Al seu assaig Davant el dolor dels altres, en el qual reflectia sobre l’impacte dels testimonis gràfics de guerra, Susan Sontag va escriure: “Ser espectador de calamitats que tenen lloc a un altre país és una experiència intrínseca de la modernitat, l’ofrena acumulativa de més de segle i mig d’activitat d’aquests turistes especialitzats i professionals anomenats periodistes”. Podem, com afirmà l’autora “respondre amb indignació, compassió, excitació o aprovació, mentre cada misèria s’exhibeix a la vista”.
Amagar la veritat ja no és tan fàcil des que la democratització de l’accés a arxius de tota mena ha facilitat l’emergència de noves interpretacions del passat, potenciant, alhora, el perfil de l’artista-investigador que du aquests relats a l’univers de les imatges. Si això hi afegim que avui és possible viatjar i moure’s pel passat i el present, per paisatges, textos, camins i històries de la mà veloç de les tecnologies, tindrem un inventari artístic molt semblant al que mou a l’acció Daniel García Andújar (Almoradí, 1966). L’artista ha fet de la recerca de materials fotogràfics, textuals, diaris, articles i ressenyes de premsa, revistes, i d’altres, part essencial del seu programa artístic, que qüestiona els sistemes dominants de representació i gestió de les imatges. Aquesta línia de treball és el que l’ha convertit en un dels artistes actuals imprescindibles de l’art actual, com proven la seva participació a Documenta 14 de 2017 a Kassel i Atenes, la Manifesta 4, la 53 Biennal de Venècia i, entre d’altres, la seva mostra individual de 2015 al Centro de Arte Reina Sofía, comissariada pel seu director Manuel Borja-Villel.
La mar Mediterrània i les seves històries heroiques o corrents, moltes d’elles perdudes entre les boires del passat, protagonitza el projecte de García Andújar per Es Baluard, sens dubte un dels més destacats de la programació recent del Museu. Aquesta bella mar és el fil conductor que permet a l’artista reflexionar sobre aspectes com l’exclusió o l’exili voluntari o forçat. “Patent de cors” fa referència a aquell títol documental que atorgava als seus propietaris el dret d’atacar i arrabassar vaixells i poblacions enemigues, una llicència que l’artista fa extensible a l’abús de poder exercit secularment sobre els més vulnerables.
Com recorda Marina Fokidis, al seu text “On som ara”, publicat a Atenes el 2022: “La Mediterrània ha estat un indret marcat (i encara ho és) per colonialismes superposats, també per aliances entre països del sud. Guerres, esclavitud, violacions, violència política i opressió en totes les seves manifestacions han persistit sempre a la zona i han obligat els pobles a cercar constantment una oportunitat per sobreviure”. I per tal de mostrar que els prejudicis venen de lluny, damunt les vitrines que contenen documents relatius a la vida i obra d’aquest exiliat recuperat de l’oblit García Andújar ha penjat dos quadres que representen l’embarcament dels moriscos al port de Dénia i el seu port d’Orán i de Dénia durant el segle XVII.
El gran volum d’informació de “Patent de Cors” converteix aquesta mostra en una mena “d’atles” o mosaic de més de tres-centes imatges que viatgen per la geografia i la història, pel passat i el present, congregant en un mateix àmbit les narracions mítiques de la literatura i els mites grecoromans amb la dramàtica actualitat de les pasteres i, entre d’altres, amb les passes perdudes de molts personatges que quedaren marcats després de la Guerra Civil pels poders fàctics de l’Estat, com l’escriptor, periodista i músic menorquí Deseado Mercadal Bagur (Maó, 1911-2000), que feu part de la resistència de Menorca durant la Guerra Civil i va viure el drama de l’exili i l’empresonament en camps de concentració, fins que pogué tornar a Menorca el 1965.
La figura immòbil d’un imponent Posidó simbòlic de l’herència clàssica domina l’àmbit expositiu, presidint la sala d’Es Baluard i el vídeo en què el veiem “navegant” en una precària embarcació típica mallorquina, mentre sona la bella música que evoca un fragment de La Divina Comèdia de Dante Alighieri, segle XIV, Inferno-Cant 1: “Nel mezzo del camnin di nostra vita mi ritrovai per una selva oscura, ché la diritta era smarrita”. Aquest viatge sense rumb fix del deu de la mar enllaça directament amb el drama de tants emigrants que perden la vida durant la temible travessia. Cert, la Mediterrània és avui dia no només una mar en crisi ecològica sinó també la “tomba” en la qual reposen les despulles anònimes —com mostra el panell de dades— de quasi 25.000 persones a dia de la inauguració de la mostra.
Aquesta simbiosi entre l’actualitat i el mite, entre la imatge fixa i la dada canviant, és un dels atractius d’un projecte innovador a l’hora de presentar el conegut d’una forma supressiva, com és que l’estranya forma geomètrica irregular sorgida de la combinació per ordinador de tots els perfils de les costes de la Mediterrània, que disposen d’un total de 163 ports, magnitud que fa visible el mural d’imatges esquemàtiques creat per l’artista. No és atzarosa aquesta acumulació i combinació de temps i imatges que provoquen en la nostra ment una idea de l’enormitat de la temàtica abraçada. Aquest efecte no és més el resultat del “nomadisme” que practica amb tanta vehemència Daniel García Andújar.
Al seu cèlebre assaig “El problema de la consciència històrica”, el filòsof Hans Georg Gadamer afirmà que “és indispensable que la consciència rendeixi compte dels seus prejudicis seculars”. I aquest és, tal vegada, el “deute” que García Andújar fa seu en aquest colpidor projecte, descobrint la realitat del doble holocaust que s’amaga en aquestes aigües serenes que dibuixen un dels paisatges més preuats del món. És a dir, tant el drama de la pèrdua actual de les vides dels desesperats que escapen de la pobresa o la persecució religiosa o racial, com les lluites i les invasions entre pobles i, en particular, la fugida dels qui foren assenyalats pels guanyadors de la infame Guerra Civil Espanyola.
És d’agrair que l’art contemporani hagi abraçat totes les manifestacions de la vida en societat per analitzar-ne críticament els comportaments actuals, així com les arrels dels idearis i els vincles amb idees preconcebudes o, fins i tot, les amistats i enemistats entre pobles. Que els artistes ens obrin els ulls i ens mostrin en imatges la intensitat d’allò que potser no ens arriba només amb els texts. Vivim a l’era de la imatge, un temps en què l’art s’ha entrellaçat no tan sols amb el present sinó també amb la història, un entrellaçament fruitós que fa de l’art també un instrument de reparació.
Daniel García Andújar: Patent de Cors
Museu d’Art Contemporani Es Baluard, Palma
Del 16/09/22 fins a 22/01/2023
Comissària: Imma Prieto
Fotografies: David Bonet per Es Baluard.