1999 i el 2014.
Un altre àmbit en el qual destaca l’OAM és en el descobriment de supernoves, amb 19 descobriments en només tres anys, des del 2010 al 2013. I pel que fa a l’observació de noves cometes, totes les de l’Estat espanyol s’han realitzat des de l’OAM, menys una que va ser descoberta per l’astrònom català Josep Comas i Solà. Aquest any s'inaugurarà un planetari amb 40 places per acostar els descobriments de l'observatori a la població, que anirà dirigit sobretot a escoles.
La qualitat del cel: Montsec, Mallorca i Granada
El Montsec és la zona de Catalunya amb les condicions de cel més bones per la pràctica de l’observació astronòmica, comenta Herrero. La zona presenta un cel molt fosc a les nits i una atmosfera molt estable, cosa que fa que hi hagi més del 70% de les hores de nit sense núvol, ni amb massa vent o humitat. Aquestes condicions han fet que a la zona també s’hi trobi el Parc Astronòmic del Montsec, gestionat per Ferrocarrils de Catalunya, amb el centre d’observació de l’univers al poble d’Àger, que és visitable per tot el públic i té un vessant més divulgatiu.
Sànchez, en canvi, comenta que el cel de Mallorca és massa humit, ja que “la humitat del mar fa que el cel no sigui negre del tot”, cosa que dificulta l’observació d’asteroides. Davant d’aquest problema, l’equip de l’OAM va rastrejar la península en cerca d'un lloc amb les condicions òptimes per l’observació, i el 2003 van instal·lar un telescopi igual que el de Mallorca a La Sagra, a Granada. “Allà el cel és molt més sec i vam muntar un observatori robòtic controlat des de Mallorca”, explica Sànchez. En aquest observatori que va estar en funcionament des del 2004 al 2014 és des d’on s’han realitzat els principals descobriments.
Contaminació lumínica i l'estat de la ciència a Espanya
L’augment de la contaminació lumínica és una problemàtica que afecta a tots els observatoris astronòmics del territori. Herrero es queixa que “l’enllumenat amb LEDS consumeix menys energia, però genera molta més contaminació lumínica”. A Mallorca, Sànchez assegura que “hem fet els deures”, ja que el 2005 es va aprovar al BOE una llei de protecció del medi ambient nocturn de les Illes Balears que van redactar els advocats de l’OAM, i va ser aprovada en votació pel Parlament balear. Sánchez està satisfet amb l’impacte de la llei i assegura que “per ara, tots els municipis estan complint i es va millorant la qualitat del cel”. A Catalunya també existeix una normativa d’instal·lació de l’enllumenat, però Herrero comenta que “seguim veient perfectament la llum de Barcelona que es troba a 200 quilòmetres, i la d’Andorra”.
Sànchez lamenta que “l’estat en què es troba la ciència a Espanya és molt deplorable, sobretot pel que fa a l’astronomia, on els investigadors sobreviuen gràcies a la divulgació i el turisme científic”. Herrero és més optimista, i valora positivament que al Montsec també s’hi ha instal·lat el centre de telecomunicacions amb satèl·lits per comunicar-se amb l’Enxaneta i el Menut, els dos nanosatèl·lits catalans que hi ha en òrbita. A més, Herrero comenta que “els últims anys s’han incorporat moltes estructures de divulgació perquè tothom pugui gaudir de la ciència”. En aquest context, Sànchez destaca el valor dels observatoris astronòmics com a garants del futur de la humanitat per la seva tasca de prevenció, ja que avisa que “si no detectem un asteroide a temps, aquest pot impactar a la Terra, i tot el que sigui conèixer d’asteroides i de missions espacials per desviar-los és de vital importància”.