Ministeri de les tradicions

És un bon moment per a les marxes de torxes?

El focus mediàtic està sobre Catalunya per partida doble: pels atemptats del 17 d'agost i pel referèndum convocat de cara el proper 1 d'octubre. Són les marxes de torxes la mobilització més adequada? Les comparacions amb l'extrema dreta podrien passar factura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els dies previs a la diada comporten tota una tradició principatina: les marxes de torxes. Una mobilització coordinada des d’una plataforma homònima que ja fa uns quants anys que existeix. I és que la cultura del foc és ben present en les tradicions dels Països Catalans. Bona mostra d’això és la flama del Canigó, les fogueres de les Illes i Alacant o els corre-focs, que omplen els nostres carrers durant les festes majors o altres celebracions populars.

Però una piulada a Twitter de l’escriptora catalano-estatunidenca Liz Castro ha desencadenat el debat. Amb el referèndum a tocar, i després dels atemptats del 17 d’agost de Barcelona i Cambrils, amb el focus mediàtic a Catalunya, és bona idea visibilitzar a ulls del món una pràctica estesa entre l’extrema dreta?, es pregunta ella. Fa ben poc, a mitjan agost, un nodrit grup de supremacistes blancs protagonitzaven als EUA protestes per la retirada de l’estàtua del general confederat “Stonewall” Jackson a la localitat de Charlottesville. Era la mobilització més gran en dècades d’aquest espai polític. Les mobilitzacions, que acabarien amb una de les contramanifestants antifeixistes assassinada a mans d’un racista, inclogueren una marxa de torxes que finalitzà amb agressions contra un grup d’estudiants.

Les comparacions odioses podrien allargar-se fins a l’infinit: les mobilitzacions de l’1 de gener per l’aniversari del militant nacionalista ucrainès Stepan Bandera han captat una certa atenció a rel de la controvèrsia sobre la força al carrer dels ultres d’aquest país. El partit ultranacionalista d’Ucraïna Sboboda (Llibertat) convoca cada any marxes de torxes per commemorar l’efemèride. El cert és que neonazis espanyols o neofeixistes italians també les han sostingudes, aquest tipus de manifestacions.

 

“Hi ha coses que fora del nostre entorn tenen un altre significat”, estén el seu argument Liz Castro per a EL TEMPS. L’escriptora i ex-coordinadora d'incidència internacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) considera que imatges d’independentistes sostenent torxes poden ser utilitzades pels detractors de la ruptura amb l’Estat per assimilar sobiranisme amb extrema dreta. Creu que el to festiu, pacífic i alegre que l’independentisme ha sostingut fins ara és el camí a seguir, i que hi ha massa en joc com perquè una tradició s’acabi carregant la feina feta.

La piulada, que en el moment d’escriure aquest article havia arribat al mig centenar de retuits, ha transcendit molt més enllà del món virtual. La persona que administra l’usuari de Twitter del nucli de l’ANC a Sants Montjuïc escriu per missatge directe a EL TEMPS que la proposta de Castro de canviar torxes per espelmes ha estat traslladada a les 15 entitats que la convoquen. El tuit de l’escriptora estatunidenca els esmentava a ells. No sembla però, que la polèmica hagi traspassat les fronteres de Barcelona ciutat.

Vicenç Valls, membre de la Taula pel Sí de Vilassar de Mar (Maresme) -el col·lectiu que enguany, excepcionalment, convoca la marxa de torxes en aquesta localitat-, assegura que ningú no s’ha pronunciat a favor del canvi d’espelmes per torxes. Recorda que tot plegat ja s’havia plantejat a la primera i la segona edició de la marxa al municipi. Aleshores, el que es va decidir és que, més enllà de la qüestió estètica, “hi havia una qüestió de fons, d’homenatge, que calia respectar”. El veí apunta, també, que la iniciativa de les marxes de torxes es remunten a uns quants anys abans dels moments àlgids de l’independentisme, i que les directrius vénen donades de l’espai de coordinació homònim.

“El món evoluciona, hi ha coses que abans eren acceptables i ara no ho són. El que volem és guanyar, però el dret a la independència, no el dret de dur torxes”, conclou taxativa Castro. Valls, per la seva banda, entén que el format es mantindrà “fins que no hi hagi una realitat de llibertat nacional”. Sense tancar-se en banda a discutir-ne canvis, això sí. Finalment, el nucli de l'assemblea de Sants Montjuïc ha decidit tirar endavat amb la convocatòria en base al que manifesten a aquest comunicat, on s'hi afirma que els detractors de l'independentisme sempre tindran una excusa per atacar-lo. En tot cas, el debat està servit.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.