El Grup Balear d’Ornitologia (GOB) va ser fundat el 1973, ara fa cinquanta anys, per un grapat d’enamorats de la natura en general i de l’ornitologia en particular. Just després de la mort del dictador Francisco Franco (1975), enmig de l’ebullició social i política de l’època, la direcció va decidir eixamplar l’objecte de l’associació i va afegir al nom original “i de Defensa de la Naturalesa”. Malgrat l’afegit, popularment i mediàticament sempre se l’ha conegut com el GOB.
Odiat per uns, estimat per altres, ignorat per ningú, avui és el referent ecologista per antonomàsia de les Illes. Ha tingut crisis internes, ha patit una escissió —de la qual va néixer Terraferida, grup d’activisme verd a través d’internet: xarxes, correus, etc.—, ha protagonitzat sonores victòries proteccionistes d’espais naturals que d’altra manera haguessin acabat encimentats, ha patit derrotes... i sempre ha estat en primera línia de la defensa del territori.
Avui el GOB té nou professionals —a mitja jornada, excepte un— que s’ocupen del dia a dia de l’organització i centenars de voluntaris per a quan és necessari: fer campanyes, actes, manifestacions, etc. Una d’elles és Margalida Ramis (sa Pobla, 1976), física de formació, que d’ençà del 2007 és la seva portaveu.
—Cinquanta anys. És de suposar que ho celebrareu d’alguna manera.
—Sí, justament ho estam pensant, però si te dic la veritat encara que no tenim decidit què farem. Alguna cosa segur que sí, l’ocasió s’ho mereix, però no et puc avançar res en concret.
—Com serien les Balears avui si el GOB no hagués existit?
—No es tracta només del GOB. Jo diria que les Balears serien molt, molt diferents si no hagués existit la conscienciació social a favor de la protecció del medi ambient, de la natura, del territori. Pensa que, quan el 1977 es va iniciar el moviment a favor de salvar sa Dragonera — un illot situat a la punta sud-est de Mallorca, on l’empresa Pamesa volia construir un hotel de gran luxe acompanyat d’un heliport i que, gràcies a la pressió ecologista a través de nombroses manifestacions al llarg dels anys, finalment es va salvar, i va ser comprat pel Consell de Mallorca el 1988—, la societat no veia en aquella urbanització res negatiu. Tot el contrari, més aviat. Avui és senzillament inimaginable que es pugui plantejar un projecte com aquell. Ningú l’acceptaria. Això t’indica com ha evolucionat la posició de la majoria social amb relació a la protecció dels espais naturals.
—Avui tots els partits polítics tenen present l’existència de l’ecologisme, quan fins ben entrada la dècada de 1980, o més, el consideraven cosa de quatre exaltats.
—Sí, però això no vol dir que ens facin cas. Ara bé, sí que és cert que avui és impensable que un responsable polític pugui actuar sense almenys tenir present que existeix l’ecologisme.
—Quina és la principal amenaça que la societat balear ha de fer front avui?
—El que cal és eixamplar la visió i veure què ens amenaça en general a tots. A Balears, sí, però també per tot. El problema que tenim és el del col·lapse d’un model productiu que genera una profunda crisi. Ho veim amb els preus, amb els recursos naturals... Tenim un model molt vulnerable. Ho hem pogut comprovar amb la covid. I aquesta pandèmia no serà l’última crisi ni la més important que ens afectarà a tots. En definitiva, del que es tracta és de cercar la fórmula per poder canviar el model productiu que objectivament ens està perjudicant i que posa en risc el benestar de les generacions futures.
—Per això el GOB ha presentat la iniciativa legislativa popular (ILP) per al benestar de les generacions futures?
—Justament per això hem presentat al Parlament balear la ILP que reclama que els nostres representants l’aprovin com a llei per assegurar per a les següents generacions d’illencs una vida digna.
—I en quin moment de procés parlamentari està, la iniciativa?
—El Parlament va aprovar el novembre passat prendre-la en consideració (31 vots a favor, de l’esquerra; 18 abstencions i 4 en contra, de la dreta), cosa que culminà més de quatre mesos de feina, de la campanya que va comptar amb el suport i l’empenta d’una multitud de gent arreu de les Illes entre fedataris i persones implicades en la recollida de signatures. Organitzàrem actes de difusió i suport, moltes entitats signaren el manifest i més de 12.000 persones varen avalar la proposta amb la seva firma.
Ara els diferents grups parlamentaris hauran de presentar esmenes al text que nosaltres proposàrem, cosa que passarà el mes de febrer i, després i finalment, es votarà en plenari. Una vegada que s’ha pres en consideració, nosaltres ja no hi podem intervenir, és cosa dels grups de la cambra.
—Tornant a la qüestió de l’amenaça principal, si focalitzam sobre les Illes, quina és?
—La hiperturistificació, sens dubte. La covid ens va deixar ben clara la gran vulnerabilitat del nostre model productiu de quasi monocultiu turístic. De cop i resposta el turisme va caure estrepitosament i, amb ell, tota la producció.
Nosaltres vàrem reaccionar tot d’una dient que estava bé el que feia el Govern balear de voler enfrontar-se de forma immediata al problema econòmic i laboral. Però alhora advertírem que estàvem també davant d’una possibilitat única de fer un téntol i de repensar què volem per al futur, per als nostres fills i nets.
—I què va fer el Govern?
—Ja s’ha vist: va apostar únicament per la recuperació dels volums turístics. O sigui, res de tocar l’essència del model. Recuperar nombre de turistes, recuperar feina... amb la conseqüència lògica que es va poder veure l’estiu passat: massificació per tot, saturació, consum de recursos naturals exagerat, excés de vehicles a les carreteres... Aquest és el model que nosaltres impugnam i que voldríem que es canviàs per poder assegurar el benestar a les generacions futures. No hi ha més remei que imposar límits.
—Imposar límits significa decreixement econòmic?
—Sí, per descomptat: hem de reduir el nombre de places, de turistes... Som conscients que la idea no és fàcil d’acceptar per a la societat en general. Allò bo de fer és defensar la protecció d’un espai natural concret. Ara, decréixer és una idea més mal de vendre. Però és que no hi ha més remei que decréixer.
—S’esperava el GOB l’allau turística que ha arribat a les Illes durant aquests vuit anys de governs d’esquerra?
—No ho esperàvem nosaltres ni ho esperaven ells (els polítics governamentals), ben segur. Però tot d’una, després de la irrupció de les grans plataformes d’impuls al lloguer turístic com Airbnb, es veié ben clarament que les coses estaven canviant molt aviat. Aleshores, el Govern no reaccionà a la contra, sinó que ho va fer legalitzant unes 90.000 places turístiques d’aquesta naturalesa que, juntament amb el desenvolupament de les hoteleres, donà com a conseqüència una enorme allau turística, la qual multiplicà els seus efectes negatius amb la pressió a l’alça dels preus dels immobles, l’increment de la població... I tot plegat ha generat, per exemple, el greu, molt greu problema de l’habitatge a Balears.
—El Govern parla de turisme “sostenible” i d’economia “circular”... Això és el famós canvi de model turístic?
—El Govern usa aquestes paraules i d’altres per l’estil, però a l’hora de la veritat, si analitzes no el que diu sinó el que fa, de sostenibilitat i de circularitat de bon de veres més aviat n’hi ha poca o gens. A vegades és desesperant [parlar amb els membres de l’executiu], perquè és com si esperassin que els aplaudíssim i s’estranyassin perquè no només no els feim mamballetes, sinó que els criticam. Necessitam un canvi de model turístic i productiu i no l’assolirem fent el que fa el Govern. No es tracta només de protegir un espai natural ics, ni de facilitar a les empreses turístiques que siguin més “circulars”, com diu [l’Executiu], sinó de canviar tot el sistema.
—Supòs que sovint hauran sentit a dir, quan critiquen l’esquerra que governa, que pitjor serà si venen “els altres”
—Sí, ens ho diuen sovint. Però nosaltres no estam en aquest joc. Si venen els “altres”, ja actuarem en conseqüència. Ara actuam en funció del Govern que hi ha.