Els crítics

Vicis de l’escriptura

L’editorial Empúries ha publicat ‘Això no és Amèrica’, un conjunt de relats independents que narren les vivències més inversemblants amb dramatisme, comèdia, hipèrbole i tota mena d’estils barrejats. L’autor, Jordi Puntí, té la intenció —sovint dissimulada— d’oferir experiències transformades en lliçons indefugibles de la vida.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hi ha els narradors caçadors, “que surten a buscar la matèria literària, s’endinsen en territoris desconeguts i agusen els sentits per trobar una història, un personatge, un fil per estirar o una revelació”. Hi ha també d’altres, els pescadors, “que s’asseuen al marge d’un riu i tiren la canya”. Aquesta divisió, establerta per Jordi Puntí en l’últim dels nou capítols d’Això no és Amèrica, sembla justificar el seu escrit. Perquè està construït amb narratives diferenciades per aquests dos estils que només exigeixen l’anècdota amb la virtut de merèixer un relat ben construït, dotat de context, precedents i mirades externes. I sempre des d’una perspectiva: la de l’escriptor sedegós d’històries que demanen dedicació.

I amb aquestes condicions, Això no és Amèrica ofereix tota mena de passatges: de commoció, d’alegria, d’extravagància, de disbauxa... Tots al remat, regalen allò que tots els escriptors agraeixen: la motivació per explicar-les. Per això hi ha la història commovedora de l’home autoinculpat per haver perdut la seua dona, amb qui també compartia vicis letals i tots junts entraven i eixien d’un túnel més miserable que un dia els va caure al damunt. Aquella parella “amb molts fracassos per oblidar” i amb Barcelona com a escenari que es va desfer amb la més trista de les derrotes. I que el seu gran fracàs va tapar els anteriors, malgrat que la condició de víctima sovint dissimula l’evolució de la desfeta, que normalment no s’improvisa. Tot i que s’haja gestat entre indrets i complicitats només possibles si hi ha l’estima per mig.

Relats com aquests obliguen a pensar que aquesta és una recopilació trista. També ho fa pensar la història d’aquells germans que el pensament, les maneres i el destí els va separar per sempre des de la postadolescència. I el fugitiu esdevé en una mena de mite. En un heroi familiar per als descendents del bàndol que el tenen pel mal exemple que, malgrat tot coincideix amb l’ideari inquiet del nebot desconegut que compta amb l’edat que ell mateix tenia quan va deixar-ho tot per marxar pel seu compte. I el conflicte es gira en contra dels que sempre ho han assenyalat per evitar una reedició. Ara, presoners d’una malaltia amb l’única solució de la implicació familiar, juguen per desfer l’odi generat al llarg de tota una vida.

Entremig, també hi ha la descripció detallada de la importància dels detalls intranscendents estudiada per un viatger local acostumat a fer autoestop i a conèixer els seus xofers ocasionals només amb la ferramenta de l’observació, que despulla el món interior de cadascú. I és conscient que amb la seua pràctica acabarà, sense voler, convertint-se en algú que continuarà existint quan ningú ja no el veja. Com aquell que s’apuntarà a la posteritat efímera com a l’home que viatjava des d’un punt concret a un altre amb una continuïtat poc habitual en aquesta pràctica caòtica.

Hi ha també un component cabdal en totes aquestes històries alternatives. Els afers sexuals, sempre narrats des del pessimisme provocat bé pels fracassos —producte de la manca de destresa— o bé per les davallades —l’edat i el rol familiar ho capgiren tot— que dóna un aspecte tragicòmic a tots aquests escrits. Com ara les obsessions sexuals de les edats més primerenques que tornen a sorgir quan ningú no les espera. Quan la rutina més estricta alimenta equilibradament la frustració i el desig, que transporta cap als records més llunyans i falsament suprimits. Les ereccions més incòmodes i menys oportunes, l’aparició de criatures que anul·len qualsevol intent justificat. El segrest de moments que abans no s’havien de buscar i després, amb la cotització elevada per la carència d’intimitat, les ocasions acaben amb el colpiment, víctimes de la gran expectativa.

Les inseguretats sempre emanen de conjuntures o realitats consolidades que garanteixen la derrota sexual. És així com transcorren més històries, com la d’aquell que, víctima del desgast matrimonial, decideix optar pel camí de la venjança. El cap calent, poc recomanable en els moments d’incertesa, condueix a intents que no solen donar el resultat urgent que exigeix la revenja. És així com un creuer, adreçat a convertir-se en el paradís carnal de la disbauxa, acaba esdevenint en la reunió de melancòlics abandonats que van acabar allí després de distints fracassos. L’alcohol, inevitable per passar de la pantalla del desencert a la de l’oblit transformat en autocompassió, hi juga un paper imprescindible. Com sempre que algú es creua amb la soledat més recòndita, que fa dels més estrictes anònims amics íntims tan transitoris com fonamentals.

Entre més incerteses personals hi ha la de l’esperança d’haver identificat l’amor platònic, només conegut per descripcions de tercers i per coincidències inèdites, forçades per la il·lusió de qui vol capgirar la solteria i no troba més ferramentes que la imaginació. I alhora, la situació antagònica d’aquell que no és capaç de cometre “la blasfèmia imperdonable davant del déu de les casualitats” quan aquest provoca una sèrie d’actes que conflueixen en una atracció mai no viscuda. Casualitats que, alhora, fan desconfiar els afectats, que contemplen un conjunt de sintonies que destapen les trampes d’alguns que s’entesten a cuidar els detalls més visibles i no els secundaris, finalment també reveladors.

Històries de frustracions, d’amistats forjades pel fracàs, de divergències fabricades a còpia de rutina i de canvis vitals assumits molt més tard d’haver-se produït. Vides anònimes que han xocat amb la realitat més veraç de totes: la dels canvis d’etapes, tan previsibles com colpidores quan s’han consolidat sense càlcul previ.

Això no és Amèrica
Jordi Puntí

Empúries
Barcelona, 2017
Narrativa, 218 pàgines

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.