A Europa, des de l’any 2001 al 2020, el grup de persones de 80 anys o més s’ha pràcticament duplicat, passant del 3,4% a quasi un 6% del total de la població. Aquesta dada és només una de les moltes que ens indiquen que la població europea, a excepció dels països escandinaus, és una població envellida, marcada per una alta esperança de vida i un nombre molt baix de fecunditat, és a dir, de nombre de fills per dona.
El rànquing mundial d’esperança de vida l’encapçala Japó, amb 84,4 anys. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que al país nipó hi habiten més de 80.000 persones de més de 100 anys, on cal destacar que el 88,2% són dones. Espanya, amb 83,6 anys d’esperança de vida, se situa dintre el top 5 del rànquing, concretament en la quarta posició, per sota de Suïssa, Singapur, i el ja mencionat Japó.
La situació demogràfica als Països Catalans
Al País Valencià, el nombre de fills per dona és d’1,22, molt similar als 1,21 de Catalunya. Cal destacar, però, els 1,13 fills per dona de mitjana a les Illes Balears, on les illes d’Eivissa i Formentera no superen la unitat, amb 0,98 i 0,87 respectivament. Pau Miret és investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i explica que existeix una relació directa entre els períodes de crisi econòmica i social amb els períodes de baixa fecunditat. La crisi del petroli que va afectar Espanya des de mitjans dels anys 70 va fer caure en picat l’índex de fecunditat, fins a arribar l’any 1998 als 1,15 fills per dona, mínim històric. Miret assenyala que amb l’arribada dels 2000 i la bonança econòmica, la fecunditat va tornar a pujar fins a l’any 2008, quan va esclatar la gran crisi financera i moment des del qual la fecunditat no ha fet més que baixar.
“La gent no tindrà fills si no té unes condicions de vida dignes i fixes"
Zahia Guidoum, sociòloga valenciana, avisa que la persistència de les dades actuals poden causar greus problemes socials i econòmics, ja que, entre moltes altres problemàtiques, “no es podria mantenir el sistema de pensions actual, cosa que afectaria no només als pensionistes, sinó a tota la societat”. Guidoum comenta que un dels principals causants de la situació és que “el sistema de benestar mediterrani que tenim assumeix que són les mateixes famílies les que assumeixen les cures dels infants i de la gent gran, no com altres sistemes de benestar on el servei públic et brinda protecció a tu i a la teva família des que neixes fins que mors”.
Fent una retrospectiva històrica, la sociòloga explica que el sistema actual abans era possible “ja que la gent tenia molts fills”, però que ara, “si ets fill únic amb dos pares envellits tens un gran problema perquè el sistema assistencial no és realment funcional”, i recalca que a qui repercutirà més negativament és en les dones, ja que són qui tradicionalment s’han encarregat de la cura de nens i ancians.
Com s'ha arribat a aquesta situació?
Per Miret, les ajudes públiques a les famílies i les polítiques natalistes dels estats, tenen un pes molt rellevant que incideix directament en els índexs de fecunditat. L’investigador compara la situació de la fecunditat als Països Catalans amb la de França, que gaudeix d’una de les més altes d’Europa amb 1,83 fills per dona. “Culturalment, no ens diferencia res, ni tampoc la situació econòmica, però hi ha tot un món pel que fa a les polítiques familiars i sobretot les polítiques natalistes que té l’estat francès”, comenta Miret. El membre del CED alerta que un augment de la natalitat no solucionaria la problemàtica d’envelliment actual perquè “l'important és que encara que hi hagi pocs nens, aquests tinguin un bon futur en el mercat laboral”, i afegeix que la solució passa per “disminuir la precarietat laboral i l’atur”.
"Quan tens una vida estable i vols tenir fills, biològicament et pot costar molt"
Zahia Guidoum comenta la delicada posició de les dones com a gestants i com a principals cuidadores dels nadons. A Catalunya, l’edat mitjana de la dona en el moment de donar a llum al seu primer fill és de 31,7 anys, mentre que l’any 2000 era 29,4 anys. Aquesta edat avançada, per la sociòloga, planteja “ja no només incapacitat econòmica, sinó que quan tens una vida estable i vols tenir fills, biològicament et pot costar molt, i tot el procés pot ser perillós per la dona”. A més, l’edat avançada del primer fill suposa que el segon arribi quan la dona té 34 o 35 anys, “i et costarà molt quedar-te embarassada”, comenta Guidoum. La legislació actual tampoc protegeix prou a la mare, sobretot un cop el nen ja ha nascut. “El permís per la cura de nadons dels homes s’ha equiparat ara al de les dones, però el problema és que el de les dones no ha canviat des de fa molts anys”, comenta la sociòloga, “i has d’estar molt segura en la teva posició laboral, i poder garantir que tens els mitjans per poder demanar excedències o estar fora de casa”
Per Guidoum, un altre tema molt delicat és el pas de deixar al nadó una escoleta, quan no existeix a l’Estat una xarxa d’escoletes públiques assequibles per la majoria de la població. La sociòloga proposa diverses solucions per la problemàtica demogràfica com són una limitació dels preus de lloguer, ajudes estatals per la compra d’habitatge, la creació d’una estructura de treball digne amb sous que s’igualin amb l’increment del preu de la vida i un increment de la xarxa de defensa dels drets de la mare treballadora. Guidoum comparteix amb Miret en què “la gent no tindrà fills si no té unes condicions de vida dignes i fixes".
Els indicadors que tenen els professionals, segons Miret, no són molt positius. La Fundació Bofill va anunciar recentment que la taxa d’abandonament escolar als 16 anys ha augmentat a gran part del Principat. Miret comenta també que a l’Estat “no existeixen polítiques d’emancipació per joves, ni polítiques familiars que ajudin a famílies que tenen nadons”. Aquesta falta de polítiques, per l’investigador, ha generat una situació límit, on, “si ve una gran crisi econòmica, les conseqüències poden ser molt pitjors que a la del 2008, o fins i tot la del petroli”. El més important per Miret, però, és que "fins que no hi hagi una concepció subjectiva de què les coses estan millorant, la fecunditat no pujarà".