Els primers 100 dies de Trump

El setmanari ‘The Economist’ imagina l’article que publicarà quan Donald Trump porti cent dies a la Casa Blanca. Política-ficció basada en fets reals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Només fa 100 dies que és el president dels Estats Units, però molts ja es pregunten si Donald Trump tornarà a gaudir de la bona valoració que tenia una setmana després del dia de la seva investidura. La seva cimera "Made in America", celebrada a la Casa Blanca el 27 de gener, i castigada per un vent de mala mort, va ser vista amb molt bons ulls pel públic, segons les enquestes d'opinió, tot i que a les veus més crítiques els va semblar un esdeveniment més propi de la Rússia de Vladímir Putin. El senyor Trump va estirar les orelles a dues desenes d'empresaris líders en directe; els va titllar de "deshonestos i avars", i els va fer prometre allà mateix que deixarien d'utilitzar o tancarien les plantes de producció a la Xina durant el seu primer mandat i que portarien la producció a Amèrica de nou. A l'endemà, els diaris anaven plens de gom a gom amb imatges de Tim Cook, director general d'Apple, i Dennis Muilenberg, el cap de Boeing, tremolant sota els porxos de la Casa Blanca, sense abric, esperant que els seus xofers els passessin a buscar després d'haver-se negat a fer una promesa de tal magnitud, la qual cosa va provocar la seva expulsió sumària de l'edifici presidencial.

Els seguidors de Trump també van aplaudir la decisió de nomenar Joe Arpaio, el radical xèrif del comtat de Maricopa, Arizona, responsable principal en la tasca presidencial de construir una fortificació al llarg de la frontera amb Mèxic en tres anys, sota el títol "Make America Safe Again" ('Fem que Amèrica torni a ser segura').

El tercer anunci no va tenir tant ressò, però: la primera visita a l'estranger del president seria a Moscou, per a una trobada amb el senyor Putin, i amb la finalitat d'explorar territori comú en la lluita contra el terrorisme islamista.

És veritat, Trump va prometre que només lluitaria per "arribar als acords més durs i més intel·ligents, o m'aixecaré de la taula de negociació". Però la seva oferta tan vehement per trobar-se amb el president rus va fer pensar a molts americans en el  turbulent escàndol d'espionatge que tan gran paper va tenir en la derrota de Hillary Clinton. Al mes d'octubre, diversos documents secrets van aparèixer publicats en internet, suposadament per uns hackers que els havien extret del servidor privat de la senyora Clinton quan era secretària d'Estat. En aquests documents s'identificaven individus que treballaven per als serveis d'intel·ligència americans a Rússia i Ucraïna; a un d'ells, un home de negocis russo-israelià, el van trobar mort poc després en un hotel a Ginebra. Clinton continua assegurant que no sap res d'aquests documents filtrats. El seu marit, l'ex-president Bill Clinton, va omplir els titulars amb les declaracions explosives que va fer en una entrevista al març, quan va declarar que "el joc brut del Kremlin" va ajudar a decantar el resultat de les eleccions.

Cent dies han passat en l'era Trump, i el viatge a Moscou encara s'ha de produir. Com en tants altres actes en l'agenda, s'ha hagut d'ajornar a causa de moviments diplomàtics, militars i comercials de països com la Xina, Mèxic i Rússia, que un dissident republicà, el senador Lindsay Graham de Carolina del Sud, ha anomenat "atac preventiu de la resta del món" contra el programa "America First" ('Amèrica primer') de Trump.

Encara no hi ha cap data prevista per al viatge urgent de Trump a Pequín que ell mateix va anunciar fa unes setmanes a Twitter, però que ara sembla poc més que una "proposta" com va dir el portaveu de la Casa Blanca, Sean Hannity.

Tampoc no hi ha cap proposta per celebrar una reunió amb l'orgullosament autoproclamat anti-Trump, el president de Mèxic, Enrique Peña Nieto.

Les relacions amb Rússia són el maldecap més gran de les institucions nacionals de seguretat nord-americanes. El president s'ha d'enfrontar cada cop a més preguntes sobre la misteriosa desaparició d'un helicòpter que transportava tropes estonianes sobre la mar Bàltica l'1 de març. S'especula que un vaixell de guerra rus el va abatre. Hi ha rumors que diuen que durant una conversa telefònica, Donald Trump va demanar al president d'Estònia, país membre de l'OTAN, que "callés i col·laborés", perquè als EUA els interessa la cooperació amb Rússia més que no pas la defensa dels aliats europeus. En comptes de pronunciar-se sobre aquesta qüestió, Donald Trump va aprofitar una roda de premsa de la Casa Blanca per queixar-se contra els mitjans de comunicació, les filtracions oficials i la falta de lleialtat al Pentàgon, sobre el qual va afegir "molts generals haurien d'anar al carrer, creieu-me".

Pel que fa al front econòmic, alguns moviments de les autoritats xineses contra les companyies nord-americanes han estès el pànic entre els inversors. La primera empresa que n'ha patit les conseqüències ha sigut Boeing, després que Trump titllés de "fastigós" el pla de la companyia d'obrir una nova instal·lació a la Xina. Els mitjans de comunicació xinesos es van fer molt ressò de les declaracions d'un regulador d'aviació xinès on deia que els plans de venda de centenars d'avions a línies aèries xineses s'haurien de revisar si "resulta que certes entitats no són els proveïdors de confiança a llarg termini que diuen ser".

Poc després, les oficines principals d'Apple a la Xina, i una empresa farmacèutica, Pfizer, van ser sotmeses a inspeccions d'investigadors antimonopoli de l'Administració Estatal d'Indústria i Comerç; ambdues companyies asseguren que compleixen amb totes les lleis sobre la competència. A principis de març, el ministre de Medi Ambient va anunciar que els models més populars de cotxe venuts per General Motors i Ford a la Xina hauran de superar noves proves d'emissions. Tot i que els gegants americans asseguren que totes les emissions compleixen les lleis xineses, el ministre va recalcar que els clients xinesos potser no estarien disposats a esperar els resultats de les proves abans de comprar un cotxe. L'editorial de la revista estatal Global Times ho va expressar d'una manera més poètica, dient que la Xina estava disposada a prendre accions més resolutives contra "un líder foraster arrogant que parloteja com un monjo sobre honestedat mentre amaga una oca que acaba de robar sota la màniga".

El darrer febrer, el president de Mèxic va anunciar molt consternat que tenia proves que les forces de control de drogues havien estat operant de manera il·legal en territori mexicà, abusant dels termes de la Iniciativa Mèrida, un acord de seguretat signat pel president George W. Bush. El senyor Peña va suspendre la iniciativa i va ordenar que els agents americans abandonessin Mèxic immediatament.

A mitjan març va anunciar que Mèxic deixaria de deportar els menors no acompanyats de l'Amèrica Central cap als seus països d'origen, arrasats per la violència. Tot i que el senyor Peña proclamés que ho feia per raons purament humanitàries, Mèxic ja havia passat un mal tràngol polític per ajudar els EUA a aturar el torrent d'immigrants d'Amèrica Central. A finals de març, uns 500 menors sense acompanyament havien arribat fins a la frontera de Texas demanant asil. El Departament de Seguretat Nacional s'està preparant per a desenes de milers d'arribades més durant l'estiu.

La ironia és que el senyor Trump no ha arribat a complir el programa que va defensar amb tanta vehemència durant la seva campanya. No ha imposat els grans aranzels als productes d'origen xinès. No ha prohibit l'entrada dels musulmans al país, perquè no pot fer-ho per llei (tot i que hagi aturat les arribades de refugiats de diversos països de l'Orient Mitjà). Planeja construir un "preciós" mur a la frontera amb el comitè del senyor Arpaio. Trump ha suspès les accions legals d'Obama que protegien milions d'immigrants sense papers de la deportació, tot i que l'estatus legal de tots els que ja tenen permís de treball ara es troba en mans de tribunals. La missió a gran escala, la deportació de tots els estrangers il·legals, ha tot just començat.

Si fem un escrutini de la política "America First" del nou executiu, veurem que la major part té la mateixa consistència que un reality show. Però, ai las, cada cop que el president dels Estats Units fanfarroneja i fa el fatxenda, les seves paraules i les seves accions tenen conseqüències en el món real. Només han fet falta 100 dies i unes quantes crisis provocades per donar una lliçó a Trump. Els americans només poden contemplar els següents tres anys i nou mesos i esperar que el seu president no hagi après la lliçó massa tard.

*Traducció d' Helena Martínez

**Si vols gaudir dels millors reportatges de The Economist en català abans que ningú, subscriu-t'hi!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.