La paraula febrer procedeix de les februa, instruments de purificació. Una mena de corretges votives de pell de cabra sacrificada especialment, amb les quals els escollits colpejaven a les noies en uns rituals de fecunditat.
Entre els cristians, el dos de febrer se celebra la Candelera, una diada al bell mig de l’hivern que tanca el cicle nadalenc, per això es diu que no es pot treure el pessebre fins que no arriba aquesta data. La Candelera, festa que es fa quaranta dies després de Nadal i que commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i, fins llavors, no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es feia oferint i beneint espelmes de cera. Es tracta d’una de les festes més antigues dedicades a la Mare de Déu durant l’any, introduïda pel papa Gelasi I el llunyà any del 496.
La Candelera cau quaranta-quatre dies després del solstici d’hivern i cinquanta dies abans de l’equinocci de primavera. Per això, sempre s’ha considerat una data idònia per pronosticar els dies de fred que resten. És molt coneguda la dita “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu.”
A muntanya, també hi havia la creença popular que pels volts de la Candelera era quan els ossos començaven a despertar-se de la hibernació “Per la Candelera, l’os surt de l’ossera”. Al Pirineu es creu que aquest dia l’os surt de la cova i, segons el temps que faci, es despertarà del tot o tornarà a dormir. L’os surt i mira el cel nocturn, si hi ha lluna plena, torna al refugi i prolonga la letargia quaranta dies més i, si hi ha lluna nova, surt del cau, sabent que l’hivern s’ha acabat. Aquesta creença ha deixat les festes de l’Os, especialment famoses al Vallespir, en les quals un home disfressat d’os atemoreix la població perquè ha acabat la hibernació. Als Estats Units i el Canadà, la prospecció per saber si vindrà el bon temps es fa amb una marmota, ben immortalitzada en una pel·lícula de culte de Bill Murray.
Durant la Candelera, el temps és fred però estable. Tradicionalment, es perllonguen les calmes de gener, període de bonança conegut molt bé pels pescadors. Tanmateix, del trenta-u de gener al tres de febrer de 1911 es produí un terrabastall meteorològic temible. Una tempesta perfecta, coneguda com la Nit Terrible, l’Any de la Desgràcia o el Temporal de la Candelera.
Per mar van arribar vents temporalosos. Les depressions atmosfèriques formades al Mediterrani baleàric van fer bramar el vent de l’est, el temible llevant, que provoca temporals molt durs. Ja ho diuen les dites: “Pluja de llevant, no deixarà davant”. “Llavant i clar, si no te l’ha fet te la farà.”
En aquelles dates desafortunades, les onades van ser infranquejables i el vent desfermat tombà barques i vaixells. La borrasca va créixer de manera abrupta, sobtada i explosiva creant ratxes d’aire i pluges molt intenses. Els pescadors feinejaven tranquil·lament, però les condicions meteorològiques van convertir el vespre plàcid en una nit infernal. Van morir un munt de mariners i pescadors. Al port Barcelona hi havia ones de vuit metres i els vents de llevant, xaloc i gregal de fins a vuitanta km/h van crear una trampa mortal per a les embarcacions lleugeres de vela llatina, que no van poder tornar a port.
Va ser el temporal de mar documentat més important que ha sofert la costa catalana i valenciana. A Badalona, va haver-hi dues barques perdudes i onze morts. A Barcelona, tres barques perdudes i divuit morts. A la Costa Daurada, especialment a Cambrils, van perdre la vida setze mariners i es van negar cinc barques. A Peníscola van morir vint-i-set persones i, a partir d’aleshores, la ciutadania va lluitar per tal que es construís un port.
La comandància de marina no va donar les dades oficials de la catàstrofe fins al set de febrer, en total cent quaranta persones van perdre la vida entre el cap de Tossa i el de Sant Antoni a Alacant.
La tempesta va durar tres dies, durant la qual el temporal anava arrossegant els cossos sense vida dels pescadors fins a la costa. La Vanguardia va informar que dos treballadors d’una fàbrica de Can Tunis van veure dins el mar un pescador surant sobre una fusta. Els dos homes es van lligar amb una corda i van anar a rescatar-lo. Després es va saber que el nàufrag rescatat venia de Mataró. Entre els morts es comptaren el pare i els quatre germans d’Hilari Salvadó, que arribaria a ser alcalde de Barcelona durant la Guerra civil.
Diferents poblacions continuen celebrant la Candelera, Molins de Rei, l’Ametlla de Mar, la Pobla de Claramunt, però com a festa religiosa ha perdut pistonada. Una festa originària d’antics rituals pagans de purificació, necessària per a la renovació. Una tradició poc estesa a hores d’ara fora de la dietètica. Respecte a la tempesta perfecta de 1911 produïda durant la Nit Terrible, no ha quedat gaire gravada en l’imaginari, sobretot perquè qui va morir era gent molt humil i no va transcendir. Al capdavall, contalles de purificacions, ossos i tempestes a les portes de febrer, el mes més curt de l’any.