Pocs dies abans del 60è aniversari del tractat que va restablir les relacions francoalemanyes després de dues guerres mundials, la comunicació entre Berlín i París està fluctuant. La guerra d’Ucraïna ha deixat al descobert grans diferències entre els dos estats.
Tal vegada són les paraules el que mostra gran part d’aquesta relació. Ell mai no parla de la parella francoalemanya com si fos una qüestió de principis, explica en un dia gris a París un assessor del president francès Emmanuel Macron. Quan es parla d’una qüestió de principis, automàticament s’acaba el discurs fent referència a la fidelitat, amor, unió o separació. En altres paraules, aquest tipus de vocabulari no té lloc en la relació entre París i Berlín.
En aquests moments, els francesos no tenen interès a idealitzar la relació. “Macron és un estrateg. Pel president, l’acció conjunta europea és una necessitat geopolítica, no un assumpte que s’hagi d’idealitzar”, diuen en el palau de l’Elisi, el despatx oficial del president.
Durant anys, l’amistat francoalemanya, aquest apropament que en un principi semblava poc probable després de dues guerres mundials, s’ha considerat com una mena d’història d’amor. Una mena d’amour fou entre Helmut Kohl, de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya; i François Mitterrand del Partit Socialista francès. També s’ha enaltit el delicat vincle entre Angela Merkel, la política més veterana d’Europa, i el jove i impacient Emmanuel Macron. Aquesta relació sempre havia estat un poc inoportuna, però ara ja no encaixa en absolut.
La guerra d’Ucraïna està plantejant uns reptes en les relacions francoalemanyes que mai no s’havien vist. El conflicte ucraïnès ha portat en un primer pla força aspectes crucials: establir una política de defensa comuna, decidir futurs subministraments energètics i que Europa mantingui una postura conjunta envers Rússia. Són aspectes que prèviament s’havien evitato que ministres alemanys i francesos havien tractat sense gaire importància. Això ja s’ha acabat. Amb la guerra aquests assumptes s’han de solucionar ja.
Hi ha una cosa més que també està provocant problemes als aliats. Alemanya i França hauran de demostrar que estan preparades per afrontar els nous reptes. El 22 de gener es complien 60 anys del Tractat de l’Elisi, amb el qual Charles de Gaulle i Konrad Adenauer van fundar l’amistat francoalemanya.
“Des dels Tractats de Roma no hi ha hagut cap situació que fes necessària una nova definició integral. Els dos estats ara han de definir com ha de ser el futur d’Europa”, explica Daniel Cohn-Bendit, membre del Partit Verd Europeu. Cohn-Bendit es troba en un restaurant del 14è districte de París, passarà uns quants dies a la ciutat. El seu hotel, que sempre reserva perquè utilitza energia solar, es troba al costat.
El membre del Partit Verd ha passat la seva vida a França i Alemanya. L’home de 77 anys és un nen de la guerra. Li agrada contar que va néixer just després que els aliats arribessin a Normandia. El 1968, durant les revoltes d’estudiants a París, França li va prohibir entrar al país. Cohn-Bendit, que en aquell moment tenia 23 anys, havia fet una crida per enderrocar l’estat francès. Molts anys després va ser un dels molts consellers extraoficials de Macron.
Durant aquests dies el polític mostra preocupació perquè ningú no respon a les preguntes que van sorgir arran de la invasió russa a Ucraïna: “Quina és la nostra concepció de l’arquitectura de seguretat europea? Què significa per a Alemanya que França sigui una potència nuclear?”
Cohn-Bendit té la impressió que Macron i Scholz no van donar una resposta prou sòlida a la gran ruptura que la guerra va causar. “A Scholz li manca el gen necessari europeu que Helmut Kohl tenia”, explica. “Macron el té, però ho veu tot des de la perspectiva francesa. Quan Macron parla d’una política europea d’armes, principalment es refereix a una política francesa d’armes. A la fi, els dos països no volen canviar la seva mentalitat”.
Sense paraules durant la crisi
Hi ha una crisi en les relacions francoalemanyes. No és d’estranyar que els dos països principals d’Europa mantinguin postures oposades perquè tenen interessos diferents en relació amb la seva política energètica, econòmica i de defensa. Però en aquesta crisi s’espera que solucionin junts aquests aspectes.
Va ser el canvi de postura d’Alemanya en la seva negativa d’enviar tancs a Ucraïna, després de debatre durant mesos, el senyal d’unitat que tothom estava esperant? “És clar que ho va ser, i el fet que els estats es coordinessin va ser un bon senyal”, explica Cohn-Bendit. “I per què no han madurat prou per actuar conjuntament? No ho entenc”.
Durant la primera setmana de gener, Macron va anunciar per sorpresa que França proporcionaria a Ucraïna tancs de reconeixement AMX-10 RC. El gabinet de Macron va remarcar que la decisió convertiria França en el primer país que proporcionaria a Ucraïna tancs de combat que s’han dissenyat a Occident.
Macron ja va parlar per telèfon amb el seu homòleg Volodímir Zelenski. Segons diuen, el president ucraïnès va esmentar una llista llarga d’armes que Ucraïna necessita. Sembla que Zelenski va fer el mateix quan va parlar amb el canceller alemany. A Berlín es creu que això és el rerefons, en el qual Macron es va comprometre a enviar els tancs, la qual cosa no va comunicar amb antelació als seus companys alemanys.
Es van intentar coordinar. A mitjan desembre, els consellers de seguretat nacional dels Estats Units, França, Alemanya i Regne Unit van mantenir converses confidencials sobre les passes a seguir per enviar armes. Tothom estava preocupat persi l’actual sistema d’intercanvi d’armes ja no era suficient. Es creu que en aquestes reunionsels Estats Units van decidir que proporcionarien sistemes Patrioti tancsa Ucraïna. En aquell moment, a Berlín no estaven segurs si França també enviaria tancs.
Durant mesos, els Estats Units han volgut que Alemanya cooperés amb els altres països europeus proporcionant tancs de batalla Leopard 2, encara que Alemanya no ho hagués expressat públicament per evitar posar en evidència el país. No obstant això, pel que fa al comunicat de Washington, el canceller Scholz encara pretén creure que hi ha un consens entre Berlín i Washington de no enviar tancs pesats. Scholz ha intentat fer creure que són els Estats Units els que bloquegen les mesures.
Abans de Nadal, quan Zelenski va anar a Washington, els Estats Units i Berlín van tornar a mantenir contacte. Els Estats Units van deixar entreveure que podrien proporcionar vehicles de combat d'infanteria Bradley. Fonts de la Cancelleria de Scholz diuen que el govern alemany tenia clar que hauria de fer el mateix. Diuen que es va organitzar una conversa telefònica entre el president Joe Biden i Olaf Scholz pel 5 de gener.
Però 24 hores abans de la trucada, Macron va anunciar que enviaria tancs sense haver-ho consultat prèviament amb Berlín. El portal de notícies Politico va citarun funcionari del govern francès que va dir que l’objectiu principal de Macron amb aquesta decisió “era trencar el tabú (dels tancs d’Occident a Ucraïna) perquè els alemanys comencessin a actuar”. El funcionari va dir que hi va haver molta “complicitat” entre Zelenski i Macron i que “això es va organitzar perquè els Estats Units i Alemanya deixessin de resistir-se a enviar tancs”.
Una altra maniobra de Macron?
Per la seva part, la Cancelleria ha rebutjat aquesta versió. Els funcionaris alemanys diuen que la decisió d’enviar vehicles de combat d’infanteria Marder es va pensar moltabans. També afirmen que aquesta decisió no es pot fer en tan sols 18 hores. No obstant això, després que Macron anunciés l’enviament de tancs, els alemanys van intentar desesperadament trucar a Joe Biden perquè la seva decisió d’enviar tancs a Ucraïna aparegués en les notícies de la nit.
“És clar que hauria sigut millor si ens haguéssim organitzat”, expliquen fonts properes a la Cancelleria. Diuen que funcionaris de Berlín es van molestar per l’acció unilateral de Macron. Lars Klingbeil, el líder del partit de Scholz, el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), va explicar al diari alemany Die Zeit que no sabia per què Macron s’havia avançat en la decisió. Algunes fonts de Berlín ho descriuen com una altra “maniobra típica de Macron”.
Més enllà d’això no s’han mostrat més queixes per part de Berlín. Potser perquè no es volen causar més problemes? O perquè els alemanys són ben conscients que no sempre han informat el govern francès sobre decisions clau?
Abans, l’amistat francoalemanya s’havia demostrat en moments difícils. Valéry Giscard d’Estaing i Helmut Schmidt van assentar la creació de la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea en els anys setanta. Després de la reunificació d’Alemanya, François Mitterrand i Helmut Kohl van dur a terme les negociacions pel Tractat de Maastrich, que va establir el que avui es coneix com la Unió Europea. En l’estiu del 2022, Merkel i Macron, les dues forces principals de Brussel·les, van aprovar l’endeutament comú a nivell europeu per contrarestar les conseqüències de la pandèmia, la qual cosa va ser considerada com un tema tabú pels alemanys.
Però en aquest hivern, la crisi està deixant al descobert les diferències polítiques entre Berlín i París. En les últimes setmanes només s’ha progressat en un assumpte controvertit: s’ha arribat a un acord pel projecte de creació d’un avió de combat europeu després de negociacions tenses. Dassault, el fabricant aeronàutic que es troba a París, liderarà el consorci que ha format amb Airbus, Indra, Eumet i altres companyies. Dassault es va resistir durant molt temps perquè s’oposava a compartir patents i tecnologia amb la competència.
Què passa amb Alemanya?
Després d’una inspecció més detallada, sembla que els avenços es troben en una fase més aviat modesta. Les companyies hauran de negociar un altre contracte fins i tot per construir un primer prototip d’avió de combat. No es podrà construir fins al 2029,com a molt aviat. Tampoc no se sap sota quines condicions el consorci podrà exportar al caça bombarder a clients estrangers, ja que Alemanya té més restriccions que França en l’exportació d’armament. No s’espera que el Futur Sistema Aeri de Combat (FCAS), que inclou l’avió de combat, estigui operatiu abans del 2040.
En relació amb l’energia, hi ha moltes més divergències entre els dos països. La fi del subministrament de gas rus ha evidenciat més les discrepàncies. França és molt menys dependent del gas que Alemanya perquè depèn molt de la seva energia nuclear. A més,Noruega li proporciona gas. Fins ara la crisi energètica no ha afectat gaire a les carteres dels consumidors francesos.
El govern de Macron ha protegit als seus ciutadans de l’augment dels preus del gas i l’electricitat. En els últims mesos quan el preu de l’electricitat augmentava en un 4%, el govern francès s’ocupava de pagar-ho als ciutadans. Això explica per què la inflació a França és més baixa que en la majoria dels països europeus. Actualment, la seva inflació és del 6%.
Quan Scholz va anunciar el paquet d’ajudes de 200.000 milions d’euros per mitigar l’impacte de la crisi energètica a finals de setembre, no només va causar temor fent creure que Alemanya guanyaria un avantatge competitiu dins la UE, sinó que també va irritar considerablement al govern francès. No es va informar els seus companys francesos amb antelació. Fonts de París afirmen que Wolfgang Schmidt, el cap de la Cancelleria, va estar al Palau de l’Elisi uns dies per parlar de “qualsevol assumpte”. Però no va comentar res sobre cap pla de rescat.
“Què passa amb Alemanya?” es pregunten al Palau de l’Elisi. Encara s’havien de resoldre els últims detalls del paquet d’ajuts del govern de coalició alemany, però les fonts de Berlín diuen que la mesura va caure en l’oblit quan es va informar els francesos.
Durant mesos el govern alemany també va rebutjar aprovar la limitació del preu del gas a Europa, que Macron va impulsar. Berlín tan sols va acordar limitar-ho abans de Nadal, només si s’incloïa en l’esborrany una possible derogació del mecanisme. Fonts properes al president francès afirmen que el text estava “molt germanitzat” per solucionar les preocupacions de Berlín. No volien que Alemanya s’aïllés dins d’Europa.
Ambdós països han passat per uns mesos difícils marcats per desacords, malentesos i per accions unilaterals. Els departaments de premsa d’ambdós governs s’obstinen a remarcar que Scholz i Macron es duen bé, però en realitat això no canvia la situació. Tot això no està afavorint les relacions entre els dos països.
En el discurs d’apertura sobre la política europea que Scholz va fer a l’agost a Praga, va suggerir que Berlín estava d’acord amb les ambicions de Macron per Europa, però en el discurs no va mencionar ni una vegada el seu aliat francès. En aquest moment, París va començar a qüestionar les intencions del canceller.
“Una certa esquizofrènia”
A la tardor per primera vegada en la història dels dos països, França va cancel·lar el consell de ministres francoalemany per falta de preparació. Temien que no s’aconseguissin molts resultats, la qual cosa no pot passar en aquest moment. La versió oficial que es va donar va ser que es va cancel·lar per l’absència de dos ministres alemanys. Versions no oficials diuen que París va ser estricte amb Alemanya.
Fonts parisenques diuen que entre els errors de forma de la Cancelleria hi ha una comunicació erràtica, falta de consideració per les preocupacions dels francesos i accions unilaterals. Per exemple, en un primer moment Scholz va demanar la derogació del principi d’unanimitat de la UE sobre decisions importants relacionades amb la política exterior, però més tard va dir que el principi és essencial en casos com la limitació del preu del gas. Una font d’un ministeri del govern francès va dir que “estem notant una certa esquizofrènia”.
Scholz i Macron tenen un caràcter i un ritme molt diferents que estan xocant. “Scholz parla poc i lent, camina lent i espera molt abans de dir alguna cosa”, això és com el descriu un funcionari francès. “Però les coses no poden anar més de pressa per l’altre. La rapidesa és una qualitat de Macron. Està preparat per acceptar que les coses poden sortir malament”.
En termes econòmics, fins ara el president francès ha dirigit satisfactòriament el país durant la crisi. Segons les prediccions, els francesos s’estalviaran una recessió, en part perquè el seu model econòmic està estructurat d’una manera diferent que l’alemany. És menys industrial i, per tant, depèn menys del sector energètic i de les exportacions. El que abans era un gran desavantatge quan Alemanya es beneficiava molt del gas rus i les grans exportacions a la Xina, ara s’ha convertit en un avantatge.
“La guerra i les seves conseqüències posen en dubte el model econòmic alemany”, explica Laurence Boone, secretària d’estat per Europa i del Ministeri d’Europa i d’Assumptes exteriors. “És un gran repte pel país. Clar que França s’ha vist afectada per la situació, però no tant com Alemanya”.
Boone va començar amb el càrrec de secretària d’estat a l’estiu passat. La carpeta del seu despatx, que porta els colors de la bandera europea, és del seu predecessor, un confident proper a Macron. A Boone no li cau bé el seu predecessor, però diu que ara hi ha més coses importants per fer que canviar una carpeta.
Boone es refereix com “un cop d’atenció” a la cancel·lació del consell de ministres francoalemany. Diu que tothom haurà d’asseure’s i trobar respostes a la gran pregunta: què es pot fer perquè Europa faci justícia amb canvis polítics, pensi amb estratègia i actuï més ràpid que abans?
A finals de novembre, Boone va visitar Berlín amb la primera ministra francesa, Élisabeth Borne. A la Cancelleria van parlar amb Scholz i amb el ministre d’Economia Robert Habeck. Boone diu que tothom desitjava demostrar que després de tot el que ha passat encara poden cooperar.
Pla estratègic comú
En la mateixa setmana, la ministra d'Afers Exteriors alemanya,Annalena Baerbock, va viatjar a París per reunir-se amb Macron. Durant un debatque es va fer en un hotel de la capital francesa va explicar que s’haurien d’haver comunicat millor amb els francesos en el passat. El ministre d’Economia Habeck va dir el mateix un dia després i va redactar un pla estratègic comú amb el seu homòleg Bruno Le Marie.
Sota l’oficina de Boone es troba l’habitació,on el 9 de maig de 1950 el ministre d’Afers exteriors Robert Schumann va anunciar la creació imminent de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer i, per tant, una Europa unida. Va ser el moment en el qual es va fundar l’Europa que tothom dona per fet. Just en aquest edifici. Això també és una obligació.
Traducció d'Antoni Vidal Gomila