Fidel Castro, noranta anys sense jubilació

El líder revolucionari cubà compleix nou dècades de vida. Deu anys després del seu pas al costat, però, encara continua intervenint en el debat polític cubà.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Durant els anys vuitanta i noranta, Fidel Castro tenia un doble que se li assemblava molt. Constantment el feien passejar pels carrers de L'Havana, dins del Mercedes Benz blindat presidencial. L'objectiu era el de dissipar els recurrents rumors sobre el seu estat de salut, que sempre l'han perseguit. Així ho relatava Juan Reinaldo Sánchez, que va ser guardaespatlles personal del líder revolucionari entre 1977 i 1994, en el llibre 'La vida oculta de Fidel Castro' (Planeta), publicat el 2014. Ja no el té, però no ha renunciat al seu cotxe blindat.

Però malgrat els més de 600 intents d'assassinat que segons les autoritats cubanes diuen que ha patit, contra les especulacions sobre la seva salut, Fidel Castro segueix ben viu. De fet, el líder de la revolució cubana compleix noranta anys. I els celebra sabent que, deu anys després d'haver cedit el poder al seu germà Raúl, encara no s'ha jubilat del tot. Ell encara vol exercir -i exerceix- la seva poderosa influència en el destí polític de Cuba.

Per aquest aniversari, que porta celebrant-se des de fa mesos, ha rebut tota mena de regals, com ara el cigar més llarg del món, que fa tants metres com anys compleix. Un altre dels grans regals és una pàgina web -Fidel Castro, soldado de las ideas-, que recull discursos, intervencions i articles a la premsa. I encara avui, de tant en tant, s'ha d'anar actualitzant.

Perquè, més de mig segle després de la revolució que va acabar amb la dictadura de Fulgencio Batista, Fidel Castro continua intervenint en l'esfera pública. Obertament, ho fa a través de les "reflexiones del compañero Fidel", que són publicades sense una periodicitat preestablerta al diari oficialista Granma, l'únic autoritzat a Cuba. En privat, rep alguns presidents estrangers, des de François Hollande fins a Nicolás Maduro. També Diego Armando Maradona.

Aquest mateix any n'ha escrit tres, d'articles. El primer va ser publicat el febrer després de la trobada entre el Papa Francesc i el patriarca ortodox rus Kiril, que justament va tenir lloc a L'Havana. El segon va ser publicat el març, després de l'extraordinària visita el president nord-americà Barack Obama a Cuba, més de mig segle després de la congelació de les relacions diplomàtiques entre tots dos països. El tercer, avui, amb motiu del seu aniversari.

"No necessitem que l'imperi ens regali res. Els nostres esforços seran legals i pacífics, perquè és el nostre compromís amb la pau i la fraternitat de tots els éssers humans", escrivia en article, titulat 'El hermano Obama'. I el líder revolucionari afegia: "Que ningú es faci il·lusions que el poble d'aquest noble i abnegat renunciarà a la glòria i els drets, i a la riquesa espiritual que ha guanyat amb el desenvolupament de l'educació, la ciència i la cultura".

Un mes després d'aquesta visita del president dels Estats Units, es tornava a pronunciar. Però no ho feia a través d'un article a Granma, sinó en un discurs públic, després del VII Congrés del Partit Comunista de Cuba, el primer discurs després d'uns quants anys sense agafar un micròfon. El parlament podria haver-se pronunciat fa deu o vint anys i no s'hauria notat gaire la diferència. No sols no va enfrontar les reformes econòmiques i en matèria de drets humans que encara el règim, sinó que Castro va insistir en la defensa del model revolucionari cubà.

Feia una defensa aferrissada del comunisme com a sistema econòmic. Les idees dels comunistes cubans, deia l'exmandatari, quedaran "com a prova que en aquest planeta, si es treballa amb fervor i dignitat, es poden produir els béns materials i culturals que els éssers humans necessiten".

En l'article d'aquest dissabte -'El cumpleaños', el comandante persisteix en les seves crítiques al president Obama. "Considero que li va faltar altura al discurs del president dels Estats Units quan va visitar Japó, i li van faltar paraules per excusar-se per la matança de centenars de milers de persones a Hiroshima, tot i que coneixia els efectes de la bomba", critica Castro.

Malgrat els discursos del líder cubà, la situació econòmica de l'illa es troba en una situació greu, especialment després del naufragi del seu aliat, el chavisme, a Veneçuela. L'Havana rebia petroli de franc a canvi de metges, enginyers i entrenadors esportius. Però Caracas ja no està per a regalar cru, encara menys al preu al qual està el barril.

Despertant els fantasmes d'un nou "periode especial", com el dur període que va seguir la caiguda de la Unió Soviètica, Raúl Castro anunciava el passat juliol un pla de severes restriccions. Cal reduir a la meitat la factura energètica, baixar un 28% el consum de combustible d'aquí a desembre, retallar en un 15% les importacions perquè falten divises per a pagar-les... Un ajustament que haurà de ser compensat amb l'entrada de capital estranger, també dels Estats Units.

Sense especificar el motiu, en aquell mateix discurs durant la clausura del congrés del Partit Comunista, Fidel Castro va anticipar el seu adéu. "Aviat compliré 90 anys (...) i a tots ens arribarà el nostre temps", deia el líder revolucionari. "Potser és una de les últimes vegades que parli en aquesta sala", afegia. Potser no vol veure com el sistema, que durant mig segle va construir, pot acabar desmoronant-se a poc a poc.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.