Les receptes econòmiques del magnat-president

Quines serien les conseqüències sobre l’economia mundial d’aplicar el programa de Donald Trump?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges



A partir de final de gener, Donald Trump tindrà tota l'autoritat del poder executiu nord-americà i el suport d'un Congrés republicà unit. Gaudirà, doncs, d'una posició per dur a terme canvis profunds i duradors. Els efectes econòmics a curt termini d'una presidència de Trump potser no són la principal preocupació de les minories racials i religioses dels Estats Units o dels inquiets aliats de l'OTAN a l'est d'Europa, però les conseqüències podrien ser ingents i costoses.

A curt termini, allò en què més es fixarà la gent serà la reacció dels mercats. Trump no serà president fins al començament del 2017, i per això toca als mercats anticipar-se als canvis de polítiques i valorar-los. S'esperava que els mercats de valors obrissin amb un descens, que ha estat relatiu, i es podria presagiar una baixada més prolongada si els inversors perceben que la incertesa generada per la victòria de Trump pot perjudicar el creixement i els beneficis de les companyies. El resultat més probable, però, podria ser, més que un mercat a la baixa, que hi hagués volatilitat, atesa la manca de claredat respecte a què prioritzarà Trump quan ocupi el càrrec. El preu dels bons probablement trontollarà molt quan els mercats busquin assegurar-se davant dels riscos. Normalment, els bons nord-americans són el refugi més segur del món, però el preu dels bons del Tresor sembla destinat a baixar. Els negociants financers potser ja no tindran tan clara la seguretat oferta pel deute del Govern nord-americà; el problema dels inversors és que, si els bons del Tresor no són segurs, no hi ha res que ho sigui.

Les giragonses dels mercats podrien ser suficients per danyar l'economia nord-americana (i la mundial), però aquest risc concret potser és exagerat. Els alts i baixos posteriors al Brexit no van ser tan perjudicials immediatament com molts analistes temien. I és més: hi haurà factors compensadors. Actualment, els mercats encara esperen que la Reserva Federal dels Estats Units apugi els tipus d'interès al desembre. Això, però, podria canviar ràpidament si els mercats es mostren inestables. Els bancs centrals de la resta del món també estaran a l'aguait, preparats per oferir més crèdit si cal.

A més a més, el conjunt de polítiques de Trump podria ser estimulador a mitjà termini. Si bé els seus plans econòmics mai no han estat especialment detallats, hi ha unes quantes coses clares. Primer, Trump reduiria dràsticament els impostos. Aquesta retallada fiscal beneficiaria sobretot els rics, cosa que d'alguna manera limitaria l'estímul de la demanda, però un gran increment del dèficit del Govern no podria evitar sacsejar l'economia. Al mateix temps, Trump sembla que vol augmentar la despesa en defensa i infraestructures (i, possiblement, construirà un mur, que aparentment comptaria en tots dos àmbits). Si Trump continua amb els seus plans de detenir i deportar un gran nombre de persones, això també faria pujar la despesa pública. Amb Barack Obama, tant la despesa governamental com els diners manllevats s'han reduït -malgrat un estímul de 800.000 milions de dòlars- com a percentatge del PIB; amb un Govern republicà aquestes tendències probablement es revertirien. Evidentment, la reacció de la Fed a les polítiques governamentals determinarà fins a quin punt aquest estímul fiscal es traduirà en un creixement econòmic més ràpid.

El paper de la Fed en l'economia podria estar amenaçat. Trump s'ha mostrat crític amb les decisions de política monetària de Janet Yellen. Si Yellen continua al càrrec, el seu mandat s'estendrà fins al 2018, quan Trump encara serà president. Abans, Trump tindrà l'oportunitat d'omplir la junta de governadors. A curt termini, cap altra decisió política comporta tantes conseqüències com aquests nomenaments. Si Trump conduís la Fed cap a una posició significativament més dura, aviat es produiria una recessió. Tanmateix, no és impossible que Trump prefereixi una Fed menys independent per intentar aconseguir la reelecció; en aquest cas, les polítiques podrien ser més moderades, la qual cosa portaria potser a un creixement més alt de la producció i a un ascens de la inflació.

Hi ha més canvis de polítiques que tindrien un impacte més rellevant en la distribució dels guanys econòmics. Si, com sembla probable, els republicans deroguen l'Obamacare, milions de nord-americans perdran la seva assegurança de salut. Això tindrà greus conseqüències humanes, tret que el Govern ideï un pla alternatiu. (L'única alternativa realista que no comportaria que un gran nombre de persones passessin a estar no assegurats seria una ampliació de la cobertura oferta pel Govern. No és pas una cosa que els republicans hagin defensat mai, però amb una presidència de Trump a penes sabem què podem esperar.) Els immigrants sense papers i les seves famílies estaran en una posició molt més vulnerable que no pas en temps d'Obama. Això els reduirà la capacitat de desplaçar-se, de canviar de feina, de fer grans inversions i de demanar als empresaris un sou més alt o un tracte millor.

Si Trump aconsegueix que els Estats Units no entrin en una imminent crisi econòmica, els efectes a la llarga de la seva presidència acabaran sent profunds. Ara l'estatus de moltes institucions internacionals està en qüestió. Costa d'imaginar que se signin nous acords comercials, i els vells es podrien reobrir o revocar. Trump té un cert marge per imposar unilateralment restriccions temporals al comerç, però aquests moviments donarien dret a altres països a respondre-hi amb restriccions punitives pròpies. La perspectiva per al creixement del comerç mundial, ja força a la baixa en comparació de la hiperglobalització de la dècada dels 2000, s'ha enfosquit notablement. Altres canvis de polítiques són difícils d'anticipar. Sospitem que Trump no estarà especialment interessat en la cooperació internacional per limitar l'evasió fiscal o reduir el poder dels bancs internacionals. És possible que una administració Trump retiri el suport a l'FMI i al Banc Mundial, fet que eliminaria alguns dels amortidors del sistema internacional. Trump ha promès reduir la regulació, però és difícil saber com gestionarà tendències econòmiques importants com la consolidació de la indústria nord-americana. És fàcil veure'l com un corporativista, desitjós de donar molt de marge de maniobra a les empreses poderoses. Això podria ser positiu per a l'obtenció de beneficis, alhora que també atiaria el nacionalisme econòmic arreu del món, fet que soscavaria el potencial de creixement a llarg termini de l'economia nord-americana i reduiria el poder de negociació dels treballadors.

Algunes indústries, com les empreses de combustibles fòssils, que es van veure en la necessitat d'anar amb compte en el període d'Obama, amb Trump podrien gaudir de molta més llibertat. Això podria ser positiu per als productors d'energia a la curta i potser també per als consumidors. D'altra banda, el progrés que els Governs del món han fet els últims anys envers el compromís de reduir les emissions globals ara està en greu perill. Els Estats Units han donat el control de l'economia més gran del món a un partit que no creu en l'escalfament global, en un moment crucial en la batalla per mantenir els increments de temperatura dintre d'un marge raonable. Els efectes a llarg termini d'aquesta tria podrien ser desastrosos.

D'altra banda, hi ha les grans incògnites. Trump controlarà l'exèrcit més poderós del món. No podem saber com l'utilitzarà ni sabem com bellugarà la maquinària diplomàtica del Govern nord-americà. Qualsevol moviment que provoqués un major conflicte a l'Orient Mitjà o a l'Àsia tindria greus conseqüències econòmiques: des d'un ascens dels preus del petroli a una situació de pànic als mercats o a interrupcions en el comerç mundial. Anticipar els costos econòmics i humans de la guerra és impossible, com també és esfereïdor imaginar-los.

Malgrat tot, encara que Trump no faci entrar els Estats Units i el món en un nou conflicte greu ni en una depressió mundial, l'efecte de la seva acció política en la trajectòria del creixement i el desenvolupament mundial podria ser substancial i terrible. Trump podria fer marxa enrere en un procés de globalització que ja està estancat. Per contra, això fomentaria la percepció que l'economia mundial és com un joc en què, quan uns hi guanyen, els altres hi perden, cosa que faria augmentar el risc de conflicte polític. També destruiria una escala de desenvolupament que ja estava força deteriorada. Les economies en vies de desenvolupament tindrien menys capacitat de fer servir el comerç per potenciar el seu creixement i enviar menys emigrants als països més rics. Al mateix temps, la cooperació internacional que ocasionalment ha proveït un coixí contra les penúries financeres o econòmiques al món en vies de desenvolupament es podria acabar. I el canvi climàtic empitjorarà. La imatge d'un món amb Trump és molt més negra per als de fora dels països rics que per als de dins. I, des de dins, ja es veu prou negra.

*Traducció d'Arnau Figueras

**Si vols gaudir dels millors reportatges de The Economist en català abans que ningú, subscriu-t'hi!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.