El número d’execucions recollides a continuació suma un total de 36 guerrillers, tots identificats excepte un. La llista inclou també la identificació de 23 botxins, presumptament executors dels seus companys guerrillers. Deu d’ells van participar als anomenats tribunals guerrillers.
La possibilitat de ser executat figura als Estatuts de l’Agrupació Guerrillera de Llevant (AGL). Un exemplar mecanografiat va ser trobat per la Guàrdia Civil (GC) després de l’assalt del campament de la Sénia, a la comarca del Montsià, el 24 d’abril de 1948. Els estatuts tenen data del 15 de setembre de 1947 i estan signats per l’Estat Major (EM) de l’AGL. Aquests estatuts preveuen la formació d’un tribunal guerriller i inclou el dret a la defensa dels acusats.
Tanmateix, gran part de les execucions dels guerrillers no van anar precedides de cap judici guerriller. Habitualment es van fer penjant les víctimes d’una forca, ja que els trets podrien alertar la GC de la presència de guerrillers. L’incompliment de les pròpies normes era sistemàtic ja que als estatuts es pot llegir: Article 35. Los delitos de traición, rebelión, deserción, espionaje y robo de armamento serán sancionados con la pena de muerte por fusilamiento, así como todos aquellos hechos en los cuales la consecuencia fuese la pérdida de un guerrillero o unidad.
Artículo 36. Para la condena y ejecución de la pena señalada en el artículo anterior, se formará un tribunal presidido por el jefe de la Unidad, otro de Unidad y un guerrillero. El encartado tendrá derecho jurídico para libre elección del defensor.
Article 37. El veredicto se dictará por mayoría en la votación de los tres miembros del tribunal. En caso de no haber condena, el procesado seguirá en estado de detención hasta el examen por el tribunal permanente de la brigada.
Article 38. El juicio se celebrará dentro de las veinticuatro horas del hecho o de la detención del delincuente.
Article 39. El jefe presidente del tribunal, dará parte al EM del proceso del juicio de la ejecución de la sentencia donde quiera que se encuentre el delincuente, siempre y cuando su superior, en orden escrita le hubiese hecho reo de tal delito.
VINT-I-TRES BOTXINS IDENTIFICATS
1.Álvarez.[nom no identificat] Es va incorporar a la guerrilla des del territori de l’Estat francès, al 23è Sector, campament de la Sénia (comarca del Montsià), on feia d’ajudant de batalló. Membre del PCE, l’estiu de 1948 va desertar.
Acusat de l’execució del guerrillerSaturnino Gual Benages, El Gualino.
2. Francisco Martín Alonso Perucho, Asturias. Nascut a Llanes, a Astúries. Membre del PCE, es va incorporar al 17è Sector de l’AGL arran de la invasió de la Vall d’Aran l’octubre de 1944. A partir de l’agost de 1946 fou nomenat cap de companyia. Va morir el 30 de juliol del 1947 a mans d’un masover del Mas Ayora, a Tronchón, a la comarca del Maestrazgo.
Acusat de l’execució del guerriller Federico Bada Beltrán, Bada.
3. Jesús Caellas Aymerich, Carles el català. Nascut a Solsona, l’any 1921. Era mecànic i membre del PSUC. Fou cap del 23è Sector l’any 1944 i se’l considera autor de diferents execucions de guerrillers. Va tornar a França el 4 de desembre de 1949, va viure a Chaufailles, Saona i Loira, on va morir l’any 1976. Casat amb Cinta Solà i Albert, la Nena,col·laboradora de la guerrilla.
Acusat de la decisió d’executar el guerriller José Simón Rubio, Canoen la seva condició de president d’un tribunal guerriller i Tobàrix.
4. Pedro Ferriz Coracho, Madriles i Progreso. Nascut a Alcalá de Henares, a Madrid, es va incorporar al 17è Sector de l’AGL. El 5 d’abril de 1948 va ser detingut a Alcalá de la Selva, a la comarca de Gúdar-Javalambre.
Acusat de l’execució, per ordre de l’EM de l’AGL, del guerriller Antonio Torralba Pulido, Floreal.
5. Antonio Gan Vargas, Antonio el Cubanoi Vargas. Nascut a Màlaga l’any 1921. Va formar part de la guerrilla urbana de València i es va incorporar a la rural l’any 1946, a la companyia 5 del 11è Sector de l’AGL. Va caure abatut el 26 de març de 1947 a Benaixebe, a la comarca dels Serrans. Acusat de l’execució del guerriller Carmelo.
6. Antonio Gil Fernández,Medina, Gil i Saltitos. [la seva identitat falsa era la d’Antonio Gil Medina] Nascut a Sevilla l’any 1910. Durant la guerra es va incorporar al XIV Cos de Guerrillers de l’EPR. Era membre del PCE. Després de la guerra civil va lluitar al maquis d’Occitània i va ser cap de brigada. Es va incorporar a l’intent d’invasió de la Vall d’Aran. Fou nomenat cap del 5è Sector de l’AGL en morir Fulgenci Giménez Sirvent, Rodolfo. Mor al campament guerriller de Salinas de Valtablado, a Villar del Cobo (comarca de la Serra d’Albarrasí) el 6 de maig de 1948.
Acusat de l’execució del guerriller Francisco Cervera Sánchez, Damián.
7. Josep Gros Camisó, Antoni el Català. Nascut a Manresa l’any 1913. Es va incorporar a la guerrilla, com a secretari del Comitè Regional de l’AGLA, el 24 d’agost del 1950. Membre del PSUC, seguia les ordres de Rangel, Santiago Carrillo Solares, responsable màxim del PCE.
Acusat de les execucions dels guerrillers Bolaños, Saturnino; Francisco Bas Aguado, Pedro; Francisco Corredor Serrano, Pepito el Gafas; Luis García Adrián,Enrique iChato de Calles; León García García, Ramiro iPablo.
8. Doroteo Ibáñez Alconchel, Ibáñez. Nascut a Azuara, a la comarca del Camp de Belchite, l’any 1913. Era llaurador i membre del PCE. Es va incorporar a la guerrilla com a enllaç del Comitè Regional de l’AGL el 4 d’octubre del 1945. La policia francesa el va lliurar a l’espanyola. Afusellat a Paterna el 10 de novembre del 1956.
Acusat de l’execució del guerriller Valentín Pérez, Valentín.
9.José i 10. Francisco. Acusats de l’execució del guerriller Feliciano Villarroya Bayo, Centelles.
11. Pedro Lozano Aparicio, Nano iel Vías. [El seu nom real era Francisco Martínez Medina]. Nascut a Caudete, a Albacete, l’any 1918. Membre del PCE. Es va incorporar el 1947 a la guerrilla al territori de l’Estat francès al 17è Sector. Detingut a Burgos junt a tres guerrillers més i va morir torturat a Madrid a la Dirección General de Seguridad el 26 de març de 1952.
Acusat de l’execució del guerriller Francisco Doñate Martínez, Paco. És acusat també de l’execució, junt a un altre anomenat Paco, del guerriller Juan Miguel Cirujeda, Mariano.
12. Josep Llinares Bertrán, Valènciai Orellut. Nascut a la Pobla Llarga, a la comarca de la Ribera Alta, l’any 1909. Era casat, jornaler i havia estat de la CNT. S’incorpora a la lluita guerrillera al territori de l’Estat francès l’any 1945. Va caure abatut per la Guàrdia Civil a Llucena, comarca de l’Alcalatén, el 25 de juny de 1950.
Acusat de l’execució dels guerrillers Tobárixi Luis Julián Salmerón Antón.
13. Victoriano Anastasio Serrano Rodríguez, Capitán i Pisauvas.Nascut a Villanueva de Perales, a Madrid, el 1919. Membre del PCE. Durant la guerra civil va ser oficial amb Valentín González González, El Campesino. Després d’incorporar-se al maquis al territori de l’Estat francès, va participar a l’intent d’invasió de la Vall d’Aran. Es va incorpora a l’11è Sector i després al 5è, del que acabà sent cap. Va morir en un xoc amb la Guàrdia Civil el 2 de novembre del 1949.
Acusat de l’execució del guerriller Guillermo de la Fuente Lucas, Flores.
14. Miguel Soriano Muñoz, Andrés. Nascut a Yecla, a Murcia, el 12 d’octubre del 1914. Casat amb Maria Contreras, era membre del PCE. Es va incorporar com a cap màxim del Comitè Regional de l’AGLA i fou mort a Cerro Moreno, a Santa Cruz de Moya, a la Serrania de Conca, el 7 de novembre de 1949, junt a 11 guerrillers més.
Acusat de l’execució del cap guerriller Juan Ramón Delicado González, Delicado.
15. Lamberto Vicente Zafón, Matalàs. Nascut a Mosquerola, a la comarca de Gúdar-Javalambre, l’any 1909. Es va incorporar a la guerrilla l’any 1945 al territori de l’Estat francès i va ser cap de grup del 17è Sector de l’AGL. Va desertar el març de 1948 i es va refugiar al territori de l’Estat francès.
Acusat de l’execució del guerriller José Ramiá Ciprés, Petrol.
Tribunal guerriller que va jutjar i condemnar a mort al guerriller Telesforo Vicente Lizandra
16. Germán Amorrotu Martínez, Manso; 17. Marcelino Chiva Pérez, Tarzán; 18. José Valero [Agüera?] Martínez, Jorge; i, com a testimoni de càrrec 19. Germán Ríos Morte, Julián.
Tribunal guerriller que va jutjar i condemnar a mort el guerriller Tovaritx
20. Fernando [potser Martín Centelles Corella, Rufo o Justino Garcia Lorenzo, Fernando]; 21. José Cabero de la Cruz, Bartolo; 22. Florián García Velasco, Grande; 23. Luis i 24. Francisco Santamaría Escrivá.
TRENTA SIS GUERRILLERS EXECUTATS
1.Federico Bada Beltrán, Bada. Nascut a Alar del Rey, província de Palència. Miner i secretari comarcal de la CNT d’Utrillas, la capital de la comarca de les Conques Mineres d’Aragó. Fou detingut després de la guerra i condemnat a dues penes de mort. Indultat en 1943, va ingressar com a guerriller al 23è Sector de l’AGL el 23 de febrer de 1947. Detingut a El Galiano, al pou de Santa Bàrbara d’Utrillas. Va fugir de la caserna de la GC. Va ser acusat per la direcció de la guerrilla de provocador, traïdor (per haver contactat amb membres de la comarcal de l’UGT i l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques, ANFD) i confident de la GC. Executat, la primavera de 1947 a la serra de Javalambre, a l’Aragó, presumptament per Francisco Martín Alonso, Asturias.
2. Francisco Bas Aguado, Pedro. Nascut a Oriola, a la comarca del Baix Segura, l’any 1916. Durant la guerra civil va ser pilot. Va lluitar a l’URSS a l’anomenada Gran Guerra Pàtria. Es va incorporar a la lluita guerrillera l’octubre del 1947 per ser el cap polític de l’AGL. Va ser executat, presumptament, per Josep Gros Camisó, Antoni el Català acusat de desmoralització, desobediència i excessius coneixements interns, el 24 d’octubre de 1950, quan es dirigia a l’exili amb altres experimentats guerrillers com Francisco Corredor Serrano, Pepito el Gafas.
3. Juan Ramón Bea Martín, Núñez. Nascut a Mora de Rubielos, a la comarca de Gúdar-Javalambre, l’any 1919. El febrer de 1946 es va incorporar com a guerriller al 17è Sector de l’AGL en marxar de Terol, on era mecanògraf i destacat membre del PCE. Va ser executat penjat de la forca, acusat de traïció i provocació, per ordre del Comitè Regional del PCE, el gener de 1951.
4. Joaquim Boj Bayod, Joaquín. Nascut a La Ginebrosa, a la comarca del Matarranya, l’any 1921. Destacat militant de les JSU i del PCE a Terol. Fadrí i d’ofici forner, es va incorporar a la guerrilla el 12 d’agost del 1947 al 23è Sector de l’AGL, on fa de professor de l’escola de capacitació guerrillera. El 1949 es va integrar al Comitè Regional del PCE. Executat, presumptament, pel seu esperit crític el setembre de 1949 al Pico de Ranera de Talayuelas, Conca, per ordre de l’EM.
5. Bolaños, Saturnino, [Podria ser Diego Bolaños Gallardo]. Nascut a Extremadura. Membre del PCE. Es va incorporar com a secretari d’organització del 23è Sector de l’AGLA el 18 de juliol de 1949. Executat, presumptament, l’any 1951 pel grup de Josep Gros Camisó al seu retorn a Occitània. Una altre versió afirma que va ser executat, prop del riu Ebre.
6. Carmelo. Nom civil desconegut. Incorporat a l’11è Sector de l’AGL. Sotmès a judici va ser acusat de «provocador, d’amenaces als caps guerrillers i d’intentar desertar». Va ser executat el 9 [o el 14] de gener del 1947, presumptament per Antonio Gan Vargas, Antonio el Cubano(també conegut com Vargas), cap de la 5a companyia del 11è Sector de l’AGL.
7. Francisco Cervera Sánchez, Damián. Nascut a Xiva, a la comarca de la Foia de Bunyol. Es va incorporar com a guerriller el febrer del 1947 al 5è Sector de l’AGL. Va ser executat acusat de provocació, presumptament per Antonio Gil Medina,Medina, Gil i Saltitos.
8. Juan Miguel Cirujeda, el Bizco. Nascut a Vilalba Alta, Perales de la Alfambra, a la comarca Comunitat de Teruel, l’any 1920. El 1946 s’incorpora a 17è Sector. El van executar els seus mateixos companys quan intentava abandonar la guerrilla.
9. Francisco Corredor Serrano, Pepito el Gafas. Nascut a Madrid, l’any 1916. Membre del PCE. Es va incorporar a l’Estat Major de l’AGL el 1946 a València. Va ser executat amb 34 anys, el 25 de setembre de 1950, camí de la frontera amb Occitània acusat, presumptament, de desmoralització, desobediència i excessiu coneixement intern, per ordre de Josep Gros Camisó, Antoni el Català.
10. Guillermo de la Fuente Lucas, Flores. Nascut a Conca. Es va incorporar al 5è Sector de l’AGLA, l’1 de desembre del 1948. Va ser executat, presumptament, entre Monteagudo de las Salinas i Olmeda del Rey, província de Conca, la primavera de 1949, per ordre de Victoriano Anastasio Serrano Rodríguez, Capitán i Pisauvas.
11. Juan Ramón Delicado González, Delicado. Nascut a Las Higueruelas, a Albacete, l’any 1906. Era de família pagesa i estava casat. Durant la Guerra va ser membre del XIV Cos de guerrillers de l’EPR i del PCE. Es va incorporar al territori francès al maquis durant la Segona Guerra Mundial. Va participar a l’intent d’invasió de la Vall d’Aran l’any 1944. Es va incorporar a l’EM de l’AGL. Les seves relacions amb resistents llibertaris el va posar sota sospita. Va ser executat, presumptament, a la serra de Javalambre, a Terol, el 17 de novembre de 1946, presumptament per ordre de Miguel Soriano Muñoz, Andrés.
12. Francisco Doñate Martínez, Paco. Nascut a Albentosa, a la comarca de Gúdar-Javalambre, l’any 1915. Era llaurador. Es va incorporar d’enllaç del Comitè Regional de l’AGL el 13 de març del 1947 i al 17è Sector i l’11è Sector de l’AGL. Va ser executat per desobediència i critiques, presumptament per Pedro Lozano Aparicio, Nano iel Vías a finals de 1950, amb l’arribada de Josep Gros Camisó, Antoni el Català, procedent del territori de l’Estat francès.
13. Ramon Escrivà Furió, Josep l’Alacantí. Nascut a la Font d’en Carròs, a la comarca de la Safor. Durant la guerra civil formava part del XIV Cos de Guerrillers de l’EPR.Es va incorporar com enllaç de l’EM de l’AGLA el 1948 al territori de l’estat francès. Membre del PCE, va ser executat, presumptament, per ordre de la direcció del PCE, l’any 1952 al territori de l’Estat francès. El seu germà Fernando, Bernat i Juanito, també guerriller imembre del PCE, va abandonar la guerrilla i passar la frontera amb Catalunya Nord el 17 de març de 1947 junt amb el seu cosí guerriller Armando Fuster Furió, Soleret. Van ser readmesos al PCE. El germà del cosí,Salvador Fuster Furió, Francisco, també del PCE, era mestre i redactor de la publicació El Guerrillero. Salvador Fuster va abandonar la guerrilla.
14. Luis García Adrián,Enrique iChato de Calles. Nascut a Calles, a la comarca dels Serrans, l’any 1916. Llaurador, casat, es va incorporar com a guerriller a l’11è Sector de l’AGL l’abril de 1946. Va ser executat, presumptament, per crítiques i desobediència l’any 1951 a la comarca dels Serrans per ordre de Josep Gros Camisó, Antoni el Català
15. León García García, Pablo. Es va incorporar a la direcció política del 17è Sector de l’AGLA, el 18 de juliol de 1949, des del territori de l’Estat francès. Membre del PCE. Executat presumptament per crítiques i desobediència el gener de 1951, per ordre de Josep Gros Camisó, Antoni el Català.
16. Pascual Gimeno Rufino, Comandant RoyoiRayo. Nascut a Iàtova, a la comarca de la Foia de Bunyol, l’any 2015. Va formar part de la guerrilla urbana a València. Es va incorporar al maquis al territori de l’Estat francès essent membre del PCE i com a cap d’una Brigada. Va ser detingut a Barcelona l’any 1944 i empresonat al centre penitenciari de Sant Elies i va ser alliberat l’any 1945. El 23 de juliol de 1945 va ser executat, presumptament, per ordre directa del Comitè Central del PCE acusat de confident, delator, traïdor i infiltrat. El seu cadàver va aparèixer en un terreny prop de l’estació de tren, al Camí vell del Saler de València amb fractura de crani.
17. Saturnino Gual Benages, El Gualino.Nascut a Mosquerola, a la comarca de Gúdar-Javalambre, l’any 1916. Jornaler. Guerriller incorporat a la 17è Sector de l’AGL el juny de 1946. Va ser acusat de deserció i executat a l’hivern de 1947-1948 a Pitarque, a la comarca del Maestrazgo. El presumpte autor era conegut amb el cognom d’Àlvarez.
18. Juan Herrero Pérez, Juan i Juan de San Blas. Nascut a San Blas, al municipi de Terol, l’any 1920. Es va incorporar com a guerriller al 17è Sector de l’AGL l’any 1946. Executat presumptament a Libros, a la comarca de la Comunitat de Terol, el 24 de juliol del 1948.
19. Telesforo Lizandra Vicente, Lizandra. Nascut a Valbona, a la comarca de Gúdar-Javalambre. Es va incorporar com a guerriller de l’AGL el 13 de març de 1947. Un tribunal guerriller el va jutjar i condemnar a ser penjat a la forca davant la presència de 18 guerrillers acusat de «promoure la desmoralització i provocar la deserció de quatre guerrillers»: Alcalá, Blasco, Daniel i Vicente. Executat el 14 de novembre del 1947 a Cabra de Mora a la comarca de Gúdar-Javalambre. El tribunal guerriller que el va jutjar estava format per Germán Amorrotu Martínez, Manso; Marcelino Chiva Pérez, Tarzán; José Valero Martínez, Jorge [José Agüera Montoro, en realitat]. Germán Rios Morte, Julián, hi va participar com a testimoni de càrrec.
20. José Martín Romero, Capitán Pipa. Era pastor i empleat a la Masia Mínguez a Cabra de Mora, a la comarca de Gúdar-Javalamenbre. Es va incorporar com a guerriller al 17è Sector de l’AGL, el 5 de febrer de 1947. Executat acusat de confident i d’infiltrat al servei de la GC, presumptament a Cabra de Mora, el 7 de febrer de 1948.
21. Juan Miguel Cirujeda, Mariano. Nascut a Villalba Alta, Terol, l’any 1920. Era cuiner i estava casat. Es va incorporar com a guerriller al 17è Sector de l’AGL el desembre de 1946. Va ser executat acusat de proposta de deserció i posterior intent de fugida, presumptament a Puebla de Valverde, a la comarca de Gúdar-Javalambre, el maig de 1948. Els autors de l’execució van ser, presumptament, els guerrillers Pacoi Pedro Lozano Aparicio, Vías.
22. Valentín Pérez, Valentín. Nascut a Astúries, l’any 1896. Havia estat carrabiner durant la Guerra Civil. Es va incorporar com a guerriller al 17è i l’11è Sector de l’AGL, l’any 1944 des del territori de l’Estat francès. Executat per desmoralització, presumptament l’1 de novembre de 1946 a mans del Grup d’Ibáñez, a la Serra del Javalambre. El cap d’aquest grup era Doroteo Ibáñez Alconchel, Ibáñez.
23. Jacinto Pérez Gil, Antonio el Cojo. Nascut a Bronchales a la comarca de la Serra de l’Albarrasí. Era membre del PCE. Es va incorporar com a guerriller a l’11è Sector de l’AGL el 1946. Va ser executat, presumptament per desmoralització a Cofrents, a la comarca de la Vall d’Aiora, la primavera de 1951.
24. Máximo Plaza Soria, Roberto. Nascut a Torrecilla, Conca, l’any 1913. Membre del PCE. Es va incorporar com a cap de grup del 5è Sector de l’AGLA. Va ser penjat de la forca per desobediència i desmoralització a Monteagudo de las Salinas, a Conca, el 12 o el 21 de novembre de 1950. Sembla que va patir forca, decapitació i li van malmetre la cara perquè no pugues ser identificat.
25. José Ramiá Ciprés, Petrol. Nascut a Aiguaviva de Bergantes, a la comarca del Matarranya. Pertanyia a la CNT. Es va incorporar a la guerrilla abans de l’any 1945. Va ser executat acusat de bandolerisme, possiblement el 24 de desembre de 1946 a Mosqueruela, a la comarca de Gúdar -Javalambre. L’encarregat de l’execució va ser, presumptament, Lamberto Vicente Zafón, Matalàs.
26. Julián Ramos Ramos, Frasquito i Frasco. Nascut a Santa Cruz de Moya, a la comarca de la Serranía de Conca, l’any 1915. Era jornaler. Es va incorporar com a cap de grup a l’11è Sector i després al 5è Sector de l’AGLA. Va ser executat a Calles, a la comarca dels Serrans el 7 de gener de 1951.
27. Luis Julián Salmerón Antón, Tobárix, [No confondre amb Tovaritx de nom desconegut]. Nascut a Cañizares, a Conca, l’any 1927. Era resiner. Es va incorporar com a guerriller al 17è Sector de l’AGL l’any 1947. Va ser penjat de la forca amb 20 anys. El 22 d’abril del mateix any va abandonar la guerrilla i va ser capturat pels guerrillers el 25 de novembre de 1947. Va ser jutjat per un tribunal guerriller. Se l’acusà de desertor, d’estar al servei de la GC. Signa una Carta de culpabilitat. S’executa la sentència a les 7,30 hores del 26 de novembre de 1947, a Cabra de Mora, a la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre. El seu cadàver es va trobar el 10 de maig de 1948. Els autors de l’execució eren del primer batalló, comandat per Josep Llinares Bertrán, Valènciai Orellut.
28. José San José, Juantxu. Guerriller executat, presumptament per ordre de la direcció del PCE, prop de la frontera francesa l’any 1944. No hi ha cap més dada de la seva mort i la seva causa.
29. José Simón Rubio, Cano. Nascut a Josa, a la comarca de les Conques Mineres de Terol, l’any 1895. Afiliat a la CNT durant la Guerra Civil. S’incorpora com a guerriller al 5è Sector de l’AGLA el 4 d’octubre del 1948. És acusat de negligència, desmoralització, intent de deserció i idees anarquistes i petitburgeses. És jutjat i condemnat a mort. Va ser executat el 16 de març de 1949. Com a fiscal del tribunal guerriller va actuar, presumptament, Jesús Caellas Aymerich, Carles el Català, cap del sector; l’ajudant de Caellas va fer de jutge i els caps de grup, d’assessors.
30. Tovaritx[significa camarada en rus]. De nom desconegut [no confondre amb Julián Salmerón Antón ni amb Màximo Tovar Luengo]. Era cap polític del grup de guerrillers anomenat Nelson i membre del PCE. Va ser jutjat i executat, presumptament per traïció, i executat a Xera, a la comarca de la Plana de Requena-Utiel, l’abril de 1948. El tribunal guerriller estava format per Luis; Francisco Santamaría Escrivá; José Cabero de la Cruz, Bartolo i Fernando [potser Martín Centelles Corella, Rufo o Justino Garcia Lorenzo, Fernando] i, com a testimoni de càrrec, per Florián García Velasco, Grande.
31. Antonio Torralba Pulido, Floreal. Nascut a Villanueva de Córdoba el 1920. Solter i membre de la CNT. Es va incorporar com a guerriller del 17è Sector de l’AGL l’any 1947. Executat a la masia del Ciruelo a la Puebla de Valverde, comarca de Gúdar-Javalambre el setembre de 1947, amb 27 anys. Pedro Ferriz Coracho, Madriles i Progreso en va ser el presumpte autor de la mort per ordre de l’EM de l’AGL.
32. Feliciano Villarroya Bayo, CentellesiFeliciano. Nascut a Camarillas, Terol, l’any 1915. Es va incorporar el 17 de març de 1947 com a guerriller al 17è Sector de l’AGL. Possiblement va abandonar la guerrilla i fou detingut per guerrillers. Va ser executat acusat de desertor el gener de 1949, presumptament per José i Francisco.
33. Prudencio Yuste Ribes, Pedro. Nascut a San Martín de Boniches, a Conca, l’any 1903. D’ofici resiner i d’estat civil casat. Es va incorporar com a guerriller al 5è Sector de l’AGLA el 28 d’octubre de 1949. Altres guerrillers el van executar penjat d’una forca acusat, presumptament, de promoure la desmoralització, en una cova del barranc de la Campana, a Mira (Conca), el mes d’abril de 1951. Les seves restes les van trobar el 5 d’agost de 1951.
Casos especials
35. El Gravat. Anarquista, presumptament executat per guerrillers entre les serres de Mongay, Osca i Montsec, el maig de 1946. El seu nom podria ser Francisco Vázquez. No hi ha més dades disponibles.
36. Félix Valero Luengo, Valero. Nascut a Montalban, a la comarca de les Conques Mineres d’Aragó, l’any 1916. Llaurador, incorporat al 23 Sectorde l’AGL. El seu cadàver va ser trobat el 7 de maig de 1948 en un pou del barranc d’Anroig, a Xert, comarca del Baix Maestrat.Una mort causada per no voler abandonar la guerrilla amb Francisco Salvador Sebastián, El Conillet d’Ares, segons la GC. Nascut a Ares del Maestrat, el 2 d’abril de 1916, i condemnat a pena de mort pel franquisme, El Conillet d’Ares va escapar de la presó de Borriana el 22 d’abril de 1948 i no es va reincorporar a la guerrilla. Va viure a l’exili, a Sallagosa (la Cerdanya).
Nota
La relació de guerrillers executats de l’Agrupació Guerrillera de Llevant (AGL), i Aragó (AGLA).
S’ha fet a partir de la documentació dels llibres:
Los guerrilleros de Levante i Aragón de Salvador Fernández Cava, publicada l’any 2008 que identifica set-cents guerrillers.
Maquis: el puño que golpeó el franquismocoordinat per Josep Sánchez Cervelló, en la tercera edició d’octubre de 2004.
Guerrilleros y comunistas. La apuesta armada del PCE. La Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón,de Raül González Devís, publicat el 2021.
Maquis y franquismo: lucha armada, miedo y represión. La Agrupación Guerrillera de Levante (AGL) y Aragón (AGLA) desde finales de 1947 hasta la retirada a Francia en 1952, volum II, de
José Ramón Sanchis Alfonso. Benicarló 2021.
Los maquis del Maestrazgo. Capítol “Los maquis asesinados por sus propios compañeros”. Francisco Segarra Capcir. Editorial Entinea, 4a edició. Vinaròs, 2010.
Censo e imágenes de la lucha antifranquista en Levante y Aragón (1945-1956). Salvador Fernández Cava. Volum 1. Los enlaces i volum 2. Los guerrilleros. Impremta Llorens. València segona edició 2018.
Aquests llibres són deutors de Fernanda Romeu Alfaro, autora de Más allá de la Utopía: Perfil histórico de la Agrupación Guerrillera de Levante, publicat l’any 1987 en primera edició, i en segona, ampliada, el 2002.
Qualsevol error o inexactitud serà recollida i rectificada en futures edicions. Els botxins són presentats com presumptes autors per la manca de sentencies judicials que identifiquin els autors materials dels crims dels quals hom els acusa.