Les armes de foc són presents a tots els països del món, cap se’n salva. En alguns casos, com el dels Estats Units d’Amèrica, les armes són venerades, i el dret de la població a posseir-les i portar-les és recollit a la famosa Segona Esmena de la Constitució americana, aprovada l’any 1791. Tot i que, segons una enquesta de la Universitat de Chicago, un 71% dels nord-americans considera que les lleis d’armes haurien de ser més estrictes, existeix un gruix de la població que creu que aquest fet generaria un efecte dòmino que acabaria per prohibir el lliure mercat armamentístic, i s’hi oposa activament.
Als països europeus, en canvi, el mercat i la tinença d’armes es troba molt més limitat i controlat per les autoritats governamentals, i la majoria de l’opinió pública està a favor que sigui així. A l'Estat espanyol, la Llei Orgànica 4/2015 de Protecció de la Seguretat Ciutadana, atorga al Govern espanyol el poder de regulació del mercat armamentístic. Des de la fabricació de les armes fins a la seva comercialització i tinença, com també li atorga la responsabilitat d’adoptar les mesures de control necessàries per al compliment dels requisits i condicions per part de la població. Pel que fa a lleis específiques que regulen l’ús de les armes en determinades activitats com ara la caça o el tir esportiu, el Govern espanyol cedeix les competències a les comunitats. Catalunya i Madrid són els dos únics territoris sense una llei de caça pròpia, i per tant es regeixen per la llei espanyola.
Les dades parlen per si soles. Durant l’any 2010, segons Luigi Ferrajoli, jurista italià molt vinculat a la defensa jurídica dels drets humans, va haver-hi 468.000 assassinats a tot el món, dels quals un 31% van ser duts a terme als EUA, amb una mitja d’entre 15 i 16 persones mortes per cada 100.000 habitants, més del doble quela mitjana mundial, que és de 6,9, i dotze cops més que a Europa, que és d'1,2. Aquestes xifres van estretament relacionades al control de les armes, amb l’existència del lliure comerç als EUA i amb el control governamental a Europa. Tot i això, la Unió Europea (UE) s’ha convertit en el principal exportador d’armes del món. Es calcula que durant el període entre el 2006 i el 2010, la UE va exportar de manera legal un volum d’armament valorat en 41.659 milions de dòlars. Tot i la publicació d’aquestes dades, els professionals creuen que la dimensió vertadera del negoci és incalculable, ja que existeixen moltes operacions clandestines que, per falta de controls d’organismes estatals i continentals, i pel caràcter privat de moltes empreses i traficants d’armes, no es poden comptabilitzar.
En dades de l’Institut Internacional d’Investigació per la Pau d’Estocolm (SIPIRI per les seves sigles en anglès), l'Estat espanyol ocupa la novena posició del món com a exportador d’armament, amb 3.554 milions de dòlars en el comerç d’armament pesant, que no inclou armes com ara pistoles, fusells o metralladores. Només el 2010, es calcula que l'Estat va incrementar un 44% la venda d’armes, amb Veneçuela, Colòmbia, Israel i Líbia, entre altres, com a principals països compradors d’aquestes. Amb casos com el de Líbia, Espanya vulnera les directrius pròpies de l'Estat, i també les europees, de no vendre armes a països en situacions democràtiques deficients i amb repressió activa de la seva població i dels seus drets.
Pel que fa a la tinença legal d’armes per part de particulars, és la Guàrdia Civil el cos que s’encarrega d’atorgar el permís corresponent. Existeixen fins a sis classes diferents de llicències que es classifiquen des de la classe A fins a la classe F, on cada una correspon a un ús diferent de les armes com per exemple la caça, el tir esportiu o els cossos de seguretat de l’Estat. Per les classes relacionades amb la caça, és necessari comptar amb una llicència de caça que atorga a Catalunya el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; al País Valencià la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica; i a les Illes Balears el Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local. L’any 2021, al Principat, es van emetre 33.365 llicències d’armes, xifra que ha disminuït els últims anys, ja que el 2016 se'n superaven les 40.000. Un cop es té aquesta llicència, el particular ha de presentar la documentació pertinent a la Guàrdia Civil que inclou un certificat d’aptituds psicofísiques que consta d’una prova de vista duta a terme per un oftalmòleg, una de salut general, i una avaluació psicotècnica.
Els accidents de caça amb armes de foc implicades succeeixen a tot l’Estat. Catalunya i el País Basc no compten amb cap recompte oficial d’accidents de caça, cosa que dificulta molt analitzar l’abast d’aquests. Segons el portal sense ànim de lucre Maldita.es, i amb dades obtingudes de la Guàrdia Civil, des de l’agost del 2007 al desembre del 2020, sense comptar Catalunya i el País Basc, 63 persones han perdut la vida en aquest tipus d’accidents a l'Estat, i 483 han patit lesions, de les quals 215 de gravetat. València i Alacant, amb un i dos morts respectivament, són els dos únics territoris del país amb víctimes mortals en aquest període. Pel que fa als accidents no mortals, però amb lesió greu, també són València i Alacant els que en sumen més, amb 8 i 5 respectivament. Cal destacar que dues del total de les víctimes mortals a l'Estat espanyol eren menors en el moment de la seva mort. En els últims dies, un veí de 87 anys de la localitat de Canejan, a la Vall d’Aran, ha perdut la vida pel tret d’un caçador mentre passejava per un camí del municipi.
Sergi Sànchez, president de la Federació Catalana de Caça (FCC), defensa el seu col·lectiu argumentant que a Catalunya, durant la temporada que dura des del 3 de setembre fins al 31 de març, hi ha “uns dos milions d’accions de caça”, i que la “sinistralitat és absolutament irrisòria”. Sànchez destaca que el debat social que generen els accidents de caça està totalment relacionat amb l’ús de les armes de foc, i que, al contrari, “la societat ha normalitzat que es matin desenes de persones cada any a les carreteres”. El president de la FCC comenta que “el 86% del territori de muntanya a Catalunya és de propietat privada, i dels pocs que demanem permís per fer la nostra activitat som els caçadors”. Alhora, carrega contra l’administració pública, ja que creu que “no s’ha fet prou feina divulgativa i la gent ho entén com una usurpació del que és seu, quan no és així”. Pel que fa a la tinença d’armes i les lleis que regulen la caça, Sànchez creu que aquestes són bones i que tenen les armes molt controlades. Els caçadors han de passar revista de les seves armes cada cinc anys, “com la ITV del cotxe, però de les armes”, comenta Sànchez, i només poden comprar munició del calibre de les armes de les quals disposen. Sergi Sànchez demana a l’opinió pública que “s’informin abans de parlar i criticar”, i que no “caiguin amb els clixés de què la caça és insegura”.
Paral·lelament, existeix tot un mercat de comercialització il·legal d’armes que genera una economia submergida dirigida per grans màfies internes i internacionals. Ramon Chacón, cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos, en declaracions a RAC1 el juliol del 2022, comentava que “el 50% de les organitzacions dedicades al tràfic de marihuana tenen armes de foc, i que els Mossos ja se'n troben al 12% de les plantacions que desmantellen”. Chacón explicava també que l’abaratiment del preu de les armes fins a un 90% és un dels causants de què les armes hagin arribat a tots els àmbits de la delinqüència.