Els crítics

El verí Cioran

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Encara que Jordi Llovet escrigui que va ser a través de Fernando Savater i de les traduccions espanyoles que es va poder accedir al pensament de Cioran (això deu ser el seu cas personal, ben respectable), són molts els lectors catalanoparlants que, des de fa dècades, llegeixen i segueixen el gran filòsof romanès directament en llengua francesa, la llengua literària que va adoptar l’estiu de 1945, uns anys després de la seva arribada a París. I són molts, també, els qui no acabaven d’entendre que cap editor no es decidís a traduir-lo al català.

En una nota del seu enorme dietari, En aquesta part del món (Acontravent, 2016), del 27 de març de 1991, el mallorquí Guillem Simó ja es queixava severament que “Cioran, absolutament i fatalment inèdit en català, és adoptat i assimilat per la cultura espanyola gestada a Catalunya.” Si vol deixar de ser una cultura “satèl·lit”, com recordava Lluís V. Aracil en un llibre mític, Dir la realitat (1982), la cultura catalana no tan sols ha de poder relacionar-se directament amb la resta de cultures del món, sinó que sobretot ha de superar l’obsessió per preservar la llengua, lligant-la a les necessitats més reals, materials i concretes de la seva existència; i afrontar directament les grans preocupacions de la cultura i del pensament universals. 

És per això que aquesta primera traducció al català d’un llibre d’Emil Cioran (1911-1995), El crepuscle dels pensaments, és un notícia cultural de primera magnitud. Per ser justos, val la pena recordar l’assaig del professor Joan M. Marín Torres E. M. Cioran, l’escriptura de la llum i el desencant, publicat per l’editorial valenciana 7iMig l’any 1999, que contenia també una breu antologia de textos de Cioran. Però, per a un país on els moralistes han estat tan ben llegits, gràcies en part a Pla i a Fuster, i on la tradició aforística i diarística no para de créixer, és un resultat ben escàs.

El crepuscle dels pensaments
Emil Cioran
Traducció del romanès de Joan Fontana, Virgil Ani, Gemma Cervera, Teresa Suñol 
i Federico Ferreres. 
Barcelona, Viena Edicions, 2017, 
245 pàgines

No és cap casualitat que aquesta traducció aparegui a l’editorial Viena, en les col·leccions de la qual han aparegut els últims anys algunes de les traduccions majors de la literatura universal al català: Thomas Wolfe, Malcolm Lowry, Christopher Morley, Sherwood Anderson i tants altres, entre els quals figura, és clar, gairebé tot Marcel Proust. I la felicitació als editors ha de redoblar-se en un aplaudiment entusiasta a l’equip de traductors, encapçalats pel prestigiós professor romanès Virgil Ani, els quals, a més, signen un epíleg interessantíssim i estimulant. A banda d’unes pinzellades biogràfiques de la vida del pensador, els traductors avancen alguns elements interpretatius del llibre Amurgul gandurilor, publicat el tràgic any 1940 i donen una explicació d’un dels conceptes clau del filòsof de la lucidesa i la desesperació: dor. Aquesta paraula romanesa, semblant a la saudade del portuguès, “articula les relacions de l’autor amb la resta d’homes, amb Déu, amb la natura i amb si mateix”. Dor convoca enyor pretèrit i desig de futur, i necessita una rastellera de paraules catalanes per ser compresa: enyor, nostàlgia, melangia, marriment, anhel, afany, deler, recança, amor, mal, dolor, etc. 

Els pensaments inclassificables i paradoxals de Cioran, sempre audaciosos, sempre plens d’una veritat amarga, reivindiquen una possible aliança entre la lucidesa i la felicitat. El seu pessimisme, el seu escepticisme, la seva visceralitat, i alhora la seva racionalitat, les seves reflexions sobre l’avorriment, o sobre l’amor i la mort, la seva mirada única sobre el mal, la seva poesia —i també el seu humor!— fan del llibre de Cioran un breviari ideal en temps de crepuscles. La paraula esmolada de Guillem Simó torna a aparèixer i a interrogar-nos: “¿Com es pot esperar d’una comunitat insegura d’ella mateixa, però delerosa de refermar-se en la història, que assimili aquest verí?”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.