-El 20 de gener de 2020, el temporal Gloria va colpejar tota l'àrea del Mediterrani, però va tindre una afectació especial en un ecosistema vulnerable com és el Delta de l'Ebre. Les imatges de l'entrada d'aigua terra endins van ser espectaculars i, durant algunes hores, fins i tot semblava que el temporal s'havia endut la barra del Trabucador. Al remat, el sector més afectat va ser el de la Marquesa, des de Riumar fins al Fangar. Com van viure aquella situació des de la Plataforma?
Crec que la gent que vivim al territori ho vam viure d'una forma més tranquil·la que la premsa. Per a nosaltres, més bé, va ser quelcom que es veia vindre i sobre el que feia temps que advertíem. Potser per això, i perquè nosaltres coneixem bé quines són les dinàmiques d'aquest ecosistema, ho vam viure amb menys dramatisme. Sabíem que el Delta -al contrari del que afirmaven alguns- no desapareixeria per Gloria, però sí que sabíem que causaria molts danys i potser alguns d'irreversibles.
Gloria va ser un 'spoiler' del futur per al Delta. La part bona de Gloria és que va representar un punt d'inflexió perquè la societat de més enllà de les Terres de l'Ebre fora conscient que això podia passar d'un dia per l'altre. Va ser una crida d'atenció, una advertència que, si no es prenen mesures, això mateix ens pot passar moltes altres vegades. No podem perdre la memòria del que va passar aquells dies. Després de la pandèmia, hem considerat que calia aprofitar l'aniversari per mobilitzar-nos i fer reviscolar la preocupació per aquest tema.
-Què els demanen a les administracions?
Malgrat que disposa de diverses figures de protecció i que és reserva de la biosfera, el Delta sempre ha estat el gran oblidat en les polítiques de gestió de totes les administracions. Volem que les dues administracions tinguen el Delta com una prioritat i tinguen calendaris i pressupostos concrets. No volem promeses, volem concrecions. El delta necessita un pla de protecció clar i concret com tenen al Mar Menor.
-De fet, Gloria va fer també que en l'àmbit de la política començaren a moure's les coses. Aquest mes de juliol la Generalitat de Catalunya va presentar la seua Estratègia Delta. És previst que el Ministeri de l'Interior presente el seu pla protecció per al Delta. Ha canviat l'atenció que les institucions han dedicat al Delta de l'Ebre?
Volem pensar que sí. Ací hi ha hagut els darrers tres anys baralles mediàtiques per fer-se la foto i anunciar coses però sense concretar-les. Efectivament, la Generalitat ha presentat l'Estratègia Delta i esperem el pla estratègic de Ministeri i això és positiu i significa un avanç respecte de l'atenció que anteriorment les administracions havien prestat a aquest espai. El problema, però, és que el temps va passant i no percebem avanços. La mobilització vol recordar Gloria però, sobretot, vol posar pressió sobre les administracions. No podem estar perdent el temps. Volem concreció en les dotacions econòmiques i un cronograma.
Per exemple, pel que fa a recuperació de sediments dels embassaments previst en el Pla de Conca de l'Ebre, les actuacions són irrisòries. Pel que fa a la prova pilot de mobilització de sediments al pantà de Riba-roja, és prevista el 2027 i ja veurem si es concreta o no, perquè d'incompliments ja n'hem vist molts. El Pla de Conca té un pressupost de 3.000 milions d'euros i resulta que el 75% del pla es destina a plans de modernització de regadius, embassaments i actuacions vinculades al regadiu. Per al Delta de l'Ebre hi destinen vuit milions d'euros. Això no es pot acontentar de cap manera.
-I quina opinió els mereix l'Estratègia Delta de la Generalitat? En la presentació, la consellera Teresa Jordà, va assegurar que plantejava mesures en el curt, mitjà i llarg termini i, a més, va assegurar que tindria una dotació de 65 milions d'euros.
L'Estratègia Delta té una part a curt termini que consisteix a actuar sobre les badies, les guardes costaneres i les llacunes. Cal tindre en compte que hi ha una qüestió de competències important: la Generalitat és competent en les zones protegides i, per tant, és en aquestes on pot actuar, sempre amb la supervisió de l'organisme superior, que és l'Estat. A nosaltres aquestes actuacions ens semblen bé.
No ens agrada tant l'Estratègia pel que fa al mitjà i llarg termini, en relació amb els sediments. Ens cal que la Confederació pose en marxa un pla per fer arribar els sediments al Delta. És cert que la Generalitat no té competències en aquesta matèria, però el poquet que hem aconseguit fins ara en aquesta matèria ha estat gràcies a la pressió i la insistència de la societat civil, juntament amb el Departament de Territori. Ens agradaria que en el mitjà i llarg termini, la Generalitat de Catalunya pose més èmfasi en mantenir aquesta pressió i mantenir el debat tècnic.
Al principi, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ens deia que era impossible fer aquest transport de sediments, però ha estat a còpia d'insistir-hi i de fer aportacions tècniques, que s'han pogut fer avanços. El futur del Delta es juga en la recuperació dels sediments. Si no arribem sediments perquè es queden als embassaments, el Delta desapareixerà. Hem de col·locar en el mateix nivell d'importància la recuperació de sediments i els moviments de sorra.
-Què esperen del pla de protecció que té previst presentar el Ministeri de Transició Ecològica?
Espero que, després de tant de temps, hagen fet un bon document. Nosaltres vam veure un document molt embrionari en 2021 on es manifestaven intencions. Com a Plataforma no en sabem res més.
-Els interessos que hi ha en el Delta de l'Ebre són diversos: hi ha un parc natural, municipis i també una activitat agrícola intensa. I també hi ha propostes diverses sobre com donar solució als reptes per al seu manteniment. A voltes, el que acontenta a uns, no acontenta els altres. Des de la Plataforma, quina o quines solucions suggeriu?
Nosaltres percebem que hi ha punts crítics, com ara la Marquesa, on calen actuacions immediates. Però aquesta estratègia que consisteix a deixar-ho tot en mans de la tècnica, sense fer més coses, no servirà de gaire, perquè vindrà una altra llevantada i s'ho endurà tot i, al remat, tot aquest moviment de sorres no haurà servit de res. És evident que el Delta té les seues dinàmiques naturals i que hem d'entendre-les. Si es mou sorra d'un punt a l'altre, però al darrere no hi ha actuacions de restauració, segurament tot aquell esforç de traslladar terres no tindrà cap efecte. Per tant, crec que cal combinar diferents solucions.
Un exemple el vam tindre amb Gloria: els punts menys afectats van ser aquells que tenien una bona seqüència natural, amb zona de platja, zona d'aiguamoll i zona protegida amb arbrat, com a l'Alfacada. Si restaurem la platja però després posem una barrera de pedra i a continuació hi ha arrossars, segurament no avançarem res. Probablement, hem d'assumir que el Delta ha de guanyar més perímetre natural. Això és difícil d'explicar perquè quan ho expliques, et tiren en cara que penses més en els moixons que en les persones. I això no és veritat: hem de trobar un equilibri entre la sostenibilitat dels ecosistemes i l'explotació agrícola.
-Vostè és optimista o pessimista sobre el futur del Delta?
Si fos pessimista no estaria en aquesta lluita. La lluita que es perd és la que no és lluita. Nosaltres mai aconseguirem que les coses siguen al cent per cent com nosaltres volem, però pensem que l'atenció que l'administració presta al riu i al Delta ha canviat. Sumem xicotetes victòries que potser no són visibles, però que són victòries.