Els habitants d’una illa que és davant de la costa oest d’Irlanda, en plena guerra civil —1923—, van amunt i avall, de casa seva a la del veí, d’allà la taverna. El temps passa entre el tragí dels carros, les anades i vingudes, les converses, la beguda i la música. Tots els personatges caminen molt, mentre l’esclat de la pólvora ressona ben a prop, però prou lluny. En aquest paisatge anímic isolat, tan habitual en les obres de Martin McDonah —d’Amagats a Bruges a Three Billboards Outside Ebbing, Missouri, sense oblidar peces teatrals com La calavera de Connemara—, dos amics de tota la vida, Pádraic i Colm, es veuen en un conflicte quan aquest darrer posa el punt i final a l’amistat, d’un dia per l’altre i sense donar més explicacions. Amb l’ànima esbocinada i atònit, Pádraic, sostingut en cos i ànima per Colin Farrell, no sap què fer davant d’una situació absolutament inesperada.
Més que una pel·lícula, The Banshees of Inisherin és una atmosfera, un alè de tristesa que va posseint-ho tot, sense remei. McDonah torna a crear un estat d’ànim a través de situacions grotescament còmiques, i torna a demostrar un domini admirable de la narració i la inserció de conflicte, de la disposició justa de cada acte i línia de diàleg, en la fita de crear petits mons negríssims des de l’austeritat. No sobra res —el qui hi falta, ho completarem nosaltres— i mai no cau en l’evidència dramàtica per commoure’ns. L’autor de La reina de la bellesa de Leenane trama un cant —particular— a l’amistat que també parla del paper que juguem a la vida, de les estones perdudes, de l’alcohol analgèsic, de la mort, dels fonaments atàvics d’un país, d’una manera de ser.
Amb l’enginy i lleugeresa dels clàssics, el dramaturg i director ens empeny al cor d’aquesta història des del primer fotograma, i sabem, des d’aleshores, que no podrem abandonar Inisherin fins al final, perquè volem saber què li passa al Colm (Brendan Gleeson), perquè empatitzem amb la consternació del Pádraic i perquè entenem cada decisió que pren Siobhán (Kerry Condon), la germana d’aquest. I perquè hem quedat atrapats en l’absurd de tot plegat i en la necessitat d’acompanyar uns personatges que no sabem on van, que potser no entenem, però que aconsegueixen colpejar-nos fins a deixar-nos fora de combat. Presentada al Festival de Venècia, on va guanyar els premis a millor guió i actor (per Colin Farrell, llargament ovacionat), el film ha aconseguit nou nominacions als Oscar, inclosos els de millor pel·lícula, direcció i guió original.
The Banshees of Inisherin
Direcció: Martin McDonagh
Guió: Martin McDonagh
Música: Carter Burwell
Fotografia: Ben Davis
Regne Unit, 2022
Durada: 114 minuts
Repartiment: Colin Farrell, Brendan Gleeson, Kerry Condon, Barry Keoghan.
Comèdia dramàtica